CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 de febrièr

Actualitats

Divendres, 25 de julhet de 2014, 03h00 Politica,Lenga

Lo Parlament de Catalonha confirma l’autoritat de l’Institut d’Estudis Araneses coma acadèmia de l’occitan

Los deputats an votat contra una proposicion del PSC que demandava de reconéisser lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana coma sola autoritat academica de la lenga nòstra


Comentaris 28 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargar


Lo deputat aranés, Àlex Moga

Lo resultat del vòte





Documents
Etiquetas
autoritat, catalonha, cplo, iea, lenga, parlament, psc

L’Institut d’Estudis Araneses (IEA) ven d’èsser ratificat coma autoritat de la lenga occitana dins Catalonha. Lo Parlament de Catalonha votèt ièr contra una mocion del Partit dels Socialistas de Catalonha (PSC, ligat a Unitat d’Aran e al PSÒE) que n’aviá demandat la retirada; lo PSC demandava tanben la reconeissença del Congrès Permanent de la Lenga Occitana (CPLO) coma autoritat unica per l’occitan. Cap de grop parlamentari a pas sostengut la proposicion socialista.
 
Los deputats opausats a la demanda socialista an plangut la politizacion de las institucions scientificas per la lenga occitana e an soslinhat que l’IEA deu aver de relacions amb los sabents de la rèsta d’Occitània, dont lo CPLO, mas que s’i deu pas sometre.
 
La demanda del PSC seguissiá una letra signada per quatre conselhièrs regionals de las regions d’Aquitània, Miègjorn-Pirenèus, Lengadòc-Rosselhon e Ròse-Aups al president de Catalonha que demandava precisament de reconéisser lo CPLO e de desmantelar l’IEA coma acadèmia. “Ei un conflicte politic conformat peth Partit Socialista de Catalonha damb eth Partit Socialista deth Sud de França”, çò diguèt lo deputat aranés Àlex Moga (CIU). Lo cònsol de Vielha tanben remarquèt que lo conselhièr de la cultura de Catalonha a recebut tanplan de letras d’Occitània, mas signadas, aqueste còp, per de sabents “reconeguts e de prestigi dera comunautat lingüistica occitana” que saludan lo decret que fa de l’IEA l’acadèmia de la lenga occitana en Catalonha.
 
De son costat, lo deputat Quim Arrufat (CUP) manifestèt son desir de tornar  al “moment politic e cultural que faguèt possibla l’existéncia del Conselh de la Lenga Occitana e que contunhèsse de desplegar la gramatica de Loís Alibèrt”. Arrufat soslinhèt tanben que l’estat francés es “allergic a la diversitat lingüistica”.
 
 
Collaboracion o concurréncia?
 
Lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) a fach un trabalh reconegut de codificacion tot en restant fidèl a Alibèrt. Mas a cessat de foncionar regularament dempuèi qualques ans. Desenant, caldrà veire se l’IEA adoptarà l’eiretatge del CLO. Ara per ara, o sabèm pas encara.
 
D’autres organismes serián susceptibles d’intrar en concurréncia amb l’IEA, coma lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana (CPLO) e l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber (AOCGS).
 
Lo CPLO e l’AOCGS, e mai se recebon de subvencions publicas, son pas reconeguts legalament coma acadèmias oficialas per cap de poder public. Al contrari, l’IEA, si qu’es reconegut coma una acadèmia oficiala per Aran e Catalonha, dins l’encastre de la Lei de l’occitan de 2010.
 
 Qualques personas de l’IEA, d’alhors, son tanben dins lo CPLO o l’AOCGS.
 
La situacion poiriá èsser delicada, en particular, amb lo CPLO. Lo 28 de junh, quatre elegits regionals de l’estat francés (Dàvid Grosclaude, Guilhèm Latrubesse, Marcèl Matèu, Belkacem Lounès) escriguèron al president catalan Artur Mas: criticavan la promocion de l’IEA e demandavan a Catalonha de reconéisser lo CPLO coma acadèmia unica. Lo 2 de julhet, doas personas invitadas a intrar dins l’IEA, Xavier Lamuela e Frederic Vergés Bartau, indiquèron que s’escartavan de l’IEA perque estimavan que sa mission fa concurréncia al CPLO.
 
Lo novèl president de l’IEA, Jusèp-Loís Sans, a anonciat lo 3 de julhet que cercarà d’establir de relacions amicalas e de collaboracion amb las autras entitats. “L’IEA non se constituís pas contra arrés”, çò diguèt Sans. Dins aquela perspecitva, l’IEA se dona un relambi d’un an, d’aicí l’estiu de 2015, per apasimar las relacions e publicar d’òbras regularas. 



publicitat



Comentaris

28 de julhet 18.55h

Nomès cal saber que l'Aran és l'Aran, per tant això fa enveja a gent que mai han tingut res.
Parleu en Aranès, Occità, i serà el que els aranessos vulgin.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de julhet 20.15h

#26 Lhèu ne respónem pas pr’amor que n’i a pas arrei a respóner. Que hètz ua fixacion sus lo fèit qu’aquèra acadèmia e seré situada en Catalonha. – Purmèr, l’IEA qu’ei en Vath d’Aran, donc en Occitània, punt. Ne son pas los catalans qui van normalizar l’occitan : qu’an d’autas crabas a mólher e la normalizacion, de tot biaish, qu’ei chic o mic acabada (ht... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de julhet 14.30h

#26 Nunc a escrich:  "vòstre eime nacionalista que mena tròp lèu a l'òdi, al ressentiment, e a la guèrra entre los pòbles"

Es comòde d'invocar aquesta fadesa, sens lo mendre rapòrt amb lo subjècte. La realitat es que mancatz de coneissenças e d'arguments.

