CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 17 de novembre

Actualitats

Diluns, 5 de novembre de 2018, 03h00 Internacional,Politica

Nòva Caledònia: victòria estrecha del "non" al primièr referendum d'independéncia

Lo resultat d’aquel referendum representa una victòria del gost amar pels unionistas, qu'esperavan una larga victòria. L'Acòrdi de Nouméa prevei un segond e un tresen referendum en 2020 e en 2022


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


La Nòva Caledònia a votat de contunhar d’èsser colònia francesa, mas amb un resultat del “non” fòrça pus bas que previst. Aquò daissa la pòrta dobèrta a dos autres referendums d’independéncia en 2020 e en 2022. An votat “non” a l’independéncia lo 56,4% dels elegeires del temps que l’”òc” a obtengut lo 43,6% dels vòtes. La participacion es estada fòrça nauta, d’un 80,6%.
 
Après aver conegut los resultats, lo president francés, Emmanuel Macron, a dich, dins un messatge institucional, que los ciutadans de la Nòva Caledònia vòlon contunhar d’èsser franceses e qu'el se sent fièr que los neocaledonians ajan causit França. “Las neocaledonianas e los neocaledonians se son exprimits per que la Nòva Caledònia rèste francesa. Aquesta estapa istorica es una granda fiertat per la Republica. Un sol vencut, la temptacion de la division. Un sol venceire, la patz. Ara, virem-nos devèrs l’avenir”, çò a apondut sus Twitter.
 
Lo primièr ministre francés, Édouard Philippe, se reünirà uèi diluns amb las autoritats de la colònia francesa.
 
 
Contunharà de dispausar de son autonomia actuala
 
La Nòva Caledònia contunharà de dispausar de son autonomia actuala, qu’es establit que se pòt pas revocar. Doncas, totas las competéncias qu’a obtengudas la Nòva Caledònia —educativas, del trabalh, administrativas, fiscalas...— demoraràn entre las mans de las institucions del territòri. E, de mai, existís una disposicion que permet la tenguda d’un segond e d’un tresen referendum d’autodeterminacion, en 2020 e en 2022.
 
 
La victòria dels unionistas a un gost amar
 
Lo resultat d’aquel referendum representa una victòria del gost amar pels unionistas. Totes los sondatges parlavan d’una victòria del “non” de mai del 60%. Aquel resultat estrech legitima la tenguda d’un segond e d’un tresen referendum d’autodeterminacion, en 2020 e en 2022.
 
 
Un recensament polemic
 
L’an passat, se resolvèt la question pus polemica d’aquel referendum: lo recensament. Aperaquí 140 000 personas foguèron cridadas a las urnas dimenge passat, una chifra inferiora a las que pòdon votar a las eleccions correntas. Es aital perque l’Acòrdi de Nouméa decidiguèt de crear una lista electorala gelada que, essencialament, empedís que pòscan votar las personas non nascudas en Nòva Caledònia que i sián arribadas après 1994 e que pòscan pas justificar 20 ans de residéncia al país. Aquò es una revendicacion dels independentistas, pr’amor que la tendéncia demografica en Nòva Caledònia es de recebre de nòus abitants en provenença de l’exterior que, abitualament, son contraris a l’independéncia. Efectivament, en 1963 los canacs èran lo 48% de la populacion, en 1996 avián davalat al 44%, e en 2014 ja èran sonque lo 39%.
 
França ocupèt la Nòva Caledònia en 1853 e ne sometèt sos abitants, los canacs, a un regim legal de discriminacion pendent de decennis. Mentretant,  i promoguèt la colonizacion europèa, asiatica e del Pacific. En consequéncia, la populacion actuala de la Nòva Caledònia es multietnica. A l’ora d’ara, los canacs representan lo 39% de la populacion, los europèus lo 27%, e los polinesians originaris de Wallis e Futuna —un autre territòri francés—l’8%. Segon Nationalia, un 16% de la populacion declara que fa partida de divèrsas comunautats o ben simplament qu’es “neocaledonian”.
 
