Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Nos daissarem pas tòrcer

| Estancabra
O aviam dich e o tornarem dire se cal: la societat occitana es anestesiada per la cultura de la subvencion. Dependre en excès de las ajudas publicas a un efièch pervèrs, perque un fum d’iniciativas lausablas s’arrèstan quand l’administracion decidís que las cal tuar. Aqueste flagèl lo venèm de patir dins nòstras carns. Son tombadas las publicacions pus importantas en occitan, es tombada la federacion dels mèdias occitans FIMÒC, patís l’IEO amb la consequenta desaparicion de certanas iniciativas de promocion e difusion de la lenga fòrça importantas, e veirem ben qu’es çò que tombarà desenant.
 
La darrièra nòva d’aquela mena la publiquèrem divendres passat: l’IEO Lengadòc a licenciat sa directritz a causa del retirament de las ajudas publicas. Pasmens, dins son comunicat i aguèt una frasa que volèm saludar:
 
“De tot biais, nos daissarem pas tòrcer per una politica lingüistica nècia que nos va totes plegar!”
 
Es ansin que volèm encoratjar l’occitanisme, e totes los movements socials occitans que cèrcan de recuperar la lenga e la cultura del país, a entamenar d’iniciativas pus liuras amb lo sosten del pòble e a crear d’endreches de resisténcia ont l’occitanitat se pòsca viure plenament.
 
I a d’iniciativas en Occitània que son de paradigmas de seguir. Parlam, entre d’autres, de La Tor deu Borrèu a Pau, de l’Estancabra a Tolosa, de l’Ostau dau País Marselhés a Marselha, del Centre Culturau Occitan de Niça, de l’Ostal Occitan de Narbona e de Chez le Pépère a Bordèu, del Cafè Occitan a Lemòtges, de l’Espaci Occitan Carcinòl de Sant Seren o quitament poiriam parlar de sits coma la botiga de Macarèl a Tolosa. Consagrem qualques oras per setmana a nos organizar e prengam nòstras botigas,  nòstres bars, nòstres centres culturals e transformem-los en endreches ont l’occitanitat se pòsca viure plenament. La quita còla de l’IEO d’Erau anóncian que tornaràn “dobrir la botiga qualques oras per setmana a partir de setembre”. Fagam-ne un endrech de socializacion. La còla de Jornalet nos agradaria far de resson e de publicitat de totes aqueles endreches e quitament de venir far de reportatges vidèo o d’i organizar qualque serada.
 
Publicàvem aquesta setmana una informacion sus la publicacion en Catalonha Nòrd d’una guida dels comèrcis ont se parla catalan. Nosautres aviam quicòm de parièr amb lo Labèl Òc, e o poiriam reviscolar amb un novèl vam per mejan d’una guida dels locals de resisténcia ont viure a l’occitana, del temps que lucham per que nòstres elegits asseguren un jorn las ressorsas necessàrias per la dignitat de la lenga.
 
 


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
9.

#5 La sembla-legitimitat sociala del finançament de las activitats ditas-culturalas, se pagèlla al travèrs de l'interès general objectiu, çò's del mais grand nombre, e non pas l'interès e la pression de mitans culturals, que produsen una redistribucíon al revèrs, de las classes popularas decap a d'elèits ò microcòsmes.

  • 2
  • 0
Darkonèt a l\'espasa de lutz
8.

#4 Es aquò, un jòc de ròtle e res de mai. Coma aqueles que se desguisan amb de vestits edat-mejanencs e que jògan als trobadors, cavalièrs e baronas lo temps de lor dimenjada. O d'autres que se fan de reconstitucions en vestit d'epoca de tala o tala batalha napoleoniana. Es jogar als cow-boys e als indians d'un biais mai perfeccionat, mas aquò reven al mèsma.

  • 9
  • 0
Darkonèt a l\'espasa de lutz
7.

#4 Es aquò, un jòc de ròtle e res de mai. Coma aqueles que se desguisan amb de vestits edat-mejanencs e que jògan als trobadors, cavalièrs e baronas lo temps de lor dimenjada. O d'autres que se fan de reconstitucions en vestit d'epoca de tala o tala batalha napoleoniana. Es jogar als cow-boys e als indians d'un biais mai perfeccionat, mas aquò reven al mèsma.

  • 8
  • 0
Darkonèt a l\'espasa de lutz
6.

#4 Es aquò, un jòc de ròtle e res de mai. Coma aqueles que se desguisan amb de vestits edat-mejanencs e que jògan als trobadors, cavalièrs e baronas lo temps de lor dimenjada. O d'autres que se fan de reconstitucions en vestit d'epoca de tala o tala batalha napoleoniana. Es jogar als cow-boys e als indians d'un biais mai perfeccionat, mas aquò reven al mèsma.

  • 11
  • 0
Jean-Charles Valadier Tolosa
5.

Als Estats Units, la cultura coma l'educacion non son pas publicas. Cadun o finança, e los eveniments culturals son finançats mai que mai per lo mecenat dels rics o de las entrepresas ricas. En consequéncia, non i gaire d'eveniments culturals per las populacions desfavorizadas o minorizadas.
En Euròpa, en França en particular, lo nivèl d'imposicion fa que las poténcias publicas finançan un fum d'activitats educativa o culturala, en particular al nivèl intercomunal.
Lo problèma en França, non son pas las subvencions, son la quasi abséncia de subvencion per la lenga istorica de las comunas occitanas, tot es per la lenga francesa de l'estat. Es plan un problèma d'obligacion legala e de discriminacion prigonda de las poténcias publicas francesas. Per non nos daissar pas tòrcer, cal d'elegits occitanistas.
Seriá bon de conéisser lo nivèl de subvencion de cada comuna. A Tolosa en 2014, per una comuna pro activa per l'occitan, per 180 milhons d'euros de budget annal de la cultura, i avia mièg milhons per la cultura occitana, que la mitat se fasiá en francés, Per 200 milhons d'euros de budget annal de l'educacion, i deviá aver unes 10 000 euros per l'occitan. E quantes de comunas e departaments non fan res per l'occitan.
Çaquelà, concòrdi amb Jornalet que cal sostenir finançarament las iniciativas militantas occitanas, en mai de nòstra contribucion a l'impòst per las activitats en francés, per non nos daissar pas tòrcer.

  • 16
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article