Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Manganas (XII)

Quora me desrevelhi, soi solet dins mon lièch, la quica quilhada. Flairi son perfum dins los coissins e ne’n pòdi pas mai. Ausissi bronzinar la cafetièra e tindonejar los cobèrts. Imagini sa camiseta de seda leugièra, la calor de son còs e la finesa de sas ancas. Me levi, trantolegi un pauc e vau a la cosina. La vesi d’esquina, a esquichar un irange, que la fa leugièrament cuolejar. M’apròchi, plaqui ma quica contra èla, li calinhi lo ventre e puèi las popas, liberi sa nuca de sos pelses per la potonar, la lecar, la nhaquejar. Respond a mon desir, a ma set, a ma talent, en se plegar un pauc e en se fretar contra. Passi la man en dejós: es nusa, trempada, dobèrta. Zo preni dins la man e la penetri doçamenet, fau d’anar-tornar suau, tot suau. Puèi anam mai lèu, mai luènh, dins un buf animal, rauc, mai viste. Los mots, los imatges, clars dins mon esperit. Demòri quilhat, es èla que freta, son cuol rebombís sus ma pança, sas popas sul plan de trabalh, lo chuc bolega dins son gòt. Crispacion, crit de garganta, pelses banhats, trissa, trissa, la preni per las ancas, i vau al pilon, al moment de grasir sortissi lo canon e li pegui la pèl e la camiseta. La sarri dins mos braces, alenam, soi amorós, la ment floteja, vòli demorar aital tota la vida.
 
“Siás pesuc”.
 
Se despega de ieu, ai pas lo temps d’un poton, una man al cuol mentre que fila a la sala de banh. Trapi de Sopalin ©. Flairi son olor. T’ai una fam de lop! La canha me ven. Vau querre un shorty dins la cambra. Se barran los robinets mentre que soi dins lo corredor que mena a la cosina.
 
“Fa torrar de pan.”
 
Pas de dejunar sens pan. Pas de dejunar sens chuc d’irange. Pas de dejunar sens television tanpauc. La gaiti trempar sa tòsta, la gaiti churlupar son cafè, la gaiti agachar la tèle. Mas jos endorfinas lo quite BFM me sembla pausat e ponderat. Post-coïtum, dins las brumas t’ai pas lo lum.
 
“As vist aquela istoèra?
— Mmm?
— Z., l’an raptat. En Arcaishon.
— Es pas mon territòri, baby.
— O sabi. Parlan d’un nòu Charlie Hebdo ©, parlan de terrorisme, parlan de libertat d’expression.
— Agachas encara la television estatala? La television estatica...?
— Me’n fas un polit d’extatic (rire)
— Sias mon kif, baby (la man al dintre de sa cuèissa, lo poton dins lo còl, la cara dins sos pelses)
— Larga ta femna alara.
— Tre que tòrna de vacanças amb los dròlles...
— Juras-i!
— Te desiri H24. Sembla se pas jamai voler arrestar...
— Manja un pauc e i tornarem (rire)
— Te vòli manjar sul pic. Soi un òme preissat.
— Espèra un pauc.”
 
La cadièra que raspa, de ginolhons, li lèvi las cambas e li lequi la figa a travèrs la culòta, nhaqui lo teissut abans de lo levar, soi quilhat coma un brau, li chuqui l’artelh gròs, li calinhi lo pompilh, la cavilha fina, lo nas dins lo tufet, atissi son clitòris, daissi tindar lo telefòn, i vau a plena lenga, li atissi la rondèla...
 
“Adieu l’òme! Yo! Bolèga-ti! I a una veitura mal parcada que pausa problèma. Los cònhos son a Chicago, al pè dels Cacièrs.”
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Escriu un comentari sus aqueste article