Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Val d'Aran: manifestacion per las pensions dels retirats

De protèstas an agut luòc dins tot l'estat espanhòl. Los retirats son indignats de lor pèrda de poder de crompa e de la davalada del fons de las pensions

De centenas de milièrs de retirats an manifestat dissabte passat dins tot l’estat espanhòl, e tanben en Aran, indignats per la pèrda del poder de crompa de lors pensions, que cada an aumentan fòrça pauc en respècte de l’Indici dels Prèses al Consume (IPC). Ongan, l’aument del 0,25% a passat l’òsca. Mas l’indignacion es tanben arribada perque l’estat espanhòl a despensat los fonzes reservats al pagament de las pensions.
 
Dempuèi l’an 2012, lo govèrn del Partit Popular a fach davalar lo fons de resèrva de las pensions de la Seguretat Sociala de 67 a 8 miliards d’èuros. Aquel argent l’an emplegat en salvar de bancas en quincanèla, en indemnizar de projèctes falhits coma lo depaus de gas sosmarin que provoquèt de tèrratrems (projècte Castor), en recrompar las autoestradas de peatge radialas de Madrid que foncionavan pas, car son parallèlas a d’autras autoestradas gratuitas, etc.
 
Las manifestacions respondián a las cridas dels sindicats majoritaris e de divèrses collectius, dont Taula per Aran. “I a un procès d’amonolament de ràbia e d’insatisfaccion de fòrça mond”, çò declarèt Celestino Sánchez, del collectiu Iaioflautes. “Nos pausàvem la question de l’espelida del movement social del 15M o del procès d’independéncia de Catalonha, e cresi que lo movement dels retirats es lo meteis cas, un procès cumulatiu e una organizacion sociala que met lo problèma sus la taula”.
 
A Vielha, la manifestacion seguissiá una bandeiròla que revendicava de “pensions dignas” e èra convocada per Taula per Aran e qualques organizacions sindicalas.
 
 

 
 

 
fffff fffff
 MANIFÈST DE TAULA PER ARAN ENTARA CONCENTRACION PER UES PENSIONS DIGNES
 
Cau saber a on èm:
 
Era pension ei un dret subjectiu reconeishut ena Constitucion Espanhòla.
 
Era pension ei, tanben,  un dret public-privat de base contractual: eth ciutadan guanhe eth dret a recéber era corresponenta pension, ena mesura que cotize pendent es ans estipoladi.
 
Eth sistema de pensions espanhòl ei un sistèma mensual de repartiment, ei a díder, de solidaritat intergeneracionau a on es actius paguen es pensions as jubilats o pensionistes que, ath sòn torn, auien pagat quan èren actius.
 
Eth Hons de Resèrva dera Seguretat Sociau, se constituïc en an 2000 damb era intencion d’equilibrar dues qüestions:  
 
1) Possibles moments de dificultat o crisi
 
2) Es efèctes der aument dera esperança de vida previsti entath 2022.
 
En an 2011 la constituïen 66 mil milions d’èuros,
 
ara fin de 2013 s’auie redusit a 53 mil milions d’èuros e segons eth Banc d’Espanha era Seguretat Sociau ère endeutada en 17 mil milions d’èuros.
 
Eth Hons de Resèrva dera Seguretat Sociau a estat dilapidat en aguesti darrèri ans e, aué per aué, eth nivèu ei negatiu.
 
En un país …   
 
— a on era luta contra tot açò se concèntre enes rendes salariaus de mès facil contròl, es mès baishes,
 
— a on non se corregissen es baishi salaris, que compòrten baishes cotizacions,
 
— a on se redusís sistematicament era despena e era qualitat des servicis sanitaris ena atención primària e ospitalaria,
 
— a on s’aumente eth còst des medicaments des jubilats, dat qu’era Seguretat Sociau no pòt asumir era part que pagaue,
 
— a on eth sistèma de finançament que retarde eth pagament as farmàcies dificulte er accès as medicaments,
 
— a on continuaràn es reduccions des despenes d’atencion sòciosanitària e anaràn desapareishent es residéncies publiques entara tercera edat e se redusiràn es concertades,
 
— a on era atención sociau depenerà cada viatge mès d’entitats benefiques coma Caritas o era Creu Ròia,
 
