Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Las salasons (II)

Vicent Marqués · La bona taula

Vicent Marqués · La bona taula

Cosinièr e escrivan, presenta dins aquesta tribuna çò de melhor de la cosina populara occitana.

Mai d’informacions
Una autra es “Dòna Pona” (“La senyora Pona”) qu’apareguèt dins lo numèro del 10 de setembre de 1920 del setmanièr barcelonés L’Esquella de la Torratxa:
 
Nòstra dòna Pona
totjorn a de bonas
qu’admira per l’aire plen de distincion,
fins dos ans enrèire
faguèt merlucièire,
la que mai practica aviá al Pedró[1].
 
Polida e leugièra,
al pè de l’aiguièra
mostravan sos braces, dos tofets de nèu;
e las arencadas
per sas mans tocadas,
fugissián barrila coma un ben dau cèu.
 
Vendeira plan fina,
donava corbina
per merluça èxtra d’Olanda arribada;
servissiá d’anchòias
d’aquelas tan mòlas
en disent: —Uèch jorns fa que son saladas!
 
La siá moishana
aguèt granda fama;
e sa charradissa, pensi, fòrça mai;
fasiá nhorletas
en vendre olivetas,
tirador emplissent de sòus en demai.[2]
 
Per çò que n’aviá montat tant lo prètz, i aviá aquel que la cercava per las nívols, segon çò que podèm legir dins la poesia “Un voajash per les èrs” (‘Un viaque por los aires’), publicada dins lo numèro del 26 de julhet de 1924 del setmanièr valencian La Sombra; ne revirarem una part:
 
Coma les droullets de La Sombra
sèm de chapeaux ambe des ailes,
que nos agrada voler
per la region planétaire,
lo samedi après-midi,
en essayant de faire chale
cap au restaurant Las Piedras
en fàcia a la mer salée,
e avons vu ancré al pòrt
un âneplane avec d’ailes,
d’aquelses qui ont un moteur,
e barquette e quelques pales,
coma les moulins de vent,
et se sarrèrem amb gràcia
per parler avec lo pilòte,
montons en deux secoudoudes
i donèt marcha al moteur,
et alons, alons, alons!
e nous pujons olympiques
en region sidératique.
[...]
avons vu linge estendut
sur les terrasses d’ostals
ce que poguèrem pas voir
sont les choses per chaper,
qu’en estent ils élevés
On dit dans nivols se trapan.
oui ça auriá été plan sympa
qu’à une si haute altitude,
nous nos aurions trébuché
une boèta de moishana,
e trois jambons, deux filets,
trois lanières de saucisse,
un oire de vin, des olives,
e de pain une fornade![3]
 
Lo biais que m’agrada mai la moishana es talhada en lescas finas (d’un millimètre o millimètre e mièg d’espessor), que se pòdon manjar aital o se pòdon asagar amb d’òli.
 
D’autras espècias saladas e secadas son la bonita, que cal escapçar e estripar, abans de l’asclar o de la dobrir en dos, tot ne daissant l’espina a un costat e sens arribar de la talhar del tot, per çò que deu restar dobèrta mas en una pèça. En Alacantin (e en d’autras comarcas) i a la costuma de l’onchar a pinceladas amb d’òli e una barreja un pauc espessa de pebrina e vinagre (es una costuma que s’estend al vairat e al macarèl). D’autres peisses asclats e salats son lo boniton (lo mai consumat de totes, fins al ponch que las vendeiras de salasons s’apèlan “melveres”[4]), lo verdon, la mossòla, la lambarda, la gatossa, lo vairat e tanben lo potasson, qu’un còp secat li dison “capellanet” e se manja leugièrament grasilhat a la brasa o a fuòc de flama, esmicat e asagat amb qualques gotas d’òli (a La Safòr d’unes i apondon un chapladís d’alhs tendres, e dins los quartièrs maritims de la vila de Valéncia i a la costuma de lo barrejar amb de tomata trocejada), çò que i a tanben la costuma de far amb la mussòla, la lambarda, lo vairat e lo verdon (aqueste darrièr, d’unes lo fan a la grasilha o la padena). A la Marina i la costuma de manjar aquelas salasons acompanhadas de rasim de muscat. Lo vairat s’aprèsta tanben asclat dins lo Dèlta d’Èbre e lo Bas Maestrat ont, en mai de lo salar, l’onchon o l’esposcan amb de pebrina. Lo “capellanet” se mençona dins la poesia “En el club de la bogueta” (‘Dins lo club de la bòga’), publicada dins lo numèro de l’11 de març de 1916 del setmanièr El Tio Cuc; ne reviram una partida:
 
