CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 de setembre

Actualitats

Dimècres, 22 de genièr de 2014, 03h00 Politica,Lenga

Gasconha > Val d'Aran

L’Institut d’Estudis Araneses ven acadèmia de la lenga occitana


Comentaris 13 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargar


Lo Conselh de Govèrn de Catalonha aprovèt dins son amassada d’ièr d’autrejar a l’Institut d’Estudis Araneses (Institut d’Estudis Aranesi, IEA) lo caractèr d’acadèmia de la lenga occitana. Amb aquela reconeissença an complit un mandat de la Lei de l’Occitan, Aranés en Aran, e l’IEA ven una entitat scientifica e juridica amb autoritat sus la lenga nòstra pel Principat de Catalonha. Al delà, aquel nomenament demanda a l’IEA de collaborar amb las entitats academicas, de recèrca o culturalas reconegudas d’Occitània tota.
 
l’IEA ven, doncas, l’autoritat de conselh en lenga occitana per las administracions publicas, las escòlas e los mèdias del Principat de Catalonha. L’acadèmia aurà l’autoritat lingüistica sus l’occitan aranés e conselharà sus l’occitan estandard general.
 
Per arribar a aquela reconeissença, se constituiguèt lo 30 de mai de 2012 a Vielha lo Conselh de Politica Lingüistica de l’occitan aranés, un organisme amb representacion del Conselh General d’Aran e de la Generalitat de Catalonha. Aqueste procès a comptat amb lo dialòg e lo consens de las associacions del país coma lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber e de Convergéncia Occitana, e d’autras.
 
“Ei eth prumèr viatge ena istòria qu’er occitan a ua acadèmia reconeishuda per procèssi democratics”, çò diguèt a Jornalet lo cap de la politica lingüistica del govèrn d’Aran, Jusèp Loís Sans Socasau.
 
Dins lo meteis sens an parlat a Jornalet lo president de Convergéncia Occitana, Joan-Francés Laffont, e lo president de l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber, Joan Penent. Del temps que Penent se mostrava satisfach e content, Laffont exprimissiá la sintonia de son associacion amb lo drecret catalan. ”Cal trabalhar per qu’aquela reconeissença arribe a l’estat francés, siá pel Congrès, per l’Acadèmia o per totes dos”, çò diguèt Laffont a Jornalet. De l’autre costat, Penent se mostrava content e remarcava que Jacme Taupiac e Pèire Bec, de membres notables de l’associacion qu’el presidís,  participèron a la normalizacion de l’occitan aranés fa 25 ans.
 
 
Questions de representativitat
 
Aquel ròtle autrejat a l’IEA pausarà qualques questions inevitablas sus sa representativitat.
 
L’IEA, definit coma aranés, cossí ganharà son autoritat per normalizar l’occitan estandard, que concernís la totalitat de la lenga?
 
L’IEA e la Generalitat de Catalonha fornisson pas d’informacions sus una continuitat de la nòrma de l’occitan, fixada dempuèi 1935 per Loís Alibèrt e precisada pel Conselh de la Lenga Occitana (CLO) a partir de 1997. Cap de continuitat institucionala sembla pas evocada amb lo Conselh de la Lenga Occitana, que ten una existéncia juridica.
 
Tanpauc, cap de relacion sembla pas evocada amb los organismes de las Valadas Occitanas (estat italian) o de Mónegue.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

23 de genièr 01.10h

#12 Jo, Vincenç P., àlias “Cap e Tot”, avocat, defensor deu gascon, que demandi solemnament perdon aus legedors de ‘Jornalet’ peus mens comentaris destorbants.
Que son deguts a un cambiament de personalitat ciclic qu’ensagi de contrarotlar e de guarir. Que pateishi un drin lo fenomèn de ‘Dr. Jekyll and Mr. Hyde’ o de ‘The Nutty Professeor (Dr. Jerry and Mr. Love)’.
En realitat, quand soi en periòde normau, be soi ua persona hèra positiva e aimabla: be soi un defensor deu... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 00.16h

#11 Los Catalans que'ns panan la nosta cultura entà diferencià's d'Espanha. Que ns'instrumentalizan. Qu'ils s'occupent de leurs fesses.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 17
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 00.09h

Que parlas francés tà hèr cagar eths catalans, que i calèva pensar!?! Quina idea estanha totun !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de genièr 23.57h

#9 En tant que Catalan, tu ne possèdes aucun droit moral sur la langue de mes ancêtres. Que la Catalogne cesse d'agir comme puissance tutélaire sur nous-autres, qu'elle s'occupe de régler la question de sa propre identité.

