La Nòva Caledònia celèbra uèi, 4 de novembre, un referendum d’autodeterminacion ont mai de 174 000 personas son cridadas a decidir s’aquel país del Pacific demòra dins França coma territòri autonòm o ven un nòu estat independent. Lo vòte poiriá menar a la creacion d’un nòu estat independent de 18 000 km² amb un pauc mens de 270 000 abitants, e mai se los sondatges fan pensar qu’a l’ora d’ara lo “non” benefícia d’un avantatge confortable. Pasmens, una victòria del “non” a l’independéncia seriá pas la fin del projècte independentista, car se pòt convocar dos nòus referendums d’autodeterminacion a cort tèrme.
 
 
Un recensament polemic
 
Qual pòt votar al referendum d'uèi? Vaicí la granda question polemica qu'en fin se resolvèt l'an passat. I poiràn participar 174 000 personas, una chifra inferiora a las que pòdon votar a las eleccions correntas. Es aital perque l’Acòrdi de Nouméa decidiguèt de crear una lista electorala gelada que, essencialament, empedís que pòscan votar las personas non nascudas en Nòva Caledònia que i sián arribadas après 1994 e que pòscan pas justificar 20 ans de residéncia al país. Aquò es una revendicacion dels independentistas, pr'amor que la tendéncia demografica en Nòva Caledònia es de recebre de nòus abitants en provinença de l'exterior que, abitualament, son contraris a l’independéncia. Efectivament, en 1963 los canacs èran lo 48% de la populacion, en 1996 avián davalat al 44%, e en 2014 ja èran sonque lo 39%.
 
França ocupèt la Nòva Caledònia en 1853 e ne sometèt sos abitants, los canacs, a un regim legal de discriminacion pendent de decennis. Mentretant i promoguèt la colonizacion europèa, asiatica e del Pacific. En consequéncia, la populacion actuala de la Nòva Caledònia es multietnica. A l'ora d'ara, los canacs representan lo 39% de la populacion, los europèus lo 27%, e los polinesians originaris de Wallis e Futuna —un autre territòri francés—l'8%. Segon Nationalia, un 16% de la populacion declara que fa partida de divèrsas comunautats o ben simplament qu’es “caledonian”.
 
 
Es previst que lo "non" ganhe amplament
 
Franc d’una suspresa enòrma, lo “non” ganharà largament lo referendum. La majoritat dels non-canacs votaràn contra l’independéncia, e se prevei qu’una partida minoritària dels canacs farà la meteissa causa. Segon totes los sondatges, mai del 60% dels elegeires introduiràn lo bulletin del “non” dins l’urna. L’estudi pus recent, de setembre passat, dona una prevision de resultat d’un 66% contra un 34%, totjorn en favor del “non”. L’immensa majoritat dels votants del “non” afirman que la dependéncia de la Nòva Caledònia a respècte de França en tèrmes economics, de seguretat e de garentida de nivèl de vida son las rasons principalas per refusar la secession.
 
 
Mas i poiriá aver dos autres referendums
 
Se ganha lo “non”, la Nòva Caledònia contunharà de dispausar de son autonomia actuala, qu’es establit que se pòt pas revocar. Doncas, totas las competéncias qu’a obtengudas la Nòva Caledònia —educativas, del trabalh, administrativas, fiscalas...— demoraràn entre las mans de las institucions del territòri. E, de mai, existís una disposicion que permet la tenguda d’un segond e d’un tresen referendum d’autodeterminacion, en 2020 e en 2022.
 
 
Se ganha l’“òc”?
 
Se ganha l’“òc”, França considerarà que los neocaledonians an causit la “sobeiranetat plena” (lei de 1999) e deurà organizar la transicion devèrs l’estat independent de la Nòva Caledònia, en cas que i aja pas d’acòrdis per manténer qualque ligam amb la metròpoli, coma s’es explicat precedentament.
 
Lo nòu estat aurà lo prètzfach grandaràs d’organizar una economia que se pòsca sosténer soleta.  Un 15% del PIB neocaledonian depend dels transferiments financièrs qu’arriban de la metropòli, una soma d’argent que dins un scenari d’independéncia seriá pas plus disponibla. A tanben un grèu problèma de dependéncia alimentària. Los independentistas replican que los transferiments que sortisson a l’ora d’ara de la Nòva Caledònia devèrs França jos forma d’escotissons, impòstes o beneficis bancaris e comercials obtenguts per d’entrepresas francesas poirián compensar practicament tota la pèrda del 15%. Dison tanben que lo país es viable gràcias a l’esplecha de las riquesas naturalas —de niquèl sustot— e a las intradas del torisme.
 
Pr’aquò, los unionistas an paur que, amb l’independéncia, la Nòva Caledònia pèrda de riquesa e se situe a de nivèls similars als dels pichons estats oceanics. Lo PIB per abitant de la Nòva Caledònia es fòrça superior al de païses vesins coma Vanuatu o Fiji. Senhalan tanben que, amb una economia mai flaca, la Nòva Caledònia poiriá passar de la dependéncia francesa a l’esfèra d’influéncia de las poténcias regionalas coma China o Japon. Per o contra, una Nòva Caledònia independenta poiriá cercar d’alianças regionalas, coma es lo cas del Grop Melanesian Fèrre de Lança o lo Forum de las Illas del Pacific, e ensajar de diversificar sos ligams politics, economics e militars per manténer un cèrt equilibri e un marge d’independéncia entre los desparièrs actors màgers de la region del Pacific.
 
 
Lo combat independentista
 
De grops de canacs en desacòrdi amb la dependéncia envèrs la metropòli e amb lor progressiva minorizacion dins lor pròpri país comencèron d'organizar de partits independentistas pendent los ans 1970. Lo mai important es lo Front de Liberacion Nacionala Canac Socialista (FLNKS), fondat en 1984, qu’a dirigit la lucha per l’autodeterminacion del país.
 
Dins los ans 1980, i aguèt un conflicte violent entre las milícias independentistas e las unionistas que sa cima foguèt la crisi dels ostatges d’Ouvéa en 1988, que faguèt 23 mòrts (19 independentistas e 4 gendarmas). Aquel meteis an, lo govèrn francés, lo FLNKS e los unionistas neocaledonians signèron los Acòrdis de Matignon, que fixavan un periòde per transicion per 10 ans abans de signar lo pache definitiu, l’Acòrdi de Nouméa, en 1998: lo govèrn francés transferissiá una tièra de competéncias executivas e legislativas a las institucions de l’archipèla e acceptava la tenguda d’un referendum d’autodeterminacion entre 2014 e 2019. L’acòrdi foguèt aprovat amb un 72% dels vòtes favorable. Lo referendum d’autodeterminacion depend de las disposicions d’una lei especifica, aprovada en 1999.
 
A l'ora d'ara, la Nòva Caledònia es, segon la terminologia oficiala francesa, una "collectivitat". Lo país a un estatut de semiautonomia dins la Republica Francesa e son parlament, apelat Congrès de la Nòva Caledònia, pòt aprovar cèrtas leis determinadas.