— a on era praubesa energetica aumente continuaments,
 
— a on eth mon dera educacion, era cultura e er ensenhament viuen, cada còp mès, un ambient precari,
 
— a on s’obvien es diferenti mecanismes d’evasion fiscau ar abast des granes fortunes, companhies, negocis e salaris,
 
— a on era quantitat de senadors, diputats  e cargues elèctes doblen e quadripliquen a d’auti païsi d’Euròpa,
 
— a on es sues despenes son escandaloses,
 
— a on se dilapide era despena publica en òbres faraoniques sense rendibilitat social ne economica,
 
— a on existís un naut volum de frau fiscal que s’intuïs deth doble dera mieja europèa,
 
— a on ei permés que determinades elits privades ludisquen beneficis ben grani, sabent que les an perque an estat rescatadi damb es dinèrs qu’ara manquen tà pagar es nòstes pensions …
 
Es pensionistes actuaus e futurs èm en ua situacion extremadament dificila en çò que tanh ara suficiéncia des pensions enes propèrs ans, cada an, desde 2014, per tant non ei pas eth prumèr còp que passe, senon eth cincau! es pensions se revalorizen un escandalós e ridicul 0,25% annuau, quan era inflaccion objectiu deth Banc Centrau Europèu ei deth 2% … e quan era lum a pujat un 12% e eth gas un 10%!!
 
Ara eth gobernador deth Banc d’Espanha ditz qu’es jubiladi èm milhor de çò que semble, donques auem “cases en proprietat” e qu’açò s’aurie d’auer en compde en calcul des pensions.
 
 Açò ei ua burla entàs 9 milions de pensionistes!!
 
Un de cada tres pensionistes crube per dejús deth nivèu lindau dera praubesa, ei a díder, mens de 8.200 èuros annaus. En Catalonha i a miei Milion de pensionistes en aguestes condicions deth quau eth 60% son hemnes.
 
Damb es retalhades, fòrça persones deth collectiu de pensionistes e jubilats, eth 25%, s’an convertit en sostén principau, a viatges unenc, des següentes generacions.
 
As futurs pensionistes se les endarrerís era edat d’inici dera jubilación e ath delà, a compdar de 2019 se les aplicarà eth nomentat “factor de sostenibilitat”, era quau causa suposarà un descompde ena pension qu’anarà aumentant a mesura qu’ac hèsca era esperança de vida des pensionistes.
 
Era Airef o era Fedea considèren qu’aguestes mesures non son cap suficientes entà afrontar es ans de tension maximau, apròp deth 2025, quan se jubilen es hilhs deth “baby boom”.
 
Atau es causes …
 
REINVINDICAM PENSIONS DIGNES BASADES EN
 
— Un sistema public de pensions, eficaç, eficient e viable.
 
— Inclodir es pensions enes pressupòsti der estat.
 
— Un Pacte d’Estat que garantize es pensions publiques.
 
— Era revalorizacion des pensions.
 
— Mès ocupacion establa.
 
— Redusir eth caumatge, donques a mès poblacion activa, mès cotizacions, e damb mès cotizacions, se pòt garantir mès facilament eth mantiement des pensions.
 
— Compatibilizacion trebalh-familia.
 
— Plen foncionament dera ley de dependéncia. Non ath copagament.
 
— Desaparicion dera diferéncia salarial entre òmes e hemnes.
 
— Restablir era jubilacion ordinària as 65 ans.
 
— COMPDAR DAMB ERA PARTICIPACION DES ACTORS SOCIAUS.
 
 SERAM MOBILIZATS ENQUIA QU’AÇÒ SE SOLUCIONE!!
 
VISCA ES PENSIONS DIGNES!!  VISCA ES JUBILATS E PENSIONISTES!!
 
VISCA ARAN!!
 
 
   


abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

La pensions donan seguretat e pau a las familhas, desgraciadament amb aqueste govern de Racoi e los quaranta laires del PP, portan la ruina e s'han pogut pas revalorizar las pensions segons l'augment de la vida. Tamben necessitam pau per sortir de la situacion qu' es troba Catalunya. La solucion es lo dialeg, per negociar lo que'ha de donar la Generalitat a l'Estat puei de recolhir los imposts. Cresi qu' una bona responsa seria un 0.25 % qu' es lo qu'ha pujat Racoi als pensionistes.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article