Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

editorial

De vòts e de prepauses per l’an novèl

De vòts e de prepauses per l’an novèl
De vòts e de prepauses per l’an novèl

Comença una nòva annada e coma d’abitud es ora d’exprimir los bons vòts per l’an 2024. Coma cada an, la còla de Jornalet esperam que l’an qu’arriba serà melhor per Occitània. Volèm que se dobrisca mai de calandretas e mai de classas bilinguas e de corses d’occitan dins las escòlas publicas, que l’aranés ganhe mai de vam en Aran e que l’usatge social de la lenga aumente de las Valadas fins a Medoc e de Borbonés a la Gàrdia. Esperam que creisserà la senhalizacion en occitan e que se desvoloparàn los corses d’occitan per adultes. Desiram que lo caumatge davale, que las perspectivas economicas se melhoren e que l'ÒPLO aja mai de ressorsas e s’espandisca a totas las regions occitanas. E per que tot aquò arribe, cal pas cambiar l’an. Çò que cal cambiar es un fum de causas dont tanplan l’occitanisme. Es per aquela rason que nòstre vòt principal per 2024 es que l’occitanisme venga un movement politic e cultural fòrt, coesionat, transversal e unit.

Per quant a cadun de nosautres, podèm començar de prepausar quicòm per començar l’annada amb d’actituds de combat simpaticas per viure al país e per far viure l’occitan.

Aital, podèm crompar de produches de proximitat e d’ajudar los productors locals, podèm installar l’occitan dins totes los logicials qu’o permetràn[1], podèm quitament prene l’abitud de demandar se i a una version en occitan de tot document que nos caldrà signar; e mai se dins lo 99% dels cases nos diràn de “non”, aurem almens dich que l’auriam preferit en la lenga del país. Mai complicat es d’entamenar las convèrsas en occitan, mas se prenèm l’abitud de saludar en occitan una persona al moment de la conéisser, li donarem lo benefici del dobte, e benlèu li donarem quicòm mai.

Mentretant, un grand ponch d'amassada de la comunautat occitanofòna es l'encastre numeric. Remarcam amb grand plaser que l’occitan conquista de mai en en mai d’espaci dins aquel còsmos infinit que nos es estat dobèrt. Delà l’activitat suls rets socials e quitament dins aqueste quotidian, i a d’iniciativas que cal saludar amb una brava capelada coma es lo cas d’Òc Tèle e totes los mèdias de ràdio e de premsa en occitan sus la tela, de jòcs vidèo coma Minecraft o Dordonha, lo grand Parpalhon Blau, lo Montametas, Biais de Dire, Vida d’Ors, Occitan words, Dètz Ambras, País Invisible, las aventuras de Delfina... e tantes autres. Enfin, desmembrem pas que gràcias al Congrès Permanent de la Lenga Occitana avèm en linha de diccionaris, de conjugadors, de traductors, de sintetizadors de votz e tota la tièra d’espleches que cal per far viure la lenga amb dignitat.

Bona annada!

 

 

 

[1] Lo Quentin nos conta fòrça sovent çò que podèm far en occitan e per l’occitan dins lo numeric.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gerard Cairon Florentin d Albigés
4.

Bona annada seriá se : -... Darrèr totes los acronimes misterioses - per los que banhon pas dins la sopa trebola de l'occitanisme,... se podiá percebre una reflexion comuna per far avançar la defensa de la lenga, una volontat partejada per edificar un sòcle de convergencias minimalas, amb un complementaritat plan definida de totes los intervenents per anar dins una direccion clara e vesedoira. Es pas lo cas al jorn d'auèi...De luènh estant, semblariá que cadun ensaja de prautir lo plantolièr del vesin...e que nombroses serián los que, tanlèu trapada una bona plaça, tombarián sulcòp la camisa de militants per cargar exclusivament la vèsta de sembla-fonccionaris..amb d'egòs en concurrencia...e donc la tentacion ( e las temptativas) de se far trabucar l'un l'autre .... La nòstra lenga, e Occitania...s' ameritan melhor.....mentre que, ja, per la fauta d'una banda de falords irresponsables (dont d'unes autò-pretenduts occitanistas)..."Occitania e Occitans", pel monde, ara, fa, de gaire exclusivament, referencia a una region administrativa de l'estat francés...e..! que s'aplechen.. los Catalans que i demòran ! e totes los Occitans ( que son la majoritat...) que i demòran pas...! - "....mai complicat es d'entamenar las conversas en occitan.." Vertat , aquò rai ! mas , vos pòdi dire d'experiencia, que s'aviam, espillat a la camisa (pas complicat per metre e per tirar, se besonh...) un escudet ( badge) amb quicòm coma "Parlem nos en occitan !" , benlèu amb de declinasons localas ( ...gascon! niçart! etc..) , o autras,... levat l'emplec del tutejar...que servís pas a res (lo monde que tutejam sabon que coneissèm l'occitan, e... nos devèm de respectar los desconeguts)..Vos pòdi dire que, òc, provòca sovent de reaccions, emai, de còps, quand la paraula se deslarga.... fa bravament plaser.... Aquò dich,ni per tot mon amargum, tiri ieu tanben mon berret a totas las iniciativas saludadas, a totas aquelas còlas ( de joves mai que mai) que tant se'n dònan....sens doblidar las ràdios ...e primièr RADIO ALBIGÉS...... perdon..!.soi del meu país ...... Una bona annada a totes e un brave mercé a la còla del JORNALET..

  • 29
  • 1
Jean-Charles Valadier La Selve de Segalar
3.

Excellent editorial.
Bonas fèstas de fin d’annada a totes los que fan viure Jornalet

  • 10
  • 1
Domergue Sumien Ais de Provença
2.

Lònga mai Jornalet! Lònga vida!

  • 11
  • 4
Lachaud
1.

Pas de developament de la cultura occitana sens politica. Apres tot, lo governament frances a un ministre de la cultura .
La cultura devria pas esser separada de l'economia e de la vita de tots;
2024 verra l'efondrament economic de França, la decadença de sa cultura e la prisa de consciença que sciença, filosofia, economia, ensenhament, datan de la perioda d'avant 1939.
Las idéeias novelas son deja en plaça e damandan qu'a s'espandre.
La Revolucion industriala es acabada. La Revolucion tecnologique (Haute tecnologia) vai aportar un monde different e pausar d'autres problems. Pus de sciença o tecnologia sens consciença e sens se pausar de questions sur lòrs consequenças.
Las umanas e lòrs umans se demandaran qui son. Son una persona que devria ganhar sa vita en se far insultar que colava tròp chara a nurir, se far tot lo temps rabaissat e que viu dins la paur daus lendemans. O ben si l'individu avia pus leu, per sola mission d'esser uros e rendre los autres uros. Siajan druberts.
Oc-es lo cambiament arrieba en 2024.Bona annada a tots.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article