CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 22 d'agost

Actualitats

Dimars, 1 de genièr de 2019, 03h00 Internacional,Politica

Brasília: una vertadièra operacion de guèrra per protegir la presa de possession de Bolsonaro

Se ten aqueste ser la ceremònia de nominacion del candidat ultradrechista coma president de Brasil. L’eveniment se considèra de naut risc e an installat un dispositiu de seguretat inedit


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Una vertadièra operacion de guèrra s’es organizada uèi a Brasília per la presa de possession de l’ultradrechista Jair Bolsonaro coma president de Brasil, que començarà uèi a 17h segon l’ora locala (a 20h en Occitània).
 
L’eveniment se considèra de naut risc e an installat un dispositiu de seguretat inedit qu’inclutz plusors elicoptèrs e quitament un sistèma antimissils. E mai, un decret del president sortent, Michel Temer, autoriza que se pòscan abatre d’avions ostils en cas de menaça per la seguretat pendent la ceremònia mentre que la capitala brasilièra es venguda una fortalesa amb de milièrs de policièrs e militars mobilizats per garentir la seguretat. Se prevei l’assisténcia de mièg milion de personas e d’aperaquí una dotzena de caps d’estat e de govèrn e de 60 delegacions internacionalas.
 
Un dels discorses mai repetits pels seguidors de Bolsonaro es que lo nòu govèrn romprà amb “un sistèma criminal que s’èra perpetuat pendent fòrça ans”. Lo fach, doncas, de blindar la seguretat d’aqueste biais poiriá refortir aquela idèa de criminalitat del govèrn precedent d’esquèrra.
 
Pasmens, Bolsonaro foguèt victima d’un atemptat pendent la campanha electorala, çò que l’ajudèt a ganhar de vòtes. Ara, son eleccion a polarizat la societat brasilièra. Bolsonaro se presentèt pel Partit Social Liberal, lo noven partit que participa a las eleccions dempuèi 1989. El defend la dictatura militara de 1964 e es partisan de la venda liura d’armas. En mai d’aquò, es un opausant afogat dels dreches dels omosexuals e defend que la tortura es un metòde legitim. D’efièch, es estat tres còps jutjat per d’insultes e prepauses racistas e omofòbs.
 

Una tendéncia globala de l’extrèma drecha
 
Bolsonaro jonh una tièra de caps d’estat autoritaris e antiecologistas: Donald Trump cèrca de reviscolar lo carbon del temps que lucha contra “la burocracia environamentala”, las monarquias del golf Persic esplechan lo petròli, lo nòu regim polonés d’extrèma drecha defend las extraccions de las minas de carbon coma un afar nacional...
 
En mai d’aquò, lo sosten a las indústrias polluentas es sovent acompanhat de violéncias contra los activistas de l’environament. Dels 207 assassinats restacats a de questions environamentalas en 2017, mai de la mitat se faguèron en Brasil e a las Filipinas. La majoritat d’aquelas mòrts foguèron causadas per de milícias armadas irregularas.
 
A las Filipinas lo 90% dels assassinats d’activistas son atribuables al govèrn de Rodrigo Duterte. Dins los autres cases, lo govèrn autoriza e encoratja las indústrias agricòlas e minièras a menaçar e assassinar per mejan de la liberalizacion de la possession d’armas. 


Lo candidat dels “fazendeiros”
 
Los diches “fazendeiros” son de grands entrepreneires agricòlas e elevaires, que foguèron fòrça favorits pendent la dictatura militara de Brasil, quand desplacèron de milièrs d’indigènas de lor país. Quand la dictatura tombèt, en 1985, comencèt lo retorn, mas los indigènas rescontrèron la resisténcia armada dels quites fazendeiros e dels esbirros qu’aquestes engatjavan, los jagunços. La violéncia dura ja dempuèi d’ans.
 
Son l’1% de la populacion mas son proprietaris del 45% de l’espaci rural. Aquela enòrma minoritat entamenèt una campanha contra l’Acòrdi de París sul Clima car aqueste prevei de reduire las emissions de gases polluents, de tornar plantar dotze milions d’ectaras de bòsques, de protegir los territòris dels pòbles originaris e d’aplicar de politicas favorablas al mièg milion de familhas de païsans sens tèrras. Lo Partit dels Trabalhadors (de Rousseff e Lula da Silva) èra en favor d’aquel acòrdi.
 
