Actualitats
Ràdio País, mèdia occitan istoric, coneis un conflicte inedit
De grèus desacòrdis opausan de salariats e la direccion novèla. D’animators istorics e d’auditors prenon partit
Ràdio País seriá estada “vampirizada”, segon un comunicat qu’a fach public la còla qu’a pres en carga, fins ara, las emissions de la ràdio pionièra en occitan. Denóncian de marridas practicas del nòu conselh d’administracion elegit dins l’amassada generala lo mes de mai passat. Amb lo comunicat, i a un manifèst per que visca Ràdio País o una ràdio en occitan en Gasconha, signat per François Lassabe, Joan Francés Tisnèr e Domenja Lekuona, e que demanda d’adesions.
Lassabe demissionèt coma president lo 15 d’agost passat, e en seguida arribèron las demissions de Tisnèr e de Lekuona. Prenguèt la presidéncia Cristian Vilanòva. Avèm telefonat a Lekuona e a Vilanòva per que nos expliquen çò que s’es passat, tant sèm chepicats per l’avenidor d’una de las ràdios mai importantas en lenga nòstra.
Ràdio País es gerida per una federacion de 3 associacions plaçadas en Bearn, Bigòrra e dins lo departament de Gers. Segon Vilanòva, Bigòrra e Gers volián èsser mai presents e aver mai de participacion, e per aquò prenguèron en carga l’administracion de la federacion, amb los vòtes de l’assemblada generala. Vilanòva nos a explicat que la novèla administracion vòlon que la ràdio siá en occitan de qualitat, mai que mai en gascon, en que tracte de subjèctes locals. Alavetz, lo programa Good Morning Occitània, un dels mai reüssits de la Ràdio, que se fasiá amb divèrses accents d’occitan, lor convendriá pas gaire. Vilanòva precisa: “demandàvem ua evolucion: melhorar la lenga, qu’òm se consagrèsse au parçan e qu’òm tractèsse ua actualitat mei regionala, mei locala”.
Vilanòva insistís que son pas venguts “vampirizar”. “Hè vint ans que i èm”, çò diguèt Vilanòva en tot insistir sul drech qu’a la nòva administracion, “elegida democraticament”, de trabalhar per una ràdio coma eles creson que deu èsser.
Lekuona nos denoncièt un cèrt secutament per los far demissionar, del temps que se son pas renovelats tanpauc los contractes d’autres salariats. Dins aquel sens, Lekuona parlava d’“insultes, violéncia verbala, violéncia non verbala” en se referissent a la negacion de la paraula, e quitament a un tractament “denigrant”. Es per aquò que se son retirats “temporàriament de la Federacion Víver au País-Ràdio País entà har valer la lor analisi deus mejans umans, financèrs e organizacionaus de l’aisina Ràdio País e entau lo son programa”. Dins aquel sens, lo comunicat explica que “salariats e productors benevòls de Ràdio País que vòlen apitar un navèth projècte qu’entenen valorizar dens la Federacion Víver au País-Ràdio País o, estèsse destruita l’aisina, ua navèra estructura”.
D’un autre costat, un auditor del programa Good Morning Occitàniaa publicat una letra dobèrta als administrators de Ràdio País, qu’a agut mantes sostens suls rets socials. Dins aquela letra, se planh lo barrament de “l’espaci radiofonic mai escotat” e se demanda “de tornar donar la possibilitat d’una vertadièra matinala en occitan, comuna e mutualizada entre lor antena e aquela de Ràdio Occitània”.
Lassabe demissionèt coma president lo 15 d’agost passat, e en seguida arribèron las demissions de Tisnèr e de Lekuona. Prenguèt la presidéncia Cristian Vilanòva. Avèm telefonat a Lekuona e a Vilanòva per que nos expliquen çò que s’es passat, tant sèm chepicats per l’avenidor d’una de las ràdios mai importantas en lenga nòstra.
Ràdio País es gerida per una federacion de 3 associacions plaçadas en Bearn, Bigòrra e dins lo departament de Gers. Segon Vilanòva, Bigòrra e Gers volián èsser mai presents e aver mai de participacion, e per aquò prenguèron en carga l’administracion de la federacion, amb los vòtes de l’assemblada generala. Vilanòva nos a explicat que la novèla administracion vòlon que la ràdio siá en occitan de qualitat, mai que mai en gascon, en que tracte de subjèctes locals. Alavetz, lo programa Good Morning Occitània, un dels mai reüssits de la Ràdio, que se fasiá amb divèrses accents d’occitan, lor convendriá pas gaire. Vilanòva precisa: “demandàvem ua evolucion: melhorar la lenga, qu’òm se consagrèsse au parçan e qu’òm tractèsse ua actualitat mei regionala, mei locala”.
