Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Tension entre lo govèrn britanic e l’Eqüator per l’asil d’Assange

| Vilaweb

Lo Reialme Unit nèga lo salconduch al fondador de Wikileaks, que pòt èsser arrestat e extradit se quita l’ambaissada eqüatoriana. Lo parlament eqüatorian demanda al govèrn de Rafael Correa que sollicite una reünion del Conselh de Seguretat de l’ÒNU.


Tension de las grandas entre lo govèrn britanic e lo govèrn eqüatorian per l’asil del fondador de Wikileaks, Julian Assange. L’Eqüator anoncièt dijòus passat qu’acceptava la demanda d’asil politic perque estima que los dreches d’Assange son en perilh. Mas lo govèrn britanic a negat lo salconduch amb lo qual Assange poiriá quitar l’ambaissada eqüatoriana a Londres, ont se refugièt en junh, e lo meteis govèrn britanic insistís per extradir Assange en Suècia ont es acusat de delictes sexuals.
 
Après l’anonci del govèrn de l’Eqüator, lo ministre britanic dels Afars Estrangièrs, William Hague, diguèt que lo sieu govèrn aprovariá pas lo salconduch per qu’Assange poguèsse anar fins a l’Eqüator, de sòrta qu’Assange pòt èsser arrestat just en sortissent de l’ambaissada.
 
Dijòus passat, lo govèrn britanic menacèt d’assautar l’ambaissada eqüatoriana amb l’argument qu’aviá el “l’obligacion legala” de liurar Assange a Suècia, e l’entornegèt de policièrs, qu’an ja fach qualques arrestacions.
 
 
“Un atac contra lo drech sobeiran de l’Eqüator”
 
Lo ministre eqüatorian dels Afars Estrangièrs reïterèt que podián pas permetre que lo procès per l’afar Assange entreboliguèsse las relacions diplomaticas amb lo govèrn britanic, mas critiquèt durament lo govèrn britanic per aver dich que i aviá la “basa legala per que lo Reialme Unit arrestèsse Assange dins l’ambaissada eqüatoriana”. Per l’Eqüator, aquò es “un atac clar e ofensiu contra lo drech sobeiran de l’Eqüator... Cap de lei estatala pòt pas justificar una accion intrusiva dins los espacis diplomatics, enluòc al Mond. Es un precedent perilhós.” De mai, lo ministre dels Afars Estrangièrs tornèt dire que l’Eqüator es “un estat liure, sobeiran e democratic, non subjècte a cap de tipe de tutèla extèrna, que respècta lo drech internacional e que defend de manièra indubitabla lo dialòg”.
 
A l’ora d’ara, se sap pas çò que se pòt passar, mas Wikileaks a anonciat per mejan de Twitter qu’Assange parlariá dimenge als mèdias, de la pòrta de l’ambaissada estant, just quand farà dos meses que i intrèt per demandar l’asil.
 
 
Demanda de reünion urgenta al Conselh de Seguretat de l’ÒNU
 
L’Assemblada de l’Eqüator a aprovat, per setanta tres vòtes en favor e sèt abstencions, una declaracion de refús de las menaças del govèrn britanic contra l’eqüatorian per la decision d’autrejar l’asil politic al fondador de Wikileaks. “Lo plen de l’Assemblada Nacionala [de l’Eqüator] condemna e refusa las menaças d’usatge de la fòrça del govèrn de la Grand Bretanha, per pretendre de far irrupcion dins l’ambaissada de l’Eqüator a Londres, perque constituiriá un atemptat a la sobeiranetat nacionala e una violacion dels principis del drech internacional consagrats dins la Carta de las Nacions Unidas”, çò ditz lo comunicat del parlament eqüatorian.
 
Lo parlament a recomandat tanben a l’executiu que demande una reünion urgenta del Conselh de Seguretat de l’ÒNU per evitar que la Grand Bretanha complisca la menaça.
 
Lo plen merceja atanben “totas las iniciativas diplomaticas de sosten” qu’a recebut lo govèrn de Rafael Correa, dont las de l’Aliança Bolivariana pels Pòbles de Nòstra America (ALBA), l’Union de las Nacions Sud-Americanas (UNASUR) e l’Organizacion dels Estats Americans (OEA).
 
 
“Assange auriá pas un jutjament just als Estats Units”
 
L’Eqüator a pas recebut cap de garentida qu’Assange seriá pas extradit en un tresen país; doncas, considèra que i a “una evidéncia juridica que demòstra qu’Assange auriá pas cap de jutjament just als Estats Units”. Per aquelas rasons, entre d’autras, lo govèrn eqüatorian a acceptat la demanda d’Assange. Aital o expliquèt dijòus passat lo ministre dels Afars Estrangièrs, Ricardo Patiño, que remembrèt tanben que la demanda d’asil d’Assange se basava sus la “temor d’una persecucion politica de part d’un tresen estat per la siá defensa en favor de la libertat d’expression e de premsa”. L’Eqüator considèra qu’Assange subiriá de represalhas, amb un perilh per la siá integritat fisica e la siá vida. “I a la certesa que lo pòdon extradir en un tresen país en defòra de l’Union Europèa, e i a de pròvas qu’Assange auriá pas un jutjament just als Estats Units: poiriá èsser jutjat per un tribunal especial o militar e èsser condemnat a perpetuitat o a la pena capitala”. Fin finala, Patiño remembrèt que “l’asil es un drech uman fondamental que crèa d’obligacions a totes los estats”.
 