Edgar Morin apèla vòstre biais de faire "lei mèstres mots".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 15
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de julhet 14.00h

#24 Non, avètz pas respondut sus la legitimitat, la legitimitat administrativa notadament. Alavètz, torni pausar la question... Per la correccion siá > fuguèsse, vòl pas dire la meteissa causa me sembla (afaire de nuància/probabilitat, la concondància dels tempses fa pas tot, cal evitar d'èsser tròp rigide...) Serà ma darrièra intervencion, vos daissi amb lo vòstre eime nacionalista que mena tròp l&... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de julhet 22.00h

#24 Nunc a escrich: "acceptariatz per exemple que [foguèsse] intronizada una Acadèmia lemosina per codificar la lenga occitana tota ?" S'aquela acadèmia lemosina fictiva fasiá un bòn trabalh, seriáu lo primier a la sostenir.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 16
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de julhet 22.00h

#23 Nunc a escrich: "Deguns per respondre a la question : quina legitimitat a Catalonha per regularizar l'occitan pel sòl francés ?" JIG, GJ Barceló e ieu vos avèm respondut en detalh. Nunc a escrich: "Per plan dire, soi pel pluralisme e lo pluricentrisme. A las regions occitanas de contunhar de codificar la lor lenga en convergéncia eventualament si o causisson." Non, lo pluricentrisme es pas aquò. Lo pluricentrisme es pas lo des... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 17
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de julhet 20.45h

Deguns per respondre a la question : quina legitimitat a Catalonha per regularizar l'occitan pel sòl francés ? I a pas que dins una amira occitanista nacionalista qu'aquò se pòt admetre sens pausar de questions. Mai se França es en dejós de tot en matèria linguistica, es encara un Estat sobeiran sus son territòri. Es del dedins que o cal cambiar amai siá malaisit, pas del defòra, quitament se podèm çaquel... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 15
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de julhet 16.20h

#21 indIferéncia… pas indEferéncia… (Enqüèra que…)


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de julhet 16.18h

Francament, quan vei çò que los elejuts francés (e/o mantuns capulats alienats de noste) e hèn a la lenga, ua acadèmia non pòt pas sonque melhorà’c, que sii basada a Tolosa o Marselha, Vielha o Dharamsala. Çò d’important qu’ei : la soa composicion, los mejans d’accion qui aurà, e la soa capacitat de dialogar dab los occitans de pertot.
Catalonha qu’ei un país (lhèu doman un Estat) qui contien ua petit tròç d’Occitània e qui reconeish l’occitan coma lenga oficiau suu... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2
-
3 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

La manifestacion de Tolosa: una esperança per l’occitanisme

La darrièra agression que ven de la patir la lenga nòstra es fòrça grèva. Lo Ministèri de l’Educacion de París a mostrat una volontat evidenta de ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 2
  • sol Aush 21 3
  • sol Bordèu 22 4
  • sol Briançon 2
  • sol Caors 23 3
  • sol Carcassona 22 4
  • nuvols_parcials Clarmont-Ferrand 16 2
  • sol Confolent 18 5
  • sol Gap 19 2
  • sol La Canau 22 4
  • nuvols La Gàrdia 11 -2
  • sol La Torre de Pèlitz 21 5
  • sol Limòtges 16 2
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 21 5
  • nuvols_parcials Lo Puèi de Velai 14 0
  • nuvols_parcials Marselha 20 4
  • sol Montpelhièr 20 8
  • sol Naut Aran 19 2
  • sol Niça 15 -4
  • sol Nimes 21 6
  • sol Pau 22 4
  • sol Peireguers 20 6
  • sol Rodés 19 3
  • sol Tolon 20 4
  • sol Tolosa 21 3
  • nuvols_parcials Valença 16 1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Carnaval e fèsta per l'anniversari de la naissença de Jausep Garibaldi a Niça

  • Castelar

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Castelar

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Tardor dins lo País de Saut lengadocian. © Terric Lausa

    Tardor dins lo País de Saut lengadocian

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Josette Moll

    Concors de preseps de Jornalet 2017

  • © Laurenç Revèst

    Val de la Tiniá

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Creses que la manifestacion de Tolosa a portat un vam nòu al combat occitanista?


61%



18%



9%



8%



4%




Vots 160 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)