Dins l’estona del repaus
en moment de chapadèra
se faguèt grand gaspilhatge
de delicis de primièra.
Magdalenas e suspiros[5],
e pastisses, e galetas,
sequillos[6] e pans de figa,
e rosquilhas de poncheta,
se’n mangèron sièis banastas,
en mai de la chapadèra
e de panets cauds amb d’òli
en merluça e de burreta,
capellanets rostits, e ton
e de sardas en consèrva,
vin de Biar e de l’òrta,
aniseta, aigardent d’èrba.[7]
 
E pendent la guèrra civila se cantava una cançoneta un pauc ironica qu’anava plan amb la tonada de l’imne de Riego:
 
Se vòles sopar non te n’anes,
de sardas fregidas ai,
ensalada de tomata
e un curat mièg rostit.[8]
 
 
 
 
[2] La senyora Pona / sempre tan bufona, / que admira per l’aire ple de distinció, / fins dos anys enrera / fou bacallanera / de les que més rotllo feien al Padró. // Gemada i bonica, / al peu de la pica / lluia els seus braços, dos tofes de neu; / i les arengades / per ses mans tocades, / del barril fugien com un bé de Déu. // Venedora fina, / donava corbina / per bacallà extra d’Holanda arribat; / i servia anxoves / d’aquelles tan toves / dient: —Fa vuit dies que les han salat! // La seva moixama / adquirí gran fama; / la seva palica crec que molta més; / tirava brometes / venent olivetes, / i el calaix omplia de rals amb excés.
 
[3] A calgut revirar del catanhòl al francitan: Com els chicóns de La Sombra / som uns sombreros con alas, / que mos agusta volar / por la requión planetaria, / el sábado per la tarde, / al intentar ir de chala / cap al restaurant Las Piedras / que hay frente a la mar salada, / vimos anclao en lo poerto / un burroplano con alas, / d’esos que tienen motor, / y barquita y unas aspas, / como els molinos de viento, / y s’acuestamos con grasia / a parlar con el piloto, / que mos muntó en dos sacsadas, / li donó marcha al motor, / y, ¡ala, ala, ala, ala!! /  mos ampuchamos olímpicos / a la requión siderática. / [...] / Vimos mucha roba estesa / en els terrats de las casas; / lo que no podimos ver, / son les coses de jalansia, / que por estar elevaes / disen qu’en els nugols s’hallan. / ¡Si qu’hobiera estao güeno / que a d’esa altura tan alta, / hobiéramos tropesao / con un caixón de moixama, / tres jamones, dos filetes, / tres rastres de botifarras, / un cuiro de vi, aseitunas, / y de pan una fornada!
 
[4] Lo nom, demest d'autres, del boniton en catalan es "melva"
 
[5] "suspiros de merengue/merenguitos": una sòrta de merenga pichona.
 
[7] En el rato del descans / y al hora de la fartera / se va fer un gran derroche / de manjares de primera. / Madalenes y suspiros, / pastisos, pastes de yema, / sequillos y pans de figa, / y de rollets de puncheta, / sen mencharen sis canastres, / abanda de la fartera / de panets calents en oli / en bacallar y en mantega, / capellanets rostits, toñina / y sardines en llandeta, / vi de Biar i del horta, / aniset y aguardent de herba.
 
[8] Per l'escotar, picatz lo ligam: https://www.youtube.com/watch?v=fpPSugkSaWk



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article