CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 24 de julhet

Actualitats

Diluns, 23 d'octòbre de 2017, 03h00 Politica

Gasconha > Val d'Aran

Convergéncia Aranesa avertís que l’aplicacion del 155 paralisarà de facto l’autogovèrn aranés

Lo partit aranés mòstra son “totau refús e condemna ara interpretacion dera democracia en aguesti tèrmes totalitaris” e manifèsta tornar son sosten a las institucions catalanas. L'IEA-AALO condemna tanben la mesura


Comentaris 13 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargar


Carlos Barrera, sindic d\'Aran





Etiquetas
aran, catalonha e aran, cda, espanha, independéncia

Dissabte passat, en seguida de l’anóncia del govèrn espanhòl de prene lo contraròtle del govèrn de Catalonha, Convergéncia Democratica Aranesa (CDA) publiquèt un comunicat qu’avertís dels prejudicis qu’aquel mesura pòt representar contra las institucions de govèrn de la Val d’Aran. Segon aquel comunicat, los efièches de la proposicion de l’executiu del Partit Popular (PP) “enes tèrmes  plantejadi e se s’apròven peth Senat, en Conselh Generau d’Aran suposarà patir de facto ua paralisi en toti es encastres des competéncies enes qu’en aguesti moments èm a trebalhar, e sonque i aurà era activitat deth dia a dia”.
 
Dins son comunicat, lo Comitat Executiu de CDA assolida “qu’ath deuant dera imposicion deth govèrn der estat espanhòu, entram en ua setmana trascendenta entà Catalonha, Espanha e Aran. Era intencion de «suspéner» era autonomia catalana non hè sonque agreujar era situacion. Ara mès que jamès era negociacion e eth dialòg son er unic camin”.
 
Lo partit nacionalista aranés remembra que la Lei d’Aran “emane deth Parlament de Catalonha e ei sonque aqueth Parlament que l’a arreconeishuda, en an 1990 e recentament en an 2015, en tot escotar e dar a Aran era possibilitat d’arténher ues còtes importantissimes d’autogovèrn”. E conclutz net e clar que “non i a mès enlà dera Lei d’Aran, aprovada en hereuèr de 2015, cap auta lei qu’arreconeishe era realitat aranesa”.
 

L'IEA-AALO denóncia una ataca grèva a las institucions del país

Quant a l'Institut d'Estudis Araneses, Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana, a publicat tanben un comunicat ont ditz que s'agís "d'un atac molt grèu as institutcions araneses e catalanes e era eliminacion dera democracia en Aran, en Catalonha e en Espanha"




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

26 d'octòbre 06.18h

#11 A! se son aquelas vòstras referéncias compreni qu'ajatz lo cap a revèrs!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 d'octòbre 23.08h

Dialogar qu' es lo que vol las Nacions Unidas, l' Union Europea, los premis Nobel de la Pau, pel reconeissement de la Nacion Catalana, que no hauria de ser cap problema ja que es dins la Constitucion quan diu: "Espanha està constituida per nacionalitats e regions". Fins Rajoy sempre diu a l'UE qu' el vol negociar dins la Constitucion, e es son principal argument de pes davant los paísos estrangers. Doncas ara se quedarà sense son principal argument se aplica el 155, e demostrarà sas in... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 17.42h

#10 Adixatz , donc tot çò qui ei escrigut en eths jornaus El Pais e ABC que son asoladas ,hèra plan !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 16.21h

#7 Cal tornar a Cesar çò qu'es de Cesar e a Rajoy çò qu'es de Rajoy. E pas cargar los catalans amb lo muòl mòrt. Encara que foguèsse vertat aquò del pòble copat en 2, se i a un colpable es lo PP primièr, puèi Ciudadanos e son nacionalisme espznhòl, e ara lo TSOE (coma disiá Carrillo). Lo merdièr ven de l'ataca a l'estatut e a la reduccion dels dreches dels catalans. Legissetz los analisis de Vicenç Navarro dins publico.es se volètz pas contunhar de dire d'asenadas.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 22.26h

#8 aquerò que s'apera eth "racisme" qu'ei tot !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 20.17h

LES CONSTITUCIONS I LES SEVES REFORMES SON LEGALITZADES PEL DRET DE LA FOÇA QUE LI DON LA NACIONALITAT MAJORITARIA QUE FORMA L´ESTAT.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 19.05h

#5 Arrespectar eth dret e'ths tractas internacionau qu'ei la patz eth dret nacionau tanben mès eths independentistas de Catalonha n'an pas arrespecta eth dret nacionau e qu'an copat eth pòble catalan en dus aquerò qu'ei ua maixanta causa !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 19.00h

#5


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 12.02h

#3
Benlèu sètz pas plan entresenhat mas la revolucion del 89 es pas legala. Cal tornar metre en plaça lo rei en França, e tornarem a la legalitat.
E visca la legalitat! E nos'n fotem de la legitimitat!

La legalitat es la rason del mostre freg, de l'Estat, que sabèm pas quantes de crimis son estats comeses en son nom. La legitimitat es la rason de l'espleitat que de còps arriba a ne far una legalitat. Entre las doas causas, te cal causir, cambarada!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

23 d'octòbre 09.21h

#3
Legalitath, dilhèu. Legitimitath que's discutish.
S'era nacion espanhòla (que vò díder er estat espanhòu) qu'é indivisibla (segon era Constitucion, supòsi), era Nacion catalana, era, qu'a dreth ara sua existéncia e ara sua pròpria organizacion, coma totas eras autas Nacions, era nòsta tanben.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Inauguracion de la Sala Claudi Molinièr a Besièrs

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Comun. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta. © Laurenç Revèst

    Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • Briga (val de Ròia)

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per recuperar l'occitan, creses que cal un combat politic?


88%



10%



2%




Vots 110 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)