CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 24 d'agost

Actualitats

Dimècres, 24 d'octòbre de 2012, 03h00 Politica,Internacional

Collectivitat territoriala basca: París promet una “reconeissença” mas ne concretiza pas la portada


Comentaris 4 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargar


La ministra de la Reforma de l’Estat avertís que, per ara, lo govèrn pòt solament “portar l’atencion al debat” sul futur d’Iparralde (lo Bascoat Nòrd, jos administracion francesa). La delegacion dels representants bascos se mòstra moderadament optimista tocant la “sensibilitat regionalista” de la ministra. Las promessas socialistas per la reconeissença del Bascoat Nòrd an 30 ans d’istòria.


En prenent coma escasença lo projècte de reforma regionala presentat pel president de la Republica Francesa, François Hollande, los bascos del nòrd se vòlon constituir en collectivitat territoriala. La demanda, somesa formalament lo mes passat, a fach un pas de mai endavant en octòbre, amb la promessa de Marylise Lebranchu, ministra de la Reforma de l’Estat, que i auriá una “reconeissença” del Bascoat en França. Que vol dire aquò? Se sap pas encara.
 
Los bascos se replegan, per ara, sus çò qu’existís ja en Corsega, nacion que, jol nom de “collectivitat territoriala”, a una assemblada d’elegits, un govèrn amb qualques competéncias e de leis pròprias, en sintonia amb la siá personalitat desparièra (sonque juridicament, car es pas identificabla per l’administracion francesa coma un pòble diferent que beneficièsse dels dreches correspondents).
 
Es dins aquela perspectiva que l’11 d’octòbre, Lebranchu recebiá una delegacion d’elegits bascos qu’anavan a ela per li liurar un document ont exprimissián la lor demanda d’autrejar a Iparralde la qualificacion de collectivitat territoriala. La ministra lor assegurèt que portariá aquela proposicion a las nautas instàncias de l’estat, mas caliá pas desmembrar que, per ara, lo govèrn pòrta “solament l’atencion al debat que se fa, a l’ora d’ara, sus la question, per prene melhor en compte l’identitat basca”.
 
Los portaires del document reagissián amb un cèrt optimisme, en constatar que la ministra semblava dobèrta al dialòg, car donava de pròvas d’una “sensibilitat regionalista fòrta”, segon lo cap de la delegacion, lo senator Jean-Jacques Lasserre. De mai, la ministra lor aviá confessat qu’e mai se la lor “recèrca institucionala seriá fòrça complicada”, s’engatjava a “trabalhar per trobar una solucion” dins lo sens del contengut d’aquel document.
 
 
Resisténcias al Bascoat Nòrd
 
La primièra dificultat de combatre serà dins la quita classa politica basca. Un dels elegits, lo deputat socialista dels Pirenèus Atlantics, David Habib, se declarava ostil a la proposicion pel fach que, segon el, “lo Bascoat a pas una singularitat territoriala coma Corsega”. Ça que la, la majoritat dels elegits del Bascoat Nòrd —que son de maitas opcions politicas desparièras— soscrivon al document e la decision d’avançar la revendicacion d’un estatut particular.
 
Es pas lo primièr còp que los bascos revendican lo lor drech d’èsser reconeguts institucionalament. François Mitterrand arribèt quitament a o prometre pendent la campanha electorala de 1981: lo candidat socialista prepausava d’autrejar un departament pròpri a la comunautat basca. Lionel Jospin ne parlèt tanben en 1995. Ni un ni l’autre arribèron pas d’o complir.
 
La revendicacion dels elegits es pauc clara sus la question del parçan del Bas Ador, comprenent Baiona, Anglet e Biàrritz, ja qu’aquela encontrada es l’objècte de revendicacions occitanas e bascas.
 
 
 
 



Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

24 d'octòbre 19.19h

En metre tostemps de frens, l'Estat juga sempre la carta de l'usura del monde. Tant qu'es de pantaisses, ocupa l'esperit.
Tot es question alora de resisténcia e de gardar l'espèr. Mas se i es pas al mens una progression petit pas après de l'autre, aicí relèva de la negacion dels autres e de lor lenga e cultura. Domatge pel país dels Dreches de l'Òme... Lo cambiament es... jamai ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 13.40h

Lebranchu esta bretona mas pas la moins jacobinista de la politica francese. La solucion p'el Pais Basco esta la consideracion quel Pais Basco no esta compren en la Francia...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 08.25h

Voldriái plan qu'òm m'expliquèsse l'interés d'un collectivitat territoriala basca FRANCESA.

Nos en fotem de la reconeissença d'en entitat administrativa per l'estat de França. Es un fals problèma, una trapanèla.

La solucion unenca es la sobeiranetat pel País Basco e non pas una cagada jacobino-imperialista a la mòda de París


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 d'octòbre 06.29h

"Paraulas, paraulas, paraulas..." en version dalidesca -la cantaira, pas lo pintre- o "words, words, words..." segon lo William. Dempuèi Francés 1èr -lo Mitterrand, pas lo Valois- sabèm que còsta pas gaire de dire. Per lo faire, cal donar de temps al temps... 30 ans, fin finala es pas qu'una generacion!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Franc Bardòu

    Darrièr refugi abans l’envòl (1206-2016)

  • © Laurenç Revèst

    Auribeu de Sianha

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Hug de la Rosa

    Era vila de Les (Aran) a hestejat era declaracion de patrimòni dera umanitat des hèstes deth huec

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Minecraft en version occitana

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • Núria Bayó

    Concors de preseps, betlèms o grépias

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Chau Viva

    Qualques salas de classa d'occitan en collègi

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


43%



33%



23%



1%




Vots 141 vòtes

comentaris 2

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)