CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 24 de mai

Actualitats

Dijòus, 21 de genièr de 2016, 03h00 Societat,Politica,Escòla

Lemosin > Lemosin > País de la Vinhana

Lemòtges: tornarmai un còp judiciari contra l’occitan a l’escòla

Lo tribunal administratiu de Lemòtges a refusat lo recors de la conselhièra regionala Estela Parot-Urroz


Comentaris 4 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


L’elegida regionala de Lemosin aviá depausat un recors al tribunal administratiu tocant la non-tenguda d’un Conselh Academic de las Lengas Regionalas (sic) pel rector local.
 
Legissiam ièr dins La Setmana que s’es comés un novèl còp judiciari contra l’occitan. Lo tribunal administratiu de Lemòtges a refusat lo recors de la conselhièra regionala, Estela Parot-Urroz, que demandava al jutge de “prene de las mesuras tendent a l’organizacion de l’ensenhament de l’occitan au sen de l’acadèmia”. Segon lo jutge, per la circonscripcion lemosina del Ministèri francés de l’Educacion dicha Nacionala, “quò es pas son ròtle de far quò lai”.
 
Assabentada de la decision de la justícia, Parot-Urroz a publicat ièr un comunicat que remembra que la lei francesa del 8 de febrièr de 1995 a alargat lo poder d’injoncion del poder juridic per far aténher a França los estandards “en matèria de democracia”. Tanben planh que, per la proteccion d’aquel “patrimòni”, las associacions, los elegits o encara lo ciutadan “consirós” sián obligats de s’apelar d’una jurisdiccion per far respectar la lei.
 
L’elegida a decidit de “far avançar aqueste dorsier emb daus ciutadans e lo collectiu Mespresats”. Per ela, “aura la pauma es dins lo camp daus novèus elegits regionaus, de las associacions occitanas de la novèla region d’Aquitània-Lemosin-Peitau-Charantas e daus parents d’escolans […] dins aqueste territòri nuòu”. Los enjòcs son grands puèi qu’un renovelament de la convencion rectorat-region tocant l’ensenhament de la lenga occitana es previst ongan.
 













  

fffff   fffff
  COMUNICAT / LENGA OCCITANA / REGÈT DAU RECORS AU TRIBUNAU ADMINISTRATIU CONTRA LO RECTORAT DE LEMÒTGES
 
Per las dròllas e los dròlles de Lemosin,
per lors parents e davanciers.

 
 
 
Dòna, Sénher,
Chars conciutadans de Lemosin e d’Occitània,
Chars collègas, ancians e novèus elegits regionaus,
Amics de la lenga e de Lemosin,
Dònas e Sénhers jornalistas,

Lo rectorat de Lemòtges en m’avent avisada, lo 13 de novembre de 2015, de sa decision de reünir pas lo conselh academic de la lenga occitana, ai depausat un recors au tribunau administratiu, en mon nom pròpri, coma prolongacion de la demanda qu’aviá ieu adreiçada formalament coma conselhiera regionala de Lemosin, lo 10 de julhet de 2015.

Per que lo conselh academic enfin puescha èsser convocat per lo Sénher rector e qu’una politica volontarista sus aquesta question se puescha menar per lo rectorat, en conformitat emb çò qu’establís lo drech (disposicions de l’article D.312-33 dau Còde de l’Educacion e seguents, de l’arrestat dau 19 d’abriu de 2002 fixant la lista de las acadèmias ont se crèa un conselh academic de las lengas regionalas e maitot de la convencion sus la proteccion e promocion de la diversitat de las expressions culturalas dau 20 d’octòbre de 2005, que França l’a ratificada e que ten per consequent una valor constitucionala) e parier coma çò que se fai dins las autras acadèmias ont se practica de las lengas regionalas (Tolosa, Bordèu, Ais-Marselha, Estrasborg, Nantas, etc.).

Òr, lo 31 de decembre de 2015, lo tribunau administratiu a decidit d’estatuir pas e de regetar ma chambada pr’amor que jutja que ieu me “[limite] a demandar au jutge d’enjónher au rector de prene de las mesuras tendent a l’organizacion de l’ensenhament de l’occitan au sen de l’acadèmia” e que quò es pas son ròtle de far quò lai.

