Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Gaza: la covid-19 arriba dins un territòri assetjat, bombardat e sens electricitat

La Lista de Gaza crenh la manca de ressorsas de basa après doas setmanas de bombardaments de l’armada israeliana e lo començament del confinament

| Mahmud Hams / AFP
La Lista de Gaza se tròba dins una situacion fòrça delicada. Assetjada per l’armada israeliana e bombardada dempuèi 17 nuèches, es privada d’electricitat e i arriban los primièrs cases de transmission comunautària de la covid-19, çò rapòrta VilaWeb.
 
Diluns passat, las autoritats de l’Hamas, que govèrna la region, decretèron l’estat d’urgéncia e lo confinament de la populacion, un cobrifuòc de 48 oras e lo barrament de las escòlas, de las mosquetas, dels restaurants, dels locals de léser e de maitas botigas e bastissas. Se venián d’enregistrar quatre infeccions de la covid-19 al sen d’una familha que demòra dins lo camp de refugiats de Maghazi; i vivon ensems environ 3000 palestinians dins una encencha de mièi quilomètre cairat. Son los primièrs cases de transmission comunautària de la covid-19 dins la Lista de Gaza.
 
 
Quatre oras d’electricitat per jorn
 
La sola centrala electrica de la Lista de Gaza quitèt de foncionar lo 18 d’agost passat, quand las autoritats israelianas bloquèron lo combustible que l’alimenta, e los dos milions de personas que ne dependon dispausan sonque de quatre oras d’electricitat per jorn. Lo govèrn de Gaza denóncia qu’aquel blocatge energetic afècta tanben un sistèma sanitari ja apaurit per la guèrra. La decision d’Israèl se prenguèt coma una responsa al lançament de balons amb de materials inflamables, que qualques ciutadans de Gaza daissèron sul ponch frontalièr e qu' abrèron una centena d’incendis.
 
 
De bombardaments
 
Aqueles lançaments, compreses coma un biais de far pression a l’estat d’Israèl per que reduga lo blocatge a la frontièra, foguèron lo primièr escalon d’una tiëra de tensions que las autoritats israelianas i respondut amb de bombardaments. Asseguran que las bombas son mandadas sus de ponches importants d’infrastructuras militaras e estrategicas de l’Hamas e sus de terrens agricòlas. Fa 17 nuèches que l’armada israeliana bombarda la Lista e de Gaza estant i respondon amb de fusadas e de projectils. Per ara, i a pas de mòrts causadas per aqueles afrontaments.
 
 
Las unitats de confusion nocturna
 
De grops de ciutadans de Gaza organizan las dichas unitats de confusion nocturna. Son de grops de mond que s’amassan près de la frontièra amb l’estat d’Israèl e, del temps que d’unes alestisson los balons e de materials de lançar a l’autre costat del mur frontalièr, d’autres promòvon de protèstas qu’an per tòca de complicar la susvelhança dels militars israelians que fan lo sètge amb de petards, de danças... Las fòrças armadas israelianas considèran qu’aquelas “unitats” son contrarotladas e fomentadas dirèctament per l’Hamas.
 
 
Blocat l’accès del manjar
 
En mai dels bombardaments e de l'interrupcion de l’alimentacion electrica, las autoritats israelianas an impausat tanben de sancions a Gaza e an blocat los accèsses maritims a la Lista, ont an fach desaparéisser l’activitat comerciala e dels pescadors. Lo manjar arriba pas.
 
Un acòrdi inesperat e encara tot plen d’inconegudas
 
Al mitan de tot aquò, lo 13 d’agost passat, l’estat d’Israèl e los Emirats Arabis Units atenguèron un acòrdi istoric per normalizar lors relacions. Lo pache compren qu’Israèl retire sos plans d’annexar parcialament Cisjordania, la region palestiniana contarotlada per Al Fatah, lo partit rival de l’Hamas. Promòu tanben qu’Israèl entreprenga “d’esfòrces per refortir sos ligams amb d’autres païses del mond arabi e musulman”. Es lo primièr acòrdi d’aquela mena que signan Israèl e los EAU après los acòrdis de patz de 1994. Fins ara, l’estat israelian aviá pas agut de relacions diplomaticas amb los païses arabis del golf Persic.

 
 

abonar los amics de Jornalet

 


 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article