CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 23 de mai

Actualitats

Dimenge, 31 de decembre de 2017, 03h00 Politica,Internacional

De milièrs de rohingyas assassinats entre agost e setembre passat

Segon una enquèsta de Mètges Sens Frontièras, las autoritats de l'estat aurián tuat 6700 personas en agost e setembre. A l'ora d'ara aquela tragica chifra poiriá èsser pus nauta


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (1 vòte)
carregant En cargar


MSF





Etiquetas
msf, rohingyas

Segon Mètges Sens Frontièras (MSF), de milièrs de rohingyas foguèron assassinats en Birmania entre los meses d'agost e setembre. La darrièra ondada de violéncia de l'estat contra aquesta minoritat, considerada coma la pus secutada del Mond.
 
Dins la darrièra èrsa de violéncia contra aquel pòble minorizat de confession musulmana l'armada e la polícia tuèron 6700 personas, segon una estimacion d’MSF basada sus una enquèsta realizada dins los camps de refugiats de Bangladèsh. La chifra dels mòrts inclutz 730 enfants de mens de 5 ans.
 
Ça que la, l'organizacion umanitària ditz que, malgrat son estimacion, la chifra reala poiriá èsser pus nauta, car après lo mes d'agost, d'autres 655 000 refugiats rohingyas son arribats dins los camps bangladèshis de refugiats.
 
Los rohingyas fugisson la violéncia qu’a luòc dins lo nòrd-oèst de Birmania, après un conflicte que comencèt lo 25 d’agost passat. Aquel jorn, un grop apelat Armada de Salvacion Rohingya d’Arakan (ARSA) ataquèt de policièrs e militars amb un bilanç d’un centenat de mòrts, la majoritat de membres de l’ARSA. Puèi, las represalhas provoquèron la mòrt d’un autre centenat de civils rohingyas, e mai d’una cinquantena serián mòrts en ensajant d’arribar en Bangladèsh.


Un milion de personas sens cap de carta d’identitat
 
Los rohingyas son una minoritat etnica e religiosa establida dins l’estat litoral d’Arakan. Se calcula que son aperaquí un milion de personas qu’an pas cap de carta d’identitat. E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas pensan que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, en provenença del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
 
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas de costuma se lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas devenir de ciutadans birmans. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenas de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
 
Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada amb d’espetaments periodics de violéncia de la majoritat bodista de Birmania contra eles (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenas de milièrs de desplaçats), a provocat l’exòde de fòrça d’eles: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i pervenir.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

3 de genièr 23.22h

La policia e los militars açò és lo poder, lo govern. Què sé pas qui son ?, mas es segur qu'es una dictadura folha racista criminal.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Per un jornal participatiu, viu e civilizat

Quand discutissèm amb qualqu’un, emplegam quicòm mai que de paraulas. Las expressions de la cara e los gèstes son fòrça importants per comunicar. Quand parlam al ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

“Avèm un molon de sorires que revenon a cada eveniment”

Rafèu Radreau Carnsaladièr e organizaire d'eveniments culturals a Peirafuec (Nauta Val de Var)

“Avèm un molon de sorires que revenon a cada eveniment”
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Ciutat de Blaia: al país de l'amor de lonh

  • © Laurenç Revèst

    En Cevènas sus lo camin entre La Mialosa e Sant Esteve Valfrancesca

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Rocavion (Val Ges). © Cristòu Daurore

    Rocavion (Val Ges)

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Glèia de Nòstra Dòna dau Vot a Niça e dintre autar de Nòstra Dòna dei Gràcias protectora de Niça e dau canton niçard

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Chabòt. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Escrives normalament de comentaris dels articles que publica Jornalet?


10%



27%



9%



22%



33%




Vots 116 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)