Entretant que la lei dau 8 de febrier de 1995 a eslarjat lo poder d’injoncion dau poder juridic per fin de raprochar França daus estandards en matèria de democracia, si que chau constatar que lo jutge administratiu a pas pogut constrénher fins aura lo rectorat a respectar la lei…

Cèrtas, quò es tot plen rancurable qu’après de las demandas recurrentas emanant non solament d’associacions representativas de la societat civila, mas tanben d’elegits locaus, departamentaus e regionaus, lo ciutadan consirós (au còp per la reüssida de tots sos escolans —çò que l’utilizacion d’una ressorsa de proximitat, la lenga regionala, garentís, segon las enquèstas realizadas dintre la quita Educacion Nacionala— e per l’avenidor d’una lenga classada coma patrimòni per la Constitucion) siá obligat de s’apelar d’una jurisdiccion!

Mai de dètz ans après lor creacion, los conselhs academics de las lengas regionalas, per la pluralitat daus actors que reünisson (administracion de l’estat e de l’Educacion Nacionala, collectivitats, associacions, parents d’escolans e ensenhaires) organizan e dinamizan l’ensenhament de las lengas regionalas e au còp enrichisson lo percors daus escolans dins totas las acadèmias concernidas, sortit de l’acadèmia de Lemòtges.

Tant qu’a l’ensenhament bilingüe en lenga regionala, dins lo public (emb paritat orària) e dins lo privat (per immersion), si qu’a fach sa pròvas pertot ont l’amòdan: los escolans d’aquelas classas bilingüas, quina que siá lor origina culturala e lor mitan sociau, reüssisson melhor en matematicas, en francés e de segur dins la lengas.

Nòstra acadèmia en essent privada, de fach, o gaireben, de taus atots, ai desirat de far avançar aqueste dorsier emb daus ciutadans e lo collectiu Mespresats.

Aura la pauma es dins lo camp daus novèus elegits regionaus, de las associacions occitanas de la novèla region d’Aquitània-Lemosin-Peitau-Charantas e daus parents d’escolans que sèm dins aqueste territòri nuòu: farem de tau biais que la futura convencion region-estat, au títol de l’article L.312-10 dau Còde de l’Educacion, e que son renovelament es previst per 2016 tochant l’ensenhament de la lenga occitana, arribe de faire botjar las linhas en Lemosin!

Pro d’èsser mespresats! Pro de mesprètz!

Perque los lemosins an daus drechs per lor lenga e qu’avèm lo dever de la transmetre,

Emb mas saludacions,

Plan coralament,




Estela Parot-Urroz
 
     










publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

23 de genièr 10.27h

El Mòn hauria de saber el que és fa a l'Occità i d'altres llengúes per part de l'estat francés i d'altres del Món.
Això no és progrés ni selge XXI, això és un pel.licula d'indis on no és para fins que ha mort tota la tribu.
Ja n'hi ha prou!
I si per variar és fes alguna cosa bé, potser si fossin menys...El Món canviaria, i a millor.
Ho esperem.
L'Ernest, "El Tàrrega2.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de genièr 12.23h

Fuec de diu, qu'es pas possible, nos ne'n tiraram jamai en Lemosin. Mon paubre Lemosin e sa linga qu'aime tant, fin cussonat per daus vergonhos que volen ren saubre dau pais, de son passat, de son quite present, esperen mas que tota cultura populara crebe. Lo model aqui, qu'es Paris, la mairaria de Limotges es bastida sus lo model de la de Paris, avian mesma conhat una tor Eiffel miniatura (benleu 10 mètres de naut totparier) per las festas de Nadau l'i a quauquas annadas en arrier.
Quela res... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 11.28h

#1 En Occitània sèm malastrucs. A Lemòtges lo refús del recors per çò que concernís l'ensenhament de l'occitan es a causa de la liura pensada. La proposicion de lei per las lengas dichas regionalas presentada per Paul Molac foguèt pas adoptada a causa de dos deputats socialistas que declarèron abans qu'èran per l'ensenhament d'aquestas lengas. La carta de las lengas dichas regionalas foguèt pas ratificada a causa dels senators de drecha. Quand Chirac èra president de la republica fr... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 04.09h

Sembla que los liures pensaires (que son puslèu de pensada estequida) an d'amics ben plaçats.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Per un jornal participatiu, viu e civilizat

Quand discutissèm amb qualqu’un, emplegam quicòm mai que de paraulas. Las expressions de la cara e los gèstes son fòrça importants per comunicar. Quand parlam al ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

“Avèm un molon de sorires que revenon a cada eveniment”

Rafèu Radreau Carnsaladièr e organizaire d'eveniments culturals a Peirafuec (Nauta Val de Var)

“Avèm un molon de sorires que revenon a cada eveniment”
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Ivèrn en Aran

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • © Laurenç Revèst

    Val de la Tiniá

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Escrives normalament de comentaris dels articles que publica Jornalet?


10%



28%



8%



22%



33%




Vots 126 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)