CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Dimenge, 4 de novembre de 2018, 03h00 Internacional,Politica

La Nòva Caledònia convòca uèi un referendum sus l'independéncia

174 000 personas son cridadas a decidir s’aquel país del Pacific demòra dins França o ven un nòu estat independent. Los sondatges fan pensar a una victòria del “non”


Comentaris 4 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


La Nòva Caledònia celèbra uèi, 4 de novembre, un referendum d’autodeterminacion ont mai de 174 000 personas son cridadas a decidir s’aquel país del Pacific demòra dins França coma territòri autonòm o ven un nòu estat independent. Lo vòte poiriá menar a la creacion d’un nòu estat independent de 18 000 km2 amb un pauc mens de 270 000 abitants, e mai se los sondatges fan pensar qu’a l’ora d’ara lo “non” benefícia d’un avantatge confortable. Pasmens, una victòria del “non” a l’independéncia seriá pas la fin del projècte independentista, car se pòt convocar dos nòus referendums d’autodeterminacion a cort tèrme.
 
 
Un recensament polemic
 
Qual pòt votar al referendum d'uèi? Vaicí la granda question polemica qu'en fin se resolvèt l'an passat. I poiràn participar 174 000 personas, una chifra inferiora a las que pòdon votar a las eleccions correntas. Es aital perque l’Acòrdi de Nouméa decidiguèt de crear una lista electorala gelada que, essencialament, empedís que pòscan votar las personas non nascudas en Nòva Caledònia que i sián arribadas après 1994 e que pòscan pas justificar 20 ans de residéncia al país. Aquò es una revendicacion dels independentistas, pr'amor que la tendéncia demografica en Nòva Caledònia es de recebre de nòus abitants en provinença de l'exterior que, abitualament, son contraris a l’independéncia. Efectivament, en 1963 los canacs èran lo 48% de la populacion, en 1996 avián davalat al 44%, e en 2014 ja èran sonque lo 39%.
 
França ocupèt la Nòva Caledònia en 1853 e ne sometèt sos abitants, los canacs, a un regim legal de discriminacion pendent de decennis. Mentretant i promoguèt la colonizacion europèa, asiatica e del Pacific. En consequéncia, la populacion actuala de la Nòva Caledònia es multietnica. A l'ora d'ara, los canacs representan lo 39% de la populacion, los europèus lo 27%, e los polinesians originaris de Wallis e Futuna —un autre territòri francés—l'8%. Segon Nationalia, un 16% de la populacion declara que fa partida de divèrsas comunautats o ben simplament qu’es “caledonian”.
 
 
Es previst que lo "non" ganhe amplament
 
Franc d’una suspresa enòrma, lo “non” ganharà largament lo referendum. La majoritat dels non-canacs votaràn contra l’independéncia, e se prevei qu’una partida minoritària dels canacs farà la meteissa causa. Segon totes los sondatges, mai del 60% dels elegeires introduiràn lo bulletin del “non” dins l’urna. L’estudi pus recent, de setembre passat, dona una prevision de resultat d’un 66% contra un 34%, totjorn en favor del “non”. L’immensa majoritat dels votants del “non” afirman que la dependéncia de la Nòva Caledònia a respècte de França en tèrmes economics, de seguretat e de garentida de nivèl de vida son las rasons principalas per refusar la secession.
 
 
Mas i poiriá aver dos autres referendums
 
Se ganha lo “non”, la Nòva Caledònia contunharà de dispausar de son autonomia actuala, qu’es establit que se pòt pas revocar. Doncas, totas las competéncias qu’a obtengudas la Nòva Caledònia —educativas, del trabalh, administrativas, fiscalas...— demoraràn entre las mans de las institucions del territòri. E, de mai, existís una disposicion que permet la tenguda d’un segond e d’un tresen referendum d’autodeterminacion, en 2020 e en 2022.
 
 
Se ganha l’“òc”?
 
Se ganha l’“òc”, França considerarà que los neocaledonians an causit la “sobeiranetat plena” (lei de 1999) e deurà organizar la transicion devèrs l’estat independent de la Nòva Caledònia, en cas que i aja pas d’acòrdis per manténer qualque ligam amb la metròpoli, coma s’es explicat precedentament.
 
