Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

L’occitan al bar coma modèl d’accion

| La Topina
Un bar de Galway, dins l’oèst d’Irlanda, prepausa un rebais als clients se fan lors comandas en gaelic, coma o podètz legir aqueste dimenge dins las paginas de Jornalet. Segon lo gerent de l’establiment, “l’idèa es d’encoratjar lo mond a emplegar l’irlandés, quitament un pauc, e de lor donar un endrech ont poder intrar e saludar en la lenga independentament de lor nivèl”.
 
En cò nòstre, i aguèt e i a divèrsas iniciativas per bastir d’endreches ont l’occitanitat se pòsca viure plenament e ont siá possible d’aver un usatge social e normal de la lenga occitana sens que degun se senta estrangièr dins lo país. Foguèt lo cas de l’Estanquet de la Portièra, emblematica tavèrna de la vida occitana a Tolosa e es totjorn lo cas de La Topina a Tolosa, de La Tor deu Borrèu a Pau, de l’Ostau dau País Marselhés a Marselha, Chez le Pépère a Bordèu e plan d’autres. S'agís d'estanquets ont se pòt parlar la lenga e ont la cultura del país a una plaça per se mostrar sens cap de complèxe. Son d'endreches ont l’occitanitat se pòt viure plenament e ont es possible de far un usatge social e normal de la lenga occitana sens que degun se senta estrangièr dins lo país.
 
Al delà, i a un element caracteristic d'aqueles estanquets: la joventut de lors promotors e lors clients. Aquò es una pròva de la vitalitat occitana e de son avenir encoratjant. Cal, doncas, que d'autres joves d’autres endreches promògan lors estanquets; e cal que los mai vièlhs lor balhem de sosten e de vam per o far. Se farguèssem un bon ret d’estanquets per tot lo país, dels Alps als Pirenèus, auriam un bon malhum que nos ajudariá a viure amb un pauc mai de normalitat e ajudariam la lenga occitana a reconquistar son usatge social dins la vida vidanta.
 
 
 
 
fffff fffff
 P.S. Per fin de poder prepausar als legeires una lista d’endreches ont l’occitan se pòsca viure amb normalitat, vos pregam de nos assabentar dins los comentaris de bars, restaurants, ostalariás, botigas e tota sòrta d’establiments que coneisseriatz, ont se pòsca viure en occitan. 
   




abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Oc-Cat, Intercompreneson Garantida
9.

#6 Ah ! L'intercompreneson occitan-catalan ! Ieu tanben i ai cregut, puèi la realitat m'a plan dobert los uèlhs. A Barcelona, Girona e Valencia aguèri l'escasença de verificar aquesta famosa intercompreneson legendària entre l'occitan e lo catalan. Pecaire ! N'i a pas gaire ! Marcha pas, es un mit, un mit ideologic plan polit. Son doas lengas desparrièiras, saique d'origina latina, mas l'intercompreneson vertadièra es mai un fantasma qu'una realitat.

  • 3
  • 0
shamrock
8.

#7 "Cal pas prene los estrangièrs per de piòts, quand entendon de joves occitanistas parlar occitan, entendon un lengatge francés que comprenon pas."

...o de piòtas ! Tot parièr en Irlanda . Los joens que parlan gaelic (ua minoritat)ac hèn perfèitament ...dab un bèth accent inglés! E perqué pas, çò d'important qu'ei de parlar la lenga non, e voga la galèra!
Sonque en Irlanda lo gaelic a un estatut oficiau e l'occitan d'aqui non pas ; plan domatge pr'amor l'idea qu'ei de las bèras...

  • 2
  • 0
Franchute
7.

#6 Vertat, çò pus simple, efectivament, quand anatz en Espanha, es de parlar espanhòl se ne sètz capable.
E pas assajar de far a Barcelona, per carrièra, çò que podètz pas far a Montpelhiër.
Doblidem pas que d’uèi un jove Occitan que parla occitan, o fa amb l’accent francés ; pels Espanhòls l’accent francés revèrta fòrça l’accent alemand.
Dins la practica, es l’anglés que senhoreja.
Cal pas prene los estrangièrs per de piòts, quand entendon de joves occitanistas parlar occitan, entendon un lengatge francés que comprenon pas.
Las èrras apicalas, plan rotladas, e la èssas alveolaras plan empastadas, seràn lèu definitivament avalidas en Occitània.
Confessi çaquelà, qu’un còp, en Catalonha, voliái crompar de mongetas, sabiái pas mai cossí se disiá en espanhòl, demandèri de « mongetas » e las me balhèron, mas i a pas de qué ne far un caçolet.

Naturalament, parlam ben aicí de conversacions espontanèas per carrièra, amb d’interlocutors que coneissèm pas.

  • 11
  • 3
Albert Puech Rodés
6.

#3 E ben ! Sètz astruc l'òme ! Mon experiença en Catalunha (Tarragona e Girona) foguèt linguisticament diferenta.... Sus la bona fe de la legenda occitanista d'intercompreneson entre occitan e catalan assagère de parlar en occitan E a cada còp qu'assagère de parlar nòstra lenga dins un bar o un restaurant.... Me respondèron en general en francés o en espanhòl qu'èran desolats mès que me comprenian pas.... Atanben duchère passar a l'espanhòl per poire manjar o biure un pic....

  • 13
  • 0
Charles Puydemont Nabar
5.

Ailà o al bar!

  • 0
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article