CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 19 de febrièr

Actualitats

Dimenge, 31 de decembre de 2017, 03h00 Politica,Internacional

De milièrs de rohingyas assassinats entre agost e setembre passat

Segon una enquèsta de Mètges Sens Frontièras, las autoritats de l'estat aurián tuat 6700 personas en agost e setembre. A l'ora d'ara aquela tragica chifra poiriá èsser pus nauta


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (1 vòte)
carregant En cargar


MSF





Etiquetas
msf, rohingyas

Segon Mètges Sens Frontièras (MSF), de milièrs de rohingyas foguèron assassinats en Birmania entre los meses d'agost e setembre. La darrièra ondada de violéncia de l'estat contra aquesta minoritat, considerada coma la pus secutada del Mond.
 
Dins la darrièra èrsa de violéncia contra aquel pòble minorizat de confession musulmana l'armada e la polícia tuèron 6700 personas, segon una estimacion d’MSF basada sus una enquèsta realizada dins los camps de refugiats de Bangladèsh. La chifra dels mòrts inclutz 730 enfants de mens de 5 ans.
 
Ça que la, l'organizacion umanitària ditz que, malgrat son estimacion, la chifra reala poiriá èsser pus nauta, car après lo mes d'agost, d'autres 655 000 refugiats rohingyas son arribats dins los camps bangladèshis de refugiats.
 
Los rohingyas fugisson la violéncia qu’a luòc dins lo nòrd-oèst de Birmania, après un conflicte que comencèt lo 25 d’agost passat. Aquel jorn, un grop apelat Armada de Salvacion Rohingya d’Arakan (ARSA) ataquèt de policièrs e militars amb un bilanç d’un centenat de mòrts, la majoritat de membres de l’ARSA. Puèi, las represalhas provoquèron la mòrt d’un autre centenat de civils rohingyas, e mai d’una cinquantena serián mòrts en ensajant d’arribar en Bangladèsh.


Un milion de personas sens cap de carta d’identitat
 
Los rohingyas son una minoritat etnica e religiosa establida dins l’estat litoral d’Arakan. Se calcula que son aperaquí un milion de personas qu’an pas cap de carta d’identitat. E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas pensan que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, en provenença del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
 
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas de costuma se lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas devenir de ciutadans birmans. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenas de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
 
Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada amb d’espetaments periodics de violéncia de la majoritat bodista de Birmania contra eles (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenas de milièrs de desplaçats), a provocat l’exòde de fòrça d’eles: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i pervenir.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

3 de genièr 23.22h

La policia e los militars açò és lo poder, lo govern. Què sé pas qui son ?, mas es segur qu'es una dictadura folha racista criminal.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

La manifestacion de Tolosa: una esperança per l’occitanisme

La darrièra agression que ven de la patir la lenga nòstra es fòrça grèva. Lo Ministèri de l’Educacion de París a mostrat una volontat evidenta de ...
giny

Lo temps

Mapa
  • nuvols Agen 12 2
  • nuvols Aush 12 2
  • nuvols Bordèu 11 -1
  • sol Briançon 9 -7
  • nuvols Caors 14 2
  • nuvols_parcials Carcassona 13 1
  • sol Clarmont-Ferrand 14 -1
  • nuvols Confolent 14 3
  • sol Gap 14 -1
  • nuvols La Canau 13 3
  • nuvols La Gàrdia 14 3
  • sol La Torre de Pèlitz 14 3
  • nuvols Limòtges 14 -1
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 14 2
  • nuvols_parcials Lo Puèi de Velai 10 -1
  • nuvols_parcials Marselha 14 2
  • nuvols Montpelhièr 12 4
  • sol Naut Aran 11 -2
  • sol Niça 8 -6
  • nuvols Nimes 14 2
  • nuvols Pau 11 -2
  • nuvols Peireguers 13 3
  • sol Rodés 14 1
  • nuvols_parcials Tolon 19 0
  • nuvols Tolosa 12 3
  • nuvols_parcials Valença 11 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Laurenç Revèst

    Çò que se servèm en classa d'occitan dins un collègi public en França

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Economia occitana: fromais, lenga occitana e país d'Òc

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Quarquas fòtos de l'ESPE ex IUFM de Niça

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Las Tilhòlas. Baiona (Baish Ador)  © Vincenç

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

  • Costiera de Gavotina marítima : Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh. © RL

    Costiera de Gavotina marítima: Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Creses que la manifestacion de Tolosa a portat un vam nòu al combat occitanista?


64%



17%



8%



6%



5%




Vots 111 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)