CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 13 de decembre

Actualitats

Dimenge, 31 de decembre de 2017, 03h00 Politica,Internacional

De milièrs de rohingyas assassinats entre agost e setembre passat

Segon una enquèsta de Mètges Sens Frontièras, las autoritats de l'estat aurián tuat 6700 personas en agost e setembre. A l'ora d'ara aquela tragica chifra poiriá èsser pus nauta


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (1 vòte)
carregant En cargar


MSF





Etiquetas
msf, rohingyas

Segon Mètges Sens Frontièras (MSF), de milièrs de rohingyas foguèron assassinats en Birmania entre los meses d'agost e setembre. La darrièra ondada de violéncia de l'estat contra aquesta minoritat, considerada coma la pus secutada del Mond.
 
Dins la darrièra èrsa de violéncia contra aquel pòble minorizat de confession musulmana l'armada e la polícia tuèron 6700 personas, segon una estimacion d’MSF basada sus una enquèsta realizada dins los camps de refugiats de Bangladèsh. La chifra dels mòrts inclutz 730 enfants de mens de 5 ans.
 
Ça que la, l'organizacion umanitària ditz que, malgrat son estimacion, la chifra reala poiriá èsser pus nauta, car après lo mes d'agost, d'autres 655 000 refugiats rohingyas son arribats dins los camps bangladèshis de refugiats.
 
Los rohingyas fugisson la violéncia qu’a luòc dins lo nòrd-oèst de Birmania, après un conflicte que comencèt lo 25 d’agost passat. Aquel jorn, un grop apelat Armada de Salvacion Rohingya d’Arakan (ARSA) ataquèt de policièrs e militars amb un bilanç d’un centenat de mòrts, la majoritat de membres de l’ARSA. Puèi, las represalhas provoquèron la mòrt d’un autre centenat de civils rohingyas, e mai d’una cinquantena serián mòrts en ensajant d’arribar en Bangladèsh.


Un milion de personas sens cap de carta d’identitat
 
Los rohingyas son una minoritat etnica e religiosa establida dins l’estat litoral d’Arakan. Se calcula que son aperaquí un milion de personas qu’an pas cap de carta d’identitat. E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas pensan que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, en provenença del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
 
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas de costuma se lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas devenir de ciutadans birmans. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenas de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
 
Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada amb d’espetaments periodics de violéncia de la majoritat bodista de Birmania contra eles (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenas de milièrs de desplaçats), a provocat l’exòde de fòrça d’eles: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i pervenir.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1: IEA-AALO



Comentaris

3 de genièr 23.22h

La policia e los militars açò és lo poder, lo govern. Què sé pas qui son ?, mas es segur qu'es una dictadura folha racista criminal.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Es urgent que la revòlta dels Gilets Jaunes capite ben

Aquesta quatrena dimenjada de protèstas del movement dels Gilets Jaunes ven de demostrar que l'estat francés es dins una crisi sociala. Poiriam quitament dire qu'es una revolucion. ...
giny

Lo temps

Mapa
  • pluja Agen 7 1
  • pluja Aush 6
  • pluja Bordèu -1
  • sol Briançon -2 -9
  • pluja Caors 8 0
  • pluja Carcassona 9 4
  • nuvols Clarmont-Ferrand 2 -3
  • sol Confolent 7 -2
  • sol Gap 3 1
  • pluja La Canau -1
  • nuvols_parcials La Gàrdia 11 6
  • nuvols La Torre de Pèlitz 5 -1
  • sol Limòtges 7 -2
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 4 1
  • nuvols Lo Puèi de Velai 3 -1
  • nuvols Marselha 9 4
  • nuvols Montpelhièr 7
  • pluja Naut Aran 7 2
  • sol Niça 1 -6
  • pluja Nimes 5 5
  • pluja Pau 6
  • sol Peireguers 7 -2
  • pluja Rodés 7 2
  • pluja Tolon 8 3
  • pluja Tolosa 7 6
  • nuvols Valença 1 0

giny

giny

Vidèos

giny

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Siáu mai optimista per la cultura que per la lenga

Robert Rourret Professor d’istòria-geografia a la retirada

Siáu mai optimista per la cultura que per la lenga
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Castelar

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac, Vau Naja (Costièra de Nimes)

  • Fèrre e solèu faguèron la pacha per nos cremar

    Meissonencas en Camarga pichòta

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • A Monument Valey. © Severina Granet

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Goulamàs'K a Bordelha (Rebeiragués) lo 9 de julhet 2012

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Briga (val de Ròia)

  • Lei flors dei rosèlas moriguèron; nos mesclam a sei fruchas

    Meissonencas en Camarga pichòta

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

La politica del president Macron e del govèrn de son primièr ministre es per tu:


2%



3%



13%



60%



17%



5%




Vots 122 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)