Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Lo dialòg malaisit del catalan Manuel Valls amb las nacions sens estat de la Republica Francesa

| Claude TRUONG-NGOC

Lo nòu primièr ministre combina una timida dobertura a la Carta Europèa de las Lengas amb un fòrt engatjament per l’estatut del francés coma sola lenga oficiala. Valls manten Marylise Lebranchu al Ministèri de la Descentralizacion. Aquestes darrièrs ans, la ministra a refusat de far de passes endavant que se son demandats al Bascoat e en Corsega.


En seguida d’èsser nomenat primièr ministre de la Republica Francesa, Manuel Valls, d’origina catalana, a mantengut Marylise Lebranchu al Ministèri de la Descentralizacion e de las Reformas de l’Estat. Originària del nòrd de Bretanha, Lebranchu a refusat dirèctament de proposicions per l’autonomia e per las lengas minorizadas. E mai s’en 2012 disiá, per exemple, qu’ela seriá per una “reconeissença” del Bascoat Nòrd, pauc de temps après nuançava qu’en cap de cas seriá possible de crear una estructura administrativa basca. Arunan, e en responsa a una demanda formala de l’Assemblada de Corsega, negava que foguèsse possible d’autrejar al còrs l’estatut de lenga cooficiala e remembrava que se podiá pas tanpauc crear un estatut de resident pels còrses.
 
 
De l’actitud positiva...
 
En de declaracions a Ouest-France en genièr passat, quand encara èra ministre de l’interior, Manuel Valls disiá: “cal pas aver paur de las lengas minoritàrias”. “La ratificacion de la Carta [Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, del Conselh d’Euròpa,] es un engatjament del President François Hollande”. Aquel meteis mes, lo Parlament francés començava un procediment long —qu’encara es a verificar s’existís una majoritat parlamentària o pas— per cambiar la constitucion francesa e i inserir una referéncia a la Carta. Valls disiá que, en tot cas, caliá “trobar una majoritat”.
 
Ajudariá segurament a crear un ambient propici se se donèsse “mai de poder a las regions. L’idèa d’aprigondir la regionalizacion es pas incompatibla amb las responsas a las questions que nos someton los ciutadans [...]. Ieu disi de òc a una regionalizacion refortida amb los experiments. Bretanha n’es pionièra”, çò explicava Valls.
 
 
...A l’actitud ostila
 
Aqueles mots contrastan amb los que lo quite Valls disiá en junh d’arunan en Corsega, tanben per rapòrt a la demanda de cooficializacion dels còrs e del francés, votada per l’Assemblada de l’illa. Coma Lebranchu, Valls refusava l’oficialitat dels còrs, en precisant qu’el èra dins la linha de çò que lo primièr ministre socialista francés Lionel Jospin aviá fach aprovar: los còrs deu ocupar sa plaça, mas aiçò vòl pas dire que cal tirar de sa plaça la lenga de la Republica, qu’es lo francés: “Es pas concebable que i aja, dins una partida del territòri, una segonda lenga oficiala”, çò disiá Valls.
 
Demest las reaccions a aquel vejaire, es simptomatica la del jornal còrs Info Rinnovu: Manuel Valls “parla catalan, mas s’avisa pas que la siá lenga pairala seriá estada menaçada per l’espanhòl se foguèsse pas estada oficializada? La meteissa oficializacion qu’el refusa per la lenga còrsa”.
 
Dins una linha similara s’exprimissiá François Alfonsi, l’eurodeputat del Partit de la Nacion Còrsa. Alfonsi negava que foguèsse “inconcebabla” la cooficialitat, en prenent en compte mai que mai que França es environada de païses que “son lo contrari exacte de l’afirmacion estrecha de las vistas de Valls”. L’eurodeputat mençonava los cases del Bascoat, Catalonha, Galícia, Galas, Sud-Tiròl, la Val d’Aosta, Luxemborg e Soïssa, entre d’autres.
 
 
 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de collaboracion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Matalòt Reinat NIÇA
1.

Si calia pas asperar a una reaccion positiva dau Valls, maudespièch li sieu declaracions sembla positivi d'un passat recent. Lo fach que sigue catalanofòne càmbia ren au problèma dei elegits francimands tancats e borricats darrier la cortina de la "lenga de la República", de l'unicitat dau pòble exagonau, dau perilh dau comunautarisme, e autri sansonhas que conoissèm de lònga. Pensatz a cen que ven de declarar lo Vairon (Bayrou) tocant lo movement "Bastir". Pòu pas e vòu pas acapir que l'occitanisme si manifèste enfoara de la cultura e de la lenga. Es clar.
Reinat.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article