Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Efrîn somesa al pilhatge après l’invasion turca

Las YPG demandan a l’ÒNU qu’arrèste lo “genocidi” que vòl cometre Turquia

La vila curda d’Efrîn (Afrin en arabi) tombèt dimenge passat a las mans de Turquia e de sas milícias aliadas, en culminant son incursion militara dins aquel territòri del Curdistan sirian qu’aviá començat lo 19 de genièr passat. La comunautat internacionala a pas res dich a respècte d’aquela invasion.
 
Las YPG, es a dire las unitats curdas de proteccion populara, se retirèron per evitar la destruccion totala del centre urban, coma se passèt fa dos ans durant lo sètge del centre istoric d’Amed (en turc Diyarbakır), capitala del Curdistan Septentrional. Mas aquel retirament daissèt lo camp liure als excèsses dels militars e milicians turcs, que cremèron totes los simbòls curds e tanben los pròpris de Rojava, vandalizèron los monuments de la vila e pilhèron las botigas e quitament los ostals dels abitants. Sul ret se pòt veire d’imatges d’òmes armats que carga lo material raubat sus de tractors: an panat de manjar, d’espleches electronics, de mòtos.... tot çò que tròban.
 

Segon l’Observatòri Sirian dels Dreches Umans  (SOHR, segon la sigla en anglés), l’ataca contra Efrîn auriá tuat 300 civils e 1500 milicians curds. De mai, lo SOHR assegura que las milícias turcas e turcofilas aurián perdut aperaquí 400 òmes, dont l’estat turc ne reconeis 46.
 
 
Crida a l’ÒNU per qu’arrèste lo “genocidi” que lo vòl cometre Turquia
 
Dins una conferéncia de premsa, las YPG apelèron a la resisténcia e a emplegar de tacticas de guerrilha contra los invasors. “Las nòstras milícias seràn una cachavièlha per totes los ocupants d’Efrîn”, çò assegurèron. En mai d’aquì, denoncièron l’abandon de la comunautat internacionala e faguèron una crida a l’ÒNU per que prenguèsse posicion e arrestèsse lo “genocidi” que lo vòl cometre Turquia.
 
 
La tòca de Turquia poiriá ara èsser Manbij
 
De son costat, lo pòrtavotz del govèrn turc, Bekir Bozdağ, diguèt qu’ara “lo terrorisme es acabat a Efrîn”. Pasmens, assolidèt que lor trabalh èra pas encara acabat. Sens donar mai de detalhs, sembla qu’ara Turquia voldriá prene la vila de Manbij, a l’oèst d’Eufrates. Es una vila que Turquia cèrca de contrarotlar dempuèi qualques annadas.
 
Manbij foguèt liberada de l’autoproclamat Estat Islamic en 2016 gràcias a la lucha dels curds de las YPG e de las Fòrças Democraticas Sirianas. Mas davant la paur que las milícias curdas reüssiguèsson d’unificar l’airal d’Efrîn amb los de Kobanê e Cizîrê, en espandissent aital los limits de Rojava, l’armada turca decidiguèt d’aviar l’operacion Bloquièr d’Eufrates.
 
La liberacion deManbij foguèt alavetz fòrça celebrada, e quitament la comunautat curda de Marselha festegèt l’eveniment, coma raportèrem sus Jornalet. Ara, Manbij se tròba contrarotlada pels curds jos la tutèla dels Estats Units. Mas Erdoğan quicha  Washington per que se retire. Fa qualques jorns, lo president turc declarèt: “Sèm ara a Efrîn, mas deman a Manbij. E l’endeman traversarem Eufrates devèrs l’èst fins a la frontièra amb Iraq. Nos arrestarem pas fins qu’o netegem tot de grops terroristas”. En realitat, sembla que la tòca d’Erdoğan siá lo pòble curd.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igulada (PP.CC.)
2.

Si es veritat, son uns ..., a mes de matar-los i destrossar-los el País, els roben, i qui sap que mes.
Diria als Kurds que resisteixin, al Mon que els ajudi, son masses Nacions destrossades per estats imperialistes, que no tenen, ja dic si es veirtat, cap escrúpol a l'hora de fer mal a la bona gent.
Llibertat pel Poble Kurd, se la mereixen!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Mèfi ! 31
1.

Turquia es sòcia d'OTAN. Cercatz l'engana...

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article