Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Las regions autonòmas de França (VI). La region Guaiana francesa en via d’autonomia

Las regions autonòmas de França (VI). La region Guaiana francesa en via d’autonomia
Las regions autonòmas de França (VI). La region Guaiana francesa en via d’autonomia | Desto92
Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions

Polinesia francesa, Corsega e Kanaquia son las 3 regions francesas que gaudisson d’un estatut d’autonomia que lor permet d’elaborar de “Lei del país”. La region Guaiana non a pas encara un estatut comparable d’autonomia mas presenta una revendicacion fòrta per una autonomia regionala.

Em 2009, una importante cauma generala bloquèt totalament lo territòri. En seguida, un referendum capitat en 2010 permetèt una reforma constitucionala en 2015 per que la region Guiana francesa exercisca a l’encòp las competéncias d’un departament e d’una region d’oltramar.

Gràcia a la fusion de las competéncias amb lo departament, la region Guaiana a un budgèt comparativament plan superior a las regions francesas que non an pas fusionat los budgèts departamentals. L’administracion locala i es tanben simplificada.

Coma dins las regions de metropòli non autonòma, non i a pas de separacion entre l’executiu e lo deliberatiu.. Aital, lo president de la Collectivitat Territoriala de Guaiana (CTG) es tanben president de l’assemblada de Guaiana.

Un grand conselh costumièr de las populacions amerindianas e bushinengas foguèt creat en 2018 per l’estat. Los bushinengas an per origina los esclaus africans que fondèron, amb d’amerindians, de novèls pòples independents dins la forèsta amazoniana.

En març de 2022, lo Congrès dels elegits de Guaiana compausat de parlamentaris, senators, elegits territorials e cònsols màgers guianeses demandèron un “estatut particular d’autonomia per Guaiana. Propausan “una lei organica que seriá somesa prealablament a la consulta del còs electoral guaianés” per tal de “inscriure Guaiana dins la Constitucion coma collectivitat territoriala autonòma a estatut particular”.

Al long de las consultas, lo congrès dels elegits de Guaiana prenguèt en compte la question costumièra per los Bushinengas e las populacions autoctònas amerindianas. S’amassèt regularament amb de negociacions dificilas amb lo govèrn.

Los elegits guaianeses espèran de la visita del cap de l’Estat francés, Emmanuel Macron del 25 e 26 de març que favorize una revision constitucionala, coma per Corsega, quatre ans après qu’aguèssen votat lor proposicion d’autonomia e trabalhat sus son contengut amb tota la populacion guaianesa.

D’un autre latz, las lengas de Guaiana fòra lo francés non an pas d’estatut legal e patisson donc d’una fòrta discriminacion comparat al francés, mentre que lo creòl guaianés es la lenga mairala de mai o mens un tèrç de la populacion e lo creòl haitian entre 10 e 20% de la populacion guaianesa. Las lengas amerindianas caribe, tupí-guaraní e arawak (amb lor dialèctes) que son parladas dins un granda part de l’america del sud orientala son tanben las lengas istoricas de Guaiana. Son parladas per mens de 5% de la populacion guaianesa, e mai se son lo patrimòni familiar de plan mai de gens que non vivon pas mai dins la forèsta amazoniana. Enfin, lo nenge tongo es una lenga creòla afroamericana parlada dempuèi mai de dos sègles en Guaiana per los Businengas, comprés per mai d’un mièg-milion de personas dins la region.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article