Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Caminar sus Mart amb de tecnologia occitana

Un espectaclós vidèo de la NASA nos prepausa un resumit de doas minutas de la primièra annada del robòt Curiosity sus la Planeta Roja

L’Agéncia Espaciala Estatsunidenca (NASA) a publicat un vidèo que fa un resumit, en doas minutas aperaquí, dels dotze meses de trabalh del robòt Curiosity explorant Mart. Es fach a comptar de 548 fotografias fachas pel Jet Propulsion Laboratory de la NASA, responsable de la mission, e mòstra en primièr plan l’exploracion, lo perforament e l’extraccion de minerals e de ròcas, d’agost de 2012 fins a julhet de 2013.
 
Curiosity arribèt sus Mart la matinada del 6 d’agost de 2012 e, en març de 2013, se descobriguèt ja sus la planeta d’ingredients quimics coma de sofre, de nitrogèn, d’idrogèn, d’oxigèn, de fosfòr e de carbòni. Dos meses puèi, se provava l’existéncia d’aiga.


Tecnologia occitana
 
Un dels instruments scientifics de Curiosity es la dicha ChemCam, de l’anglés chemistry and camera instrument, “instrument de quimia e camèra”. Aquel aparelh foguèt fabricat en Occitània e demandèt l’implicacion d’un centenat de personas. Lo còr de las tropas, amb un desenat de scientifics mobilizats sul projècte, foguèt l’Institut de Recèrca en Astrofisica o IRAF (IRAP segon la sigla francesa) de Tolosa. Sylvestre Maurice a assegurat la responsabilitat scientifica de la partida occitana de la ChemCam, que se faguèt entre 2005 e 2012.
 
Aquela tecnologia se compausa de dos instruments: una camèra, que permet de far un zoom sus las ròcas de mesurar, e un lasèr. Lo lasèr concentra la lutz sus la ròca en liberar tanta energia que crèa una beluga. Aquela nòva lutz, recuperada pel telescòpi, es enviada vèrs un espectromètre que descompausa la lutz, coma un arcolan, de l’ultraviolet fins a çò près de l’infraroge. Aital se mesura, per de pics de color, los elements quimics que compausan la ròca e los geològs ne pòdon definir lo tipe (argila, matèria volcanica, etc.).



Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Isidòr Pelagut Castras
1.

Deu èsser per aquò que l'occitan dels lingüistas professionals sembla vengut de Mart o d'occitan transgenic.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article