Lo nòu estat aurà lo prètzfach grandaràs d’organizar una economia que se pòsca sosténer soleta.  Un 15% del PIB neocaledonian depend dels transferiments financièrs qu’arriban de la metropòli, una soma d’argent que dins un scenari d’independéncia seriá pas plus disponibla. A tanben un grèu problèma de dependéncia alimentària. Los independentistas replican que los transferiments que sortisson a l’ora d’ara de la Nòva Caledònia devèrs França jos forma d’escotissons, impòstes o beneficis bancaris e comercials obtenguts per d’entrepresas francesas poirián compensar practicament tota la pèrda del 15%. Dison tanben que lo país es viable gràcias a l’esplecha de las riquesas naturalas —de niquèl sustot— e a las intradas del torisme.
 
Pr’aquò, los unionistas an paur que, amb l’independéncia, la Nòva Caledònia pèrda de riquesa e se situe a de nivèls similars als dels pichons estats oceanics. Lo PIB per abitant de la Nòva Caledònia es fòrça superior al de païses vesins coma Vanuatu o Fiji. Senhalan tanben que, amb una economia mai flaca, la Nòva Caledònia poiriá passar de la dependéncia francesa a l’esfèra d’influéncia de las poténcias regionalas coma China o Japon. Per o contra, una Nòva Caledònia independenta poiriá cercar d’alianças regionalas, coma es lo cas del Grop Melanesian Fèrre de Lança o lo Forum de las Illas del Pacific, e ensajar de diversificar sos ligams politics, economics e militars per manténer un cèrt equilibri e un marge d’independéncia entre los desparièrs actors màgers de la region del Pacific.
 
 
Lo combat independentista
 
De grops de canacs en desacòrdi amb la dependéncia envèrs la metropòli e amb lor progressiva minorizacion dins lor pròpri país comencèron d'organizar de partits independentistas pendent los ans 1970. Lo mai important es lo Front de Liberacion Nacionala Canac Socialista (FLNKS), fondat en 1984, qu’a dirigit la lucha per l’autodeterminacion del país.
 
Dins los ans 1980, i aguèt un conflicte violent entre las milícias independentistas e las unionistas que sa cima foguèt la crisi dels ostatges d’Ouvéa en 1988, que faguèt 23 mòrts (19 independentistas e 4 gendarmas). Aquel meteis an, lo govèrn francés, lo FLNKS e los unionistas neocaledonians signèron los Acòrdis de Matignon, que fixavan un periòde per transicion per 10 ans abans de signar lo pache definitiu, l’Acòrdi de Nouméa, en 1998: lo govèrn francés transferissiá una tièra de competéncias executivas e legislativas a las institucions de l’archipèla e acceptava la tenguda d’un referendum d’autodeterminacion entre 2014 e 2019. L’acòrdi foguèt aprovat amb un 72% dels vòtes favorable. Lo referendum d’autodeterminacion depend de las disposicions d’una lei especifica, aprovada en 1999.
 
A l'ora d'ara, la Nòva Caledònia es, segon la terminologia oficiala francesa, una "collectivitat". Lo país a un estatut de semiautonomia dins la Republica Francesa e son parlament, apelat Congrès de la Nòva Caledònia, pòt aprovar cèrtas leis determinadas.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

7 de novembre 22.12h

Fins e tot aquesta paubra gent volen ser liures e pas franceses.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 de novembre 11.38h

En parlant d'autodeterminacion, cau lièger aquò:
https://www.vilaweb.cat/noticies/un-tribunal-de-perpinya-declara-que-un-referendum-dautodeterminacio-es-llibertat-dexpressio/


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 de novembre 11.34h

En parlant d'autodeterminacion, cau lièger aquò:
https://www.vilaweb.cat/noticies/un-tribunal-de-perpinya-declara-que-un-referendum-dautodeterminacio-es-llibertat-dexpressio/


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 de novembre 08.39h

Crosèm los dets


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 22
  • sol Aush 22
  • sol Bordèu 21
  • sol Briançon 14
  • sol Caors 22
  • sol Carcassona 20
  • sol Clarmont-Ferrand 19
  • sol Confolent 19
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 21
  • sol Limòtges 20
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 17
  • sol Lo Puèi de Velai 18
  • sol Marselha 21
  • sol Montpelhièr 21
  • sol Naut Aran 15
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 21
  • sol Pau 20
  • sol Peireguers 21
  • sol Rodés 22
  • sol Tolon 21
  • sol Tolosa 21
  • sol Valença 19

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Marion Quenut

    Jornada de protèsta contra lo barratge del Testet, a Sivens

  • Còth deth Tormalet, 18/07/2012

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Chau Viva

    Qualques salas de classa d'occitan en collègi

  • Pòrt de Niça: Li galeras

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Ciutat de Blaia: al país de l'amor de lonh

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • La fèsta de Sant Joan a La Túrbia

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)