 
Assange merceja lo coratge de l’Eqüator
 
Julian Assange mercegèt lo coratge del govèrn de l’Eqüator de li concedir l’asil politic e de lo protegir de la persecucion que se’n considèra victima. “Mercegi plan lo pòble eqüatorian, lo president Rafael Correa e lo sieu govèrn”, çò declarèt Assange en un comunicat. “Son pas estats lo Reialme Unit ni lo mieu país natal, Austràlia, qu’an fach qué que siá per me protegir de la persecucion, mas una coratjosa e independenta nacion latinoamericana.” Per Assange, dijòus foguèt lo jorn d’una “victòria istorica”, e mai se “la nòstra lucha es tot just a començar”.
 
Assange a totjorn tengut qu’èra victima d’una persecucion politica, guidada de Washington estant, per aver fach publics de centenats de milièrs de documents classificats del Departament d’Estat sus las guèrras d’Iraq e d’Afganistan e sus las relacions diplomaticas amb los autres païses.
 
 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ernèst Guevara Jr. La Havana
3.

Eqüator libertari ! Òsca…

  • 1
  • 0
Chal Valaa de l'Esteron
2.

Per recòrd.

WIKILEAKS : Les Américains inquiets du futur de la France

2005-10-27 15:03, 2010-12-01 12:12 CONFIDENTIAL

Embassy USA (Paris)



Dans les câbles diplomatique que Wikileaks a récemment mis en ligne, on trouve l'affirmation de la destruction des cultures, pour la création de la "Nation" France, ce qu'on savait déjà... mais à c'est un ancien Premier ministre qui parle.

 

Analyse d'après ABP.  Crimes de lèse-nationalité L'ambassadeur américain rapporte que "Rocard, comme l'ancien président Valéry Giscard-d'Estaing, croit que l'histoire de France fournit les clés pour comprendre la politique française. Rocard remonte à l'époque de l'émergence de l'État-nation. L'histoire des autres nations européennes est celles de communautés linguistiques au service de leurs intérêts commerciaux. La France a été créée par la destruction de cinq cultures — bretonne, occitane, alsacienne, corse et flamande". [...] "Nous sommes la seule nation européenne qui soit une création militaire d'un État non homogène. C'est ce qui rend la France difficile à gouverner et explique notre difficulté à réformer, notre lenteur", dit-il (Michel Rocard). L'Amérique doute du futur de la France face à son incapacité à reconnaître ses minorités

 

Dans un autre câble daté de janvier 2010, l'ambassadeur des États-Unis déplore que le futur de la France soit conditionné par sa capacité à doter ses minorités d'une représentation politique : " France has long championed human rights and the rule of law, both at home and abroad, and justifiably perceives itself as a historic leader among democratic nations. This history and self-perception will serve us well as we implement the strategy outlined here, in which we press France toward a fuller application of the democratic values it espouses. This strategy is necessary because French institutions have not proven themselves flexible enough to adjust to the country's increasingly heterodox demography. Very few minorities hold leadership positions in France's public institutions. "

 

Les deux vaches sacrées françaises Bien qu'ayant en tête surtout la minorité musulmane, l'ambassadeur décide d'influer sur le cours des choses en France et propose un programme dont le but est de faire prendre conscience aux leaders politiques de l'importance d'une reconnaissance des minorités. L'ambassadeur dénonce les deux vaches sacrées françaises : la laïcité et le communautarisme – des concepts sémantiques qui d'après lui bloquent toute évolution : "Rather than retreating from discussions involving two sacred cows in France -- the concepts of "secularism" and "communitarianism" -- we will engage French leaders directly about the role that their terminology and intellectual frameworks could play in creating (or diminishing) equality of opportunity in France".

 

[Voir le site] La France rattrapée par son passé Comme on l'a vu avec la signalétique, la France est aux prises avec une contradiction qui remet en cause ses fondements. Les nouvelles minorités issues de l'immigration ont très peu de droits et de reconnaissance et encore moins de représentation au parlement. Leurs enfants ont tendance à se révolter. La France en a fait un constat amère. D'un autre côté, elle ne peut donner de droits aux nouveaux arrivants sans aussi en donner aux anciennes nationalités qui composent son territoire : Bretons, Occitans, Corses...

 

Avoir de l'arabe à la poste, tout en refusant le breton, ne pourra jamais être compris.Enseigner l'histoire de l'Afrique du nord aux Français issus de l'immigration récente sans enseigner l'histoire de la Bretagne aux Bretons serait une incohérence encore plus flagrante. L'ambassadeur ne semble pas avoir compris que la France ne peut pas se réformer et s'adapter au monde moderne sans remettre en cause ses fondements et enterrer la Ve République.

  • 7
  • 0
Pirolet
1.

Lo govèrn britanic, lo que organisèt la fugida de Pinochet perque escapèsse de la justícia, ara nos vòl metre l'Assange en preson. Vertat es que l'un perpetrèt lo còp d'estat de l'11 de setembre de 1973 coma sicari de Kissinger e la CIA mentre que l'autre es anat saquejar las nièiras al Big Brother. Apart la leiçon que nos dona aquel "grand país democratic" es pas de creire lo mesprètz amb qual una part dels medià tractan Eqüator. Tot i passa, inclús lo cultiu de la còca que, en sus d'una ignorància pèca per pas dire interssada de la cultura andina, a pas rès a veire sus lo sicut.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article