CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 d'agost

editorial

Dimenge, 30 de junh de 2019, 03h00

La colonizacion sociala


Comentaris 6 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargar


Remembràvem divendres passat lo 50n anniversari de las susmautas d’Stonewall, origina de la lucha del movement LGBTI, una efemerida que completam uèi amb una entrevista que soslinha las dificultats extrèmas que patís lo collectiu LGBTI en Africa, mai que mai las femnas.
 
D'aquela entrevista i a quicòm que nos a fach perpensar. Se mençona Gigi Louisa, una activista feminista qu'assegura que lo patriarcat que patisson en Kenya arribèt amb la colonizacion. Explica que las societats anterioras a la colonizacion s’estructuravan en tribus, en familhas, en territòris, e qu’aquelas tribus avián de biaisses de s’organizar qu’èran pas omofòbs ni penalizavan la diferéncia e qu'èran quitament de matriarcats. La Constitucion kenyana es fòrça eiretièra de las leis qu’impausèt l’empèri britanic, e las Constitucions d'autres païses son pereu eiretièras de las qu'impausèt la Republica Francesa e d'autres estats colonizaires. Mentre que raubavan las riquesas e que lors societats esplechavan las ressorsas naturalas, los colonizaires i portèron las valors occidentalas, la religion, la lenga e l’instauracion de la familha eterosexuala coma institucion. Un còp alienada e desculturada, la societat a desvolopat ara una intolerància maximala de tot çò que s’aluènha de la nòrma.
 
Per saber cossí auriá evolucionat Africa soleta, sens las colonizacions, podem ensajar d'analizar los cases de Liberia, un país non colonizat, o d'Etiopia, un país colonizat solament durant quatre ans. Aquí las culturas, los mercats e las institucions pròprias se son mantengudas. Podèm pensar, doncas, que dins la rèsta d'Africa las lengas autoctònas serián vengudas oficialas —e mai siá probable que qualques unas coma lo ki-swahili, lo twi o lo zulu serián pus egemonicas—, las religions autoctònas aurián subreviscut e i auriá tanben d'estradas, de grandas vilas e de camins de fèrre, mas tot seriá arribat pus doçament e segon los besonhs locals. E sèm segurs que Louisa auriá agut rason, la societat patiriá pas lo masclisme e l'omofobia amb tanta violéncia.
 
Aquesta analisi nos a fach tanben chifrar sus cossí seriá la societat occitana s'Occitània èra pas estada colonizada. Aquí tanben poiriam extraire qualque pista d'aquelas regions del país amb de govèrns pròpris fins fa gaire coma Bearn fins en 1620, Aran fins en 1834 o Niça fins en 1860. Quinas lengas serián ara pus parladas? Quinas tradicions auriam? Quina religion? Auriam las meteissas estradas e autoestradas e las meteissas linhas de tren? E la societat seriá mai o mens racista, masclista e omofòba?

 
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

2 de julhet 18.53h

#1 fin finala tot se joguèt amb lo nas de la Cleopatra


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de julhet 14.14h

#4 L'ucronia es un jòc. Un exercici d'esperit. Ensajar d'imaginar cossi se seriá passat se... Mas se fa amb los elements que coneissèm (donc pas totes) e amb la nòstra sensibilitat. E es aci que l'ucronia deven un esplech "politic" per mostrar que "sens aquò" o "amb aquò"... tot seriá estat melhor. Es la limita de l'exercici. Es totalament infeudat a la vision actuala de la situacion. En fach, l'ucronia es tant fisabla coma la prevision politica a 10 ans. Qual anonciava Macron e Trump pr... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de julhet 13.21h

#1 Plan interressenta, l'ucronia : aquò nos mòstra çò qu'a bastit Roma. Mas França, en Occitania linguïstica, qué a bastit ? Qué a destrusit ? Qui farà lo balanç, objectiu, s'entend ? França nos mancariá plan mens que Roma, me pensi…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de junh 11.02h

De temps en temps chadria pausar la question coma se fai que la colonisacion d'Occitania es totjorn en òbra e pas bastir sa vita sur dau "si".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de junh 08.55h

#1 La diferéncia es que los occitans sèm encara aicí


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

30 de junh 07.47h

Es interessant l'ucronia.
E cossí seriá lo monde sens la colonizacion romana ?
Pas de francés, d’espanhòl, de portugués, d’occitan, segur. Lo cristianime seriá tant es pandit ? Pas segur. Se fariá de vin en çò nòstre ? Benlèu pas. Narbona, e Arles existirián pas. E la societat ? Liguro-ibero-gallesa… ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Lengue a Mentan

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Jana e Roger Andreu Vidal

    Concors de preseps de Jornalet 2017

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Auribeu de Sianha

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • © Laurenç Revèst

    En Cevènas sus lo camin entre La Mialosa e Sant Esteve Valfrancesca

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • Tolosa: manifestacion de sosten a las mobilizacions contra la restanca al Bòsc de Sivens

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


42%



36%



22%



0%




Vots 107 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)