Vilanòva insistís que son pas venguts “vampirizar”. “Hè vint ans que i èm”, çò diguèt Vilanòva en tot insistir sul drech qu’a la nòva administracion, “elegida democraticament”, de trabalhar per una ràdio coma eles creson que deu èsser.
Lekuona nos denoncièt un cèrt secutament per los far demissionar, del temps que se son pas renovelats tanpauc los contractes d’autres salariats. Dins aquel sens, Lekuona parlava d’“insultes, violéncia verbala, violéncia non verbala” en se referissent a la negacion de la paraula, e quitament a un tractament “denigrant”. Es per aquò que se son retirats “temporàriament de la Federacion Víver au País-Ràdio País entà har valer la lor analisi deus mejans umans, financèrs e organizacionaus de l’aisina Ràdio País e entau lo son programa”. Dins aquel sens, lo comunicat explica que “salariats e productors benevòls de Ràdio País que vòlen apitar un navèth projècte qu’entenen valorizar dens la Federacion Víver au País-Ràdio País o, estèsse destruita l’aisina, ua navèra estructura”.
D’un autre costat, un auditor del programa Good Morning Occitàniaa publicat una letra dobèrta als administrators de Ràdio País, qu’a agut mantes sostens suls rets socials. Dins aquela letra, se planh lo barrament de “l’espaci radiofonic mai escotat” e se demanda “de tornar donar la possibilitat d’una vertadièra matinala en occitan, comuna e mutualizada entre lor antena e aquela de Ràdio Occitània”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#28 Aprep l'objectivitat lo meu vejaire :
- Entendi mau l'ataca de "secutament" de la part dels medias occitans (personalament, trapi los dos articles (Jornalet e Setmana) dins los clavèls tant coma lo reportatge de F3 : los dos fan parlar las doas partidas daissan al public leser de se faire son idea.
- Lo licenciament per "pèca grèva" per aver exprimida una opinion personala me sembla abusiva.
- Lo senhèr Villeneuve nos parla del nivèl de lenga (o per un còp vau faire mon troll linguistic), quora l'ausissi parlar dins lo reportatge de F3, me sembla pas esser d'aiser amb la lenga, ni tanpauc aver un nivèl flame, al mens pas pron per poder jutjar de qual sap parlar coma cal o pas (me diretz, personalament soi pas encara (mas i trabalhi) al nivel que voldriai amb mon pichon B1 (a mai en lengadocian) mas considèri que parli dempuèi pron de temps amb de monde d'Occitania tota ta poder saber se qualqu'un parla corentament (o al mens far mina) o se mascanha e en Villeneuve me sembla mai mascanhar....)
Trapi domatge de non pas faire seguir lo fuelheton aqui doncas lo reportatge de França 3 amb un resson traç que plan escrich sinhat del Clamenç Alet ...
http://france3-regions.blog.francetvinfo.fr/le-blog-de-viure-al-pais-france3/2014/09/28/un-jour-a-radio-pais.html
Atau coma l'article de la Setmana en complement de lo del Jornalet...
http://lasetmana.fr/actualitat/142-lenga/6659-ra-dio-pai-s-qu-ei-dens-ua-crisi-shens-precedent
#26 lo faire e a mai en occitan es pas causa aisida (desencusatz mancava un troç de frasa)
#24 soi d acordi amb lo comentari 23, entendu co que disetz caquela trapar benevóls es pas causa aisida... E puei sabi pas s avetz ja parlat darrier un micro mas lo faire e a mai en occitan (lenga qu a mai parlem pas de longs malastrosament dins la jornada). Cal pas desbrembar que los trobadors eran de pronar lo melhorament e que per se melhorar... Ben cal praticar
Adishatz,
Arcastas a locutors estrangèrs de har emissions o cronicas e francés o dens d'autas lengas majoritàrias o ac reconeishes com un esfòrç simpatic e salutari d'emplegar ua auta lenga- quitament per non pas mestrejar-la tà parlar au public deu lòc ?
Arcastas a cantaires de lenga mairau auta de cantar dab un leugèr accent en italian o anglés o espanhòu o en francés, en alemand ?
La ràdio qu'èra tanben un utís entà que s'essagen monde a passar a l'orau e tot en produsir programas dab contienguts qui non trobàvan pas alhors.
Sant Graal de la lenga quantas injustícias e defaut d'analisi en lo ton nom !#24
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari