Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Comuniqui donc soi

Eric Astié

Eric Astié

Escrivan. Rugbi, espanhòu, occitan e musica trad en Agen, Lengon e Bordèu. 20 participacions a l'EOE. Professor d'espanhòu e d'occitan.

Mai d’informacions
Çò qu’auriá poscut dire René Descartes al jorn de uèi o encara André Malraux amb un “Lo sègle XXI serà comunicatiu o non serà”.
 
Comunicar, del latin communicare = èstre en relacion amb qualqu’un, es vengut un dels retintons existencials de totòm sul planeta. Un afar que tòrna donc pro sovent. L’aventura aviá començat en çò nòstre a la fin de las annadas 60, amb l’emission Les dossiers de l’écran. L’animator Alain Jérome aprèp un generic musical pro angoissós, presentava lo tèma de la serada, illustrat per un film e debatut en dirècte per una tièra d’especialistas convidats a-n-aquela escasença. Los espectators podián far part de lors questions e interrogacions pel biais de l’estandard, çò que n’èra pas ganhat a una epòca de pauca implantacion telefonica. Mas quina glòria de passar a la tele de París, quitament per l’intermediari d’una estandardista! Lo rendètz-vos se debanava dos còps per mes e durèt fins al 6 d’agost de 1991.
 
Apuèi, las ràdios se metèron a sollicitar los auditors, lo malhum telefonic se faguèt general, a mesura que un: “E mai que mai, sonatz-nos per nos balhar vòstre vejaire!” ritmava totas las emissions de la banda FM. Internet teissiguèt sa telaranha e la comunicacion sistematizada nos integrèt a de bon lo quotidian.
 
Levat que, a l’ora d’ara, s’agís pro de pollucion ont cercam lo sen, l’aubir, la competéncia o pus mal l’intelligéncia. D’intervencions de tota traca, gisclan en continú, a la tele, sus las ràdios e solide sus Internet. Existís en gascon lo vèrb jorgejar que se pòt revirar atal: jorgegi = per çò qu’es meu ieu pensi que, conjugable a totas las personas (!). Se i apondèm una fièra dels bramassaires, obtenèm un espectacle de sembla-escambis ont lo “Ieu ai rason e tu desparlas” senhoreja. Un abonde de comunicaires regnan suls sitis e forums. I van de reflexions, comentaris, jutjaments e a còps fions, que l’ecran balha de nhac. Se las intervencions pertinentas non mancan, pro sovent aquel monde autoproclamats de referéncia, s’autrejan foncions, competéncias, especialitats e lo vèrb comunicar per tot son sens. Al lòc d’apréner e de progressar amassas vivèm un trist flus de paraulas voidas, bregairas, estèrlas…
 
Comuniqui donc soi, e quora l’internauta es anonime, aquel d’aquí n’a tanta bravariá. Un chafre ben causit te me li balha coratge e impunitat. Sufís, per exemple, de legir, las colonas del Jornalet.
 
Vejam çò positiu e considerem los biaisses de far constructius. Los internautas que sèm participam a la bastison de tot projècte de la societat nòstra. Privilegiam l’escambi a l’orientala respècte al duèl a l’occidentala. Non oblidam que los sòus son los nèrvis de la guèrra (sens jòc de paraulas) e pagam regularament l’escotisson indispensabla, als Amics del Jornalet perqué pas (que lo benevolat non paga e que 70 sòcis’quò fa magrestin). Aprèp, nos podèm melhorar en comunicacion gràcia a de filosofias autras:
 
— Els quatre acords toltècas de M. Ruiz,
— La profecia del Andes de J. Redfield,
— la sofrologia = estudi de l’equilibri de la consciéncia
— lo bodisme
etc. (los libres citats en catalan non son encara revirats a l’occitan).
 
Comuniqui donc sèm.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

jp la rapieta
6.

#5

De consent coma te, la sola via que coneisse es la dau mitan, e vòle pas purir lu fiau d'un bilhet que nos ditz de nos encontrar dins la vertadiera vita e daissar los « utilhs » numeriques.

  • 0
  • 0
JCD
5.

Oèi, afen, sei mesfiós me-mesma, mas me sembla quauqu'un pauc 'cepte tot fotre 'lai en jurar mas per la sciéncia dura. Me sembla 'n'autra entraupa etnocentrada e "presento-centrada". Segur que n'i a que profiechan de la credulitat daus autres mas crese pas que se pueschan disqualifiar totas las practicas d'un mesme 'lanç sens l'i 'nar veire de pus près. Los sceptiques que citas me fan l'efiech d'iperracionalistas que refusan tot çò que lor sembla pas e s'embarran dins 'na nuvela forma de cresença. Quò vai tròp luenh dins l'autre sens per me. Per 'na critica de quauquas practicas zeteticas, se pòt 'nar veire 'quí : http://spoirier.lautre.net/zetetique.htm e http://spoirier.lautre.net/zetetique-evangelique.htm

Fau saubre tota rason gardar m'es 'vis e eschivar l'òdi per l' "estrangetat" quitament si demoram mesfiós. Afen, chascun fai coma vòu.

  • 3
  • 0
jp la rapieta
4.

#3
De bon legir : Le New Age : son histoire, ses pratiques, ses arnaques, R. Marhic et E. Besnier, 1999, éd. Le Castor Astral.


Per alhor sus la tiala :
http://www.sceptiques.qc.ca/ressources/revue/articles/qs25p31


[...]
Ce qui m'amène à dire que nous jouons à la loto-santé lorsque nous décidons de recourir aux thérapies alternatives qui peuvent utiliser l'un ou l'autre des titres suivants : aimantothérapie, auriculothérapie, bioénergie, magnétothérapie, catharsis, champs magnétiques, chromothérapie, jeûne, électrophysiologie, clairvoyance, emplâtres, guérison spirituelle, médiumnité, holothérapie, homéopathie, hypnothérapie, iridologie, irrigation du côlon, kinésithérapie, lasérothérapie, radiesthésie, massothérapie, naturopathie, occultisme, orthothérapie, ostéopathie, parapsychologie, phytothérapie, polarité, pulsologie, ramancheur/rebouteur, réflexologie, sophrologie, technique morontielle, sympathicothérapie, spiralogie, tropologie, urinothérapie…

Ces thérapies non éprouvées se fondent souvent sur l'un ou l'autre des points suivants :

Le traitement est basé sur une théorie non scientifiquement prouvée;
Un régime alimentaire particulier s'y rattache ou il doit y avoir un changement de mode de vie;
Le traitement est sans douleur, non toxique et sans effets secondaires;
Les médias à sensation en parlent souvent;
L'effet placebo est lié au fait de s'engager entièrement et d'y croire;
L'esprit critique devrait être remplacé par une confiance aveugle;
Les témoignages de patients sont le fondement de la publicité;
La formule en est secrète pour éviter que la médecine officielle ne s'en empare;
Les promoteurs se disent persécutés et incompris par la médecine officielle;
Les promoteurs réclament le libre choix du patient au traitement désiré;
Ces thérapies font souvent l'objet d'une promesse de guérison des maladies habituellement incurables.

Avant d'essayer toutes ces thérapies alternatives, de peur d'en manquer une qui s'avérerait être la planche de salut, il y a un test « diagnostique » très simple à faire : Allez voir un guérisseur, regardez bien l'iris de son oeil et demandez-lui : « Que pensez-vous de monsieur Untel, thérapeute alternatif, qui pratique non loin ici? »

Il vous dira fort probablement que ce n'est qu'un charlatan, que sa thérapie n'est pas bonne, etc.
[...]



Lu libre de la Redfiel ne'n conta de grandas per se 'chabar sus lu Diu daus diaus e los angeus !
Sus daus sites « confusionismes » per pas dire d'estrema dreicha, trobí mesma la possibilitat de descharjar lu filme tirat d'aquela bondieusaria.
Sus los tolteques, pòde res dire, me sei 'restat aus Hopis, qu'ilhs-tot an tots los ans la visita d'un lama dins l'aër per sauvar lu monde.



E per pas s'acatar darrier un chafronet : JPBertrand

  • 6
  • 0
Eric
3.

Filosofia = l'amor de la saviesa. Tot ço qu'ajuda a venir savi es filosofic.

  • 0
  • 0
jp la rapieta
2.

Son daus libres de filosofias aquò ? (— Els quatre acords toltècas de M. Ruiz, — La profecia del Andes de J. Redfield, — la sofrologia = estudi de l’equilibri de la consciéncia)

o b'etost dau Nuòu-Atge ?

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article