Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Amnestia Internacionala considèra coma de presonièrs de consciéncia los condemnats per las protèstas del pargue Taksim Gezi en 2013

Una pichona manifestacion ecologista per salvar un pargue d’Istambol venguèt una protèsta sociala antigovernamentala a causa dels abuses policièrs. Los detenguts son acusats d’aver temptat un còp d’estat

Tèxte legit

Amnestia Internacionala qualifica de presonièrs de consciéncia los sèt detenguts per las protèstas del pargue Taksim Gezi en 2013 e lo filantròp e defensor dels dreches umans Osman Kavala. L’organizacion a explicat dins un comunicat que la decision es estada presa en seguida de las senténcias prononciadas en abril passat, que condemnèron Kavala a la perpetuitat e los autres sèt a 18 ans de preson, acusats d’aver temptat un còp d’estat.
 
“Lor dire a aquelas sèt personas presonièrs de consciéncia es una reconeissença de l’injustícia cronica qu’an patit, en començant per lor detencion arbitrària e lo tractament de lors motivacions politicas, e en acabant amb lor jutjament mediatic e lor condemnacion”, çò a declarat la secretària generala d’Amnestia Internacionala, Agnès Callamard. Tanben lo Conselh d’Euròpa, lo Departament d’Estat dels Estats Units e d’autras organizacions internacionalas an reagit a la senténcia.
 
Kavala es en preson dempuèi 2017 e, mentre qu’esperava lo jutjament, d’organismes coma la Cort Europèa dels Dreches Umans exigiguèron sa liberacion. Las autras sèt personas acusadas son l’arquitècta Mücella Yapıcı, l’urbanista Tayfun Kahraman, l’avocat Can Atalay, la realizaira Mine Özerden, la productritz cinematografica Çiğdem Mater, lo director d’educacion superiora Hakan Altınay e lo fondador universitari Yiğit Ekmekçi.
 
En abril passat, lo president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, descriguèt l’activista Kavala coma “lo Soros de Turquia”. “Èra, de l’ombra estant, lo coordinator dels incidents de Gezi”, çò disiá lo cap de l’estat turc, que soslinhava qu’en Turquia “s’es pas pas jamai tolerat las accions dirigidas contra la volontat nacionala”. Kavala fasiá partida del conselh d’administracion de la branca en Turquia de l’Open Society Foundation, fondada per George Soros, fins al barrament per las autoritats turcas en 2018. Los condemnats, detenguts aleatòriament, fan partida de l’enòrme movement social que protestèt en 2013 en Turquia contra lo govèrn.
 
 
Las protèstas de 2013
 
Las protèstas en Turquia de 2013 comencèron a Istambol lo 28 de mai de 2013 amb la manifestacion d’aperaquí 50 ecologistas que manifestèron per salvar lo pargue Taksim Gezi de sa transformacion en centre comercial. La desproporcionada repression policièra que patiguèron los manifestants, amb de canons d’aiga e de gases lacrimogèns, atirèt l’atencion populara gràcias als rets socials, e espeliguèt un movement social antigovernamental que s’espandiguèt.


 


abonar los amics de Jornalet

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article