Ara, la victòria de Bolsonaro nos mena devèrs la dominacion del lobby apelat BBB (Buòus, Balas e Bíblia) e sembla que degun poirà pas arrestar l’expansion dels semenaires de sòja OGM e dels grands elevaires, mai que mai dins un país governat per un president que revendica dobèrtament l’òdi dels pòbles indigènas, lo mesprètz dels païsans sens tèrras e lo desir de metre fin a l’activisme ecologista.
 
Segon de donadas del Ministèri de l’Agricultura de Brasil, los coitius de sòja OGM an crescut d’un 60% dins los darrièrs dètz ans. La sòja representa gaireben la mitat de la produccion agricòla del país, dont lo 30% se concentra dins l’estat amazonian de Mato Grosso. Tanben lo coitiu de la cana de sucre e l’elevatge an crescut d’un 60% dins aquel meteis periòde. Brasil es lo segond productor elevaire mondial e lo comèrci de la carn a aumentat biais fòl. Un bistèc sus cinc dels que se manjan sus la planeta proven de Brasil. L’elevatge es en creissença mai que mai en Amazonia.
  
 
La menaça sus la forèst amazoniana
 
La victòria de Bolsonaro es mai enquietanta que cap d’autra a respècte del mal que pòt causar a la forèst amazoniana, l’espaci de preservar pus essencial de la planeta.
 
Aquela selva cobrís 5,5 milions de quilomètres cairats, çò es la mitat dels bòsques tropicals del Mond, aperaquí 29 còps la superfícia d’Occitània tota. Es lo sit de la biodiversitat pus grand del Mond, conten lo 15% de tota l’aiga doça del Mond, contribuís a la produccion del 20% de l’oxigèn e es un regulator natural de l’escalfament mondial.
 
Segon l’Organizacion de las Nacions Unidas per l’Agricultura e l’Alimentacion, l’Amazonia a una populacion de 33 milions de personas que dependon de sas ressorsas. Es tanben lo territòri de mai d’un centenat de milièrs d’indigènas. La Fondacion Nacionala de l’Indian (FUNAI) a 900 000 personas en Brasil, devesidas en 305 grops etnics qu’ocupan 594 territòris que representan lo 12% del país. Pasmens, lo Congrès pòt modificar l’usatge de las tèrras declaradas inalienablas dins la Constitucion de 1988.
 
Près del 65% de la forèst amazoniana se situa en Brasil. Mas aquel país es lo campion mondial de la desforestacion dins los darrièrs cinquanta ans, amb una destruccion de gaireben 780 000km², çò es mai de quatre còps l’extension d’Occitània. Pendent aquel periòde, l’Amazonia brasilièra perdèt lo 20% de sa superfícia. L’elevatge es la principala causa de la desforestacion, pr’amor que lo 65% de las tèrras desforestadas son emplegadas per l’elevatge. L’agricultura intensiva, pus concretament lo coitiu de la sòja e de la cana de sucre, a tanben una part de responsabilitat, mas representa solament entre lo 5% e lo 10%. Totun, dins lo cas de la sòja, o cal estudiar mai a fons car se consagra una granda part d’aquel coitiu a la produccion de mangisca pel bestial.
 
Fin finala, lo coitiu de sòja e de la cana de sucre son tanben de causas de desforestacion en rason de l’infrastructura estradièra que la requerís lo transpòrt dels coitius.
 
 
Quitar l’Acòrdi de París
 
Durant sa campanha, Bolsonaro diguèt que retirariá Brasil de l’Acòrdi de París sul Cambiament Climatic de l’an 2015. Sos arguments son que l’escalfament global seriá pas mai que “de faulas”. Esperem que son poder per inversar aquela situacion siá limitat, pr’amor que l’Acòrdi de París foguèt aprovat per l’assemblada dels deputats de Brasil, qu’a l’ora d’ara es compausat d’una trentena de partits.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

3 de genièr 12.01h

A! Cal reconéisser que lo Castaner