Alavetz, quan los Catalans ajan acabat de'ns colonizar, que'm tornarèi parlar la mea lenga.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 19
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de genièr 20.16h

#4 Finta, francés. Los catalans an una frasòta que la t'ai plan causida per tu: "català no és qui en neix, sinó qui n'exerceix". Tant que parli occitan a MOS filhs, cresi qu'ai lo drech de me chautar de quina èra la lenga que se parlavan tos mòrts. Que conta mai per la lenga? Çò que parlavan tos "ancêtres" o çò que parlan mos pichons? Per l'occitan conta lo present e lo futur.
Tanben los catalans an una expression per aquelas personas qu'an aprés la lor lenga: "catalans d'adopcion"... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 19   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de genièr 20.15h

Demandi al moderator de Jornalet d'escalfar los comentaris de "Cap e Tot" al motiu de catalanofobia e occitanofobia (comentaris 1e 4)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de genièr 19.52h

#4 Un psi tà tots eths catalans, que va èster cuentat lo tipe ! Senon, que m'avisèi eth aute dia de qu'ètz capable de deishar comentaris en lenca nosta, alavetz hètz-ac en gascon se voletz deféner era lenca deths vòstes aujòus de coma cau, quan heretz pecas que ganharetz totun en credibilitat.


Entath hons deth article, que pòdi compréner era comoditat administrativa tara Generalitat d'aver causit eth Insitut d'Estudis Aranesi tà èster eth organisme en carga dera regulacion lingüi... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de genièr 18.32h

#4 ça y est, los franchimands commencent à envahir Jornalet!
Nos cal un Trencavel numeric 2.0!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de genièr 17.46h

#4 Racisme, volontat de destruire lo pauc que s'es fach per nòstra lenga: supausi que patissètz fòrça dins vòstra vida personala per consacrar tant de temps a tanta energia negativa motivada per l'òdi. Vos planhi, sens ironia.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de genièr 17.32h

Lo contengut d'aqueste comentari es amagat perque los legeires l'an considerat inapropriat
Mòstra-lo


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 27
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Jornalet en papièr: la seguida

Dijòus passat a Carcassona, la còla de Jornalet anoncièrem l'intencion de tornar publicar una revista en papièr per l'an 2020. Nòstra idèa es de publicar ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 14
  • sol Aush 15
  • sol Bordèu 16
  • sol Briançon 13
  • sol Caors 14
  • sol Carcassona 17
  • sol Clarmont-Ferrand 13
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 16
  • sol La Gàrdia 23
  • sol Limòtges 14
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 14
  • sol Lo Puèi de Velai 14
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 17
  • sol Naut Aran 14
  • sol Niça 19
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 15
  • sol Peireguers 13
  • sol Rodés 15
  • sol Tolon 15
  • sol Tolosa 15
  • sol Valença 14

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Conselh Generau d'Aran

    Hèsta d'Aran 2014

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • La Primada de Montsegur 2013. © Bruno Sapena

    La Primada de Montsegur 2013

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Líusola (Comtat de Niça). © Laurenç Revèst

    Líusola (Comtat de Niça)

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Nimes e preséncia d'occitan

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    Glèia de Nòstra Dòna dau Vot a Niça e dintre autar de Nòstra Dòna dei Gràcias protectora de Niça e dau canton niçard

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Chau Viva

    Qualques salas de classa d'occitan en collègi

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • Sant Joan de Toran. Carrèr. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val de Toran (Aran)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Tornariás sosténer una edicion de Jornalet en papièr en 2020?


59%



26%



15%




Vots 34 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)