Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Las polemicas funeralhas amb onors militars per Margaret Thatcher

An costat aperaquí 12 000 èuros pagats amb l’argent dels contribuents, que planhon sa politica de privatizacions

L’èx-primièra ministra britanica Margaret Thatcher, que moriguèt diluns de la setmana passada, recebèt ièr un polemic omenatge dins las carrièras de Londres. Aquelas funeralhas d’estat an recebut de fòrtas criticas de l’oposicion e de las plataformas ciutadanas, que planhon de funeralhas d’aperaquí 12 000 èuros pagats amb l’argent dels contribuents, e que denóncian que las decisions de Thatcher foguèron fòrça agressivas per las classas popularas.
 
L’estat britanic organizèt un passacarrièra funèbre pel centre de Londres e una ceremònia dins la Catedrala Sant Pau, amb mai de dos mila convidats.
 
La ceremònia a Sant Pau se faguèt amb d’onors militars, mas fin finala i aguèt pas lo reng oficial de funeralhas d’estat, qu’es reservat a la monarquia e a de personalitats coma Isaac Newton, Horacio Nelson o Winston Churchill, amb aprobacion prèvia del parlament. Per contra, l’auròst aguèt l’estatut de “funeralhas ceremonialas”, amb lo consentiment e la participacion de la reina.
 
Lo dispositiu de seguretat previst inicialament per lo passacarrièra èra ja fòrça vast, amb mai de quatre mila agents d’Scotland Yard. Mas la paur de las protèstas socialas contra lo legat e l’omenatge a Thatcher portèt lo govèrn a plaçar fòrça agents per tot lo percors. Al delà, l’atemptat de Boston de diluns passat faguèt aumentar encara mai aquel desplegament de policièrs.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Francesc Palma
2.

És més dificil que un ric se salvi que un camell passi pel forat d'una agulla. Aquestes paraules de Jesús semblen expressament dirigides als que escanyen als pobres i treballador en general. Na Margalidota, la troica,Angela,les multinacionals,l'imperi amb ses guerres, la banca privada,.......

  • 1
  • 0
manjacostel Murèth
1.

Faguèt crebar un fum de monde. Menèt un fum de monde a la misèria . Prechèt de longa per la privatisacion e foguèt pas fotuda de soscriure un contrach obsèquis. Avèm oblidat que fasia partida de la Troïka que amb Reagan e lo J P Two (un ancian comercial que prenguèt la plaça del papa empoisonat ) encargats totes de debordelar los nòstres sistemes socials de fuch l'òbra, alara qu'elses susavan de longa per trabalhar de las mans ... Sa pensada inspira encara lo PS e l'UMP , e se resumis aital : ne cagar un max per donar d'argent als rics o (e) a las bancas.
E espèri plan , que quand arribarà dins enfèrn , lo responsable ENA(promocion Voltaire) del luòc, li demandarà ço que sab far . Benlèu respondrà : fotre un fum de monde sus la palha per donar als rics ... O qu'un trassa de dracon foncccionari li dirà: puta mas nosautres aici avèm ja fach tot aquò , los avèm totes metuts a la mina.... Ten .... avètz la pala e lo bigòs fasètz coma los autres ... sortissètz lo carbon pel CACA 40 , que Satan se les calha ...

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article