CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 17 de setembre

Actualitats

Dijòus, 3 d'abril de 2014, 03h00 Politica,Lenga

Gasconha > Val d'Aran

Val d’Aran: l’Acadèmia de l’occitan se constituirà en agost

Aurà l’autoritat lingüistica sus l’occitan aranés e conselharà sus l’occitan estandard. Ne faràn partida 21 membres e deu garentir la subrevivença de l’occitan, e lo “protegir, divulgar e normalizar”


Comentaris 14 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargar


Lo conselhièr de la cultura de la Generalitat de Catalonha, Ferran Mascarell, e lo de la justícia, Germà Gordó, participèron ièr en Aran a l’acte de reconeissença de l’Institut d’Estudis Araneses (IEA) coma acadèmia e autoritat lingüistica en Catalonha de la lenga occitana, segon d’informacions de l’ACN. L’Acadèmia se constituirà al mes d’agost e ne faràn partida 21 membres.
 
Segon Mascarell, s’agís d’un “esplech imprescindible” que deu garentir la subrevivença de l’occitan, e “protegir, divulgar e normalizar la lenga”.
 
De son costat, Gordó faguèt son discors integralament en occitan, e apondèt que l’Acadèmia “deu èster ua autoritat scientifica e morau entàs aranesi”.
 
Pel sindic d’Aran, Carlos Barrera, s’es atench la còta maximala de reconeissença de l’aranés. “Damb era aprovacion deth decret qu’autrege ar Institut d’Estudis Aranesi eth caractèr d’Acadèmia e d’autoritat lingüistica der occitan aranés, lengua pròpria en Aran e oficiau en Catalonha, s’artenh eth mès naut reconeishement entara nòsta lengua e possibilite ara Acadèmia, creada per volentat deth Govèrn dera Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran, era pervivéncia dera nòsta lengua, er aranés”, çò diguèt Barrera.
 
L’IEA ven, doncas, l’autoritat de conselh en lenga occitana per las administracions publicas, las escòlas e los mèdias del Principat de Catalonha. L’acadèmia aurà l’autoritat lingüistica sus l’occitan aranés e conselharà sus l’occitan estandard general. Amb aquel nomenament, tanplan exigisson a l’IEA de collaborar amb las entitats academicas, de recèrca o culturalas reconegudas d’Occitània tota.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

4 d'abril 08.53h

#12 " vau convertir l'IEO en una associació no deixant-lo fer el seu procés natural cap a autoritat de referència."

Çò que sabètz pas es que lo quite IEO destabilizèt tot sol sa nòrma pròpria a partir dels ans 70. La situacion es pièger que çò qu'imaginatz.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 00.39h

#12 si no avia los araneses i la Generalitat ( i lo Jornalet !), poca cosa se farà per la lenga occitana !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 23.39h

Perdoneu que m'hi fiqui, però és que clama al cel això vostre, occitans. Aquí tothom es proclama autoritat de la llengua, però ningú no ha normalitzat i editat com cal Lo Tresaur dau Felibrige, que és el diccionari més gran que teniu. No heu parat fins que us heu carregat el Conselh de la Lenga Occitana, que ha estat l'autoritat de la llengua amb una obra respectada i reconeguda. Fins i tot prèviament vau convertir l'IEO en una associació no deixant-lo fer el seu procés natural cap a... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 27   votar negatiu 12
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 23.03h

#9 La literatura occitana modèrna non es pluricentrica. Es acentrica. Es una escritura en arquipèl, coma o ditz plan justament Felip Gardi, e mai sul plan linguistic, que cadun i va del sieu parlar mai o mens natural, mai o mens familhal. S'agís mens d'una situacion naturala que d'una situacion de pòble alienat. L'alienacion non as res per res de natural. Res non es mens artificial que l'alienacion d'un pòble per un autre.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 20
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 23.00h

#5 Non sabètz pas de qué parlatz e acusatz sens pròba : çò qu'es una maldisença non es jamai estat una demonstracion. Sèm una academia e pretendre lo contrari non pròba pas res per res. Se reconeis un arbra a sas fruitas. Sèm, los academicians, tant doctors, d'unes, tant agregats, d'autres coma o son los universitaris qu'an agut l'astre de se trobar una plaça per trabalhar dins l'universitat. Se dintrèsse a l'universitat al meriti, e son qu'al meriti, aquò se sauriá…

#6 Tota ca... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 19
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 22.24h

#4 La literatura es la basa de nòstra cultura occitana, e, se daissam de costat la lenga poetica codificada dels trobadors, nòstra literatura es sempre estada pluricentrica: Jansemin, Gelú, Mistral, Roqueta, Bodon, Manciet, Lafont... Lo pluricentrisme nos es doncas natural. Per contra, es evident a l'encòp que l'occitan estandard de basa lengadociana se pòt utilizar, per las rasons que sabèm totes, coma un occitan per defaut, e qu'es legitim, amb lo problèma catastrofic de la transmissi... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 21.51h

#7 Soi d'acòrdi. De còps, passam mai de temps a de garrolhas intèrnas qu'a acarar lo conflicte que tua nòstra lenga e nòstra cultura.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 21.20h

Amics, cal pas se getar d'anatèmas al cap, avèm besonh de totes.
imaginatz, avem depassat l'oposicion grafia mistralenca e classica al cap de 100 ans, alora anam pas dobrir de fronts batalhiers novèls...? Non??? Sem ja plus que 4 pelucres...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 21.10h

#5 De fach son pas de causidas, mas de decisions presas aleatòriament, sens cap d'autoritat ne reconeissença de las universitats. D'illuminats que faràn pas res pel país mas per lor ego


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 d'abril 20.47h

#4 Vòstras causidas son plenas de violacions de la nòrma d'Alibèrt. Sètz pas una acadèmia. Sètz insignificants.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 25   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 29
  • sol Aush 29
  • sol Bordèu 27
  • sol Briançon 24
  • sol Caors 31
  • sol Carcassona 29
  • sol Clarmont-Ferrand 26
  • sol Confolent 25
  • sol Gap 27
  • sol La Canau 28
  • sol La Gàrdia 29
  • sol Limòtges 28
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 25
  • sol Lo Puèi de Velai 24
  • sol Marselha 27
  • sol Montpelhièr 30
  • sol Naut Aran 25
  • sol Niça 24
  • sol Nimes 30
  • sol Pau 26
  • sol Peireguers 30
  • sol Rodés 29
  • sol Tolon 26
  • sol Tolosa 29
  • sol Valença 27

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Laurenç Revèst

    Auribeu de Sianha

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • La prima en valaa de Tiniá. © Laurenç Revèst

    La prima en Tiniá

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Concors de preseps de Jornalet 2017

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)