 
Un territòri de descolonizar
 
La Nòva Caledònia es un territòri, situat dins l’ocean Pacific, a 17 000 quilomètres de la metropòli, que ten una autonomia politica dempuèi 1999, çò es: compren un govèrn, un parlament (lo Congrès) amb competéncia legislativa e un Senat costumièr. Ça que la, oficialament es considerat coma un territòri non autonòm per l’ÒNU, que doncas se deu descolonizar, e se pensa que lo referendum deuriá èsser util a aquela tòca. Ara que lo resultat d’aqueste referendum es negatiu, l’Acòrdi de Nouméa ne prevei la convocacion d’un segond sus la meteissa question al tèrme d’un an e mièg.
 
L’apertenéncia de la Nòva Caledònia a França es un dels vestigis del vast empèri colonial que París governèt pendent qualques sègles. Napoleon III ne prenguèt possession en 1853, e un sègle pus tard, totes sos abitants obtenguèron lo ciutadanatge francés. Mentretant, los abitants originaris de la Nòva Caledònia —los canacs— foguèron someses a un regim legal de discriminacion, e França encoratgèt  la colonizacion europèa, asiatica e oceanica de las illas. A partir dels ans 1960, França s’interessèt a l’esplecha del niquèl, la principala riquesa que s’extrai del territòri. Los canacs qu’èran pas d’acòrdi amb la dependéncia envèrs la metròpoli comencèron d’organizar de partits independentistas pendent los ans 1970, gaireben totjorn d’esquèrra. De totes, lo pus important es lo Front de Liberacion Nacionala Canac Socialista (FLNKS), fondat en 1984.

 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

5 de novembre 23.32h

Qui vol ser francès o castellan a la força, ninguen. Perdre la identitat, la lenga ,la cultura, una porqueria !.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 de novembre 23.27h

Canaquia - Occitània una sola solucion : Descolonizacion
http://lo.lugarn-pno.over-blog.org/2018/11/nouvelle-caledonie-referendum-du-4-novembre-2018.le-pno-considere-que-seule-la-population-canaque-aurait-du-etre-consultee.html


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 de novembre 04.37h

E òc, s'esperavan pas un "non" tan bas! E pòdon quitament pas aver l'excusa abituala de l'abstencion. Sembla que los sondatges farlabicats e lo reportatges sul desiterés de las novèlas generacions (diguèron que fòrça canacs anirián pas votar) èran per descoratjar los joves melanesians, coma dison, d’anar votar. Son mens pècs que çò que se pensaba.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

“Nòstre enemic èra pas l’alemand”

Aqueste dimenge 11 de novembre, de capolièrs del Mond entièr se passejan per París, en seguissent Emmanuel Macron. Dins una cordelada de ceremònias, festejan l’armistici ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 18 8
  • nuvols_parcials Aush 16 8
  • sol Bordèu 18 8
  • sol Briançon 2 -7
  • sol Caors 21 6
  • nuvols Carcassona 15 6
  • nuvols Clarmont-Ferrand 7 -1
  • nuvols Confolent 16 5
  • sol Gap 8 1
  • sol La Canau 18 8
  • nuvols_parcials La Gàrdia 11 6
  • nuvols_parcials La Torre de Pèlitz 8 2
  • nuvols Limòtges 16 5
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 9 3
  • nuvols Lo Puèi de Velai 8 -1
  • sol Marselha 13 6
  • nuvols Montpelhièr 14 7
  • sol Naut Aran 19 3
  • sol Niça 6 -6
  • sol Nimes 12 4
  • sol Pau 23 6
  • nuvols Peireguers 16 6
  • nuvols Rodés 16 5
  • sol Tolon 6
  • nuvols_parcials Tolosa 17 9
  • pluja Valença 7 1

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL 1-2: IEA-AALO



publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Inauguracion de la Sala Claudi Molinièr a Besièrs

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Anhès Rossinhòla

    Vista d'A Torbia, de Mónego e dal mont Agel despí Lai Barrai (comuna de Pelha, Gavotina marítima)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Minecraft en version occitana

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)