CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 22 de novembre

editorial

Dimenge, 10 de setembre de 2017, 03h00

Se batre per l’escòla en occitan


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargar


La rintrada es arribada. Cada an, de centenats de milièrs d’enfants e de joves tornan emplir las salas de classa e devon quitar la pigresa de l’estiu còp sec. Cal tornar prene lo fil educatiu, conéisser de mèstres nòus e retrobar los companhs.  E las familhas rescontran los meteisses problèmas: la coabitacion de la vida al trabalh amb la vida en familha, los oraris escolars e las activitats extrascolaras, los manuals escolars, l’abilhatge nòu, los vestits d’espòrt e, dins fòrça cases, demandar d’ajuda als grands; siá d’argent, siá per anar quèrre los mainats a la sortida de l’escòla. Son totes aqueles los problèmas abituals de las familhas francesas, mas tanben de las familhas de pertot.
 
Ça que la, las familhas occitanas, o una bona partida d’elas, an encara un problèma de mai: l’escolarizacion dins la lenga del país, es a dire en occitan. Impòrta pas se se causís una Calandreta o una escòla publica qu’ensenhe l’occitan. Lo problèma es la causida d’una escòla occitana e las dificultats qu’aquò compòrta per las familhas. Dins qualques cases cal percórrer mai de quilomètres e dins d’autres cal pagar mai de sòus. E al delà, cal totjorn balhar d’explicacions a la familha per aver causit la legitima opcion, e qualques escolans an la sensacion que lor opcion es minoritària e, en consequéncia, en defòra de la normalitat. Uèi lo jorn, se cal pas enganar, d’educar los mainats en lenga del país contunha d’èsser una causida de militantisme e de consciéncia.
 
Mas es justament aquel militantisme qu’a fach avançar lo país dins lo domeni educatiu. Sens los ensenhaires e las familhas que fondèron la primièra escòla occitana, d’autras serián pas vengudas. Cal totjorn de vam per far venir normalas aquelas proposicions que semblavan utopicas.
 
L’administracion francesa seguís la meteissa politica lingüistica ara, en 2017, qu’en 1970, 1950 o 1930. Ven de o demostrar lo fach que los estalvis de Macron fan perilhar la continuitat de cèrtas escòlas Calandreta, especialament Lo Lis e Agen, consequéncia efectiva del refús per França de l’article 30 de la Convencion dels Dreches de l’Enfant. Es per aquò que cal contunhar de militar e de far pression sus las administracions estatalas, regionalas, departamentalas e localas. Atal o an fach mai d’una centena e mièja de personas a Pau, que se son acampadas per exigir de solucions rapidas per la Calandreta en remetent un dorsièr dirèctament al primièr ministre francés. Òsca per aquela accion!





abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

14 de setembre 20.46h

Los parlars naturals se transmetèren sens escòlas, e l'escòla remplaça pas jamai la transmission.
La transmission se pòt far dins tota mèna d'activitats extrascolaras, mai que mai esportivas.
Perqué i a pas de seccions occitanas dins las activitats de leser, jovens e adultes?

Tot se passa coma se la transmission e la practica èran sostractadas a l'escòla.
Sembla desmission o abandon...
Fa pas besonh?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 de setembre 16.53h

A Bordèu, en las annadas 60 / 70 , vivèvan fòrça Português immigrats. De segur los dròlles anavan a l'escòla francesa. Mès eths lo dijaus organisèvan una "escoleta portuguesa" on ensenhavan los dròlles : parlar e escríver la lenga, cants , danças , legendas, tradicions, istòria e geografia deu Portugau, e la fiertat d'èstre portugués ( quan èran tan mespresats los praubòts !) . Segur los parents a casa parlavan portugués . E la vida associativa culturala d'aquet... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 22.39h

#4 E òc- Ieu tanben soi espaventat de véser cossi se pèrd l'accent tant d'aviat. De mon temps, sortit dels emigrats del Nòrd, s'endevinava l'origina sociala dels dròlles a l'accent- los qu'anavan a las escòlas privadas, etc, e los que se'n cresian. Ara te tròbas sovent cap e cap amb un mainatge aimable coma tot, que tota la familha parla francés amb l'accent, e que, el, ponjugueja!
Pensi- mas aquò son pas que d'idèias que me venon- e s'ameritaria d'estudis sociò-linguistics seriose... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 21.44h

Estrach : "Mas quina es la lenga pròpria dels enfants en Occitània : l'occitan?... avèm besonh, totes, d'un bocin mai de luciditat e de realisme facia a l'estat de la lenga, e de bastir una argumentacion benlèu diferenta, mas solide e coerenta, e non pas apevada sus de fantasmes..."
Argumentacion, segur ! Mès desfolament e valorizacion de la basa per sa conscientizacion, emb dals locutors que demòran, emb dals marcaires identitaris que demòran : grand pretzfach dau terrenh sociau !
Solam... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 de setembre 11.06h

L'article 30 de la Convencion dels Dreches de l'Enfant dis : "...Un enfant autoctòn pòt pas ésser privat del drech....d'emplegar sa lenga pròpria..."
Mas quina es la lenga pròpria dels enfants en Occitània : l'occitan?
Contra-argumentar a-n-aquel pretendut argument es pas complicat !
Solide qu'avèm besonh de nos batre per l'escòla en occitan, que la creacion de las Calandretas demòra l'accion del moviment occitanista la pus concreta e portaira d'avenir d'aquestas darrièiras... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 07.02h

Dimarts, qual va a la manifestacion nacionala contra las contra-reformas de Macron, la supression de la ajudas a l'emplec e lo problema de las calendretas?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 de setembre 12.36h

Cap d'agression sense respòsta !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 16 8
  • sol Aush 17 6
  • sol Bordèu 17 9
  • sol Briançon 11 -5
  • sol Caors 17 9
  • nuvols Carcassona 14 4
  • sol Clarmont-Ferrand 18 9
  • sol Confolent 14 8
  • sol Gap 14 3
  • sol La Canau 17 9
  • sol La Gàrdia 13 6
  • sol La Torre de Pèlitz 12 5
  • sol Limòtges 14 8
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 12 7
  • sol Lo Puèi de Velai 11 6
  • nuvols Marselha 18 11
  • nuvols Montpelhièr 16 14
  • sol Naut Aran 17 3
  • sol Niça 9 -2
  • nuvols Nimes 17 12
  • sol Pau 20 9
  • sol Peireguers 16 9
  • sol Rodés 17 9
  • nuvols Tolon 14 8
  • sol Tolosa 16 10
  • sol Valença 14 7



giny

giny

Entrevista

“Qu’ei totun ua fiertat d’anar cantar en gascon e d’amuishar la nosta cultura tan luenh”

Baptiste Labenne que pòt deishar lo costum de vinhèr e passar lo de musicaire!

“Qu’ei totun ua fiertat d’anar cantar en gascon e d’amuishar la nosta cultura tan luenh”
publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Autariba (Lauragués). © Caminòc

    18a Dictada Occitana

  • Ensag sus l’onda

    Pantais (Poèmas de Lisa Gròs sus pinturas de Christine Nicolas)

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta. © Laurenç Revèst

    Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta

  • Nèu sus sei Plans de Caussòus e dau Calern e a Canaus d'Andon. © Laurenç Revèst

    Nèu sus sei Plans de Caussòus e dau Calern e a Canaus d'Andon

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

  • Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat


giny

Sondatge

Parlaràs en occitan als gendarmas quand te pausaràn de questions?


24%



13%



42%



21%




Vots 84 vòtes

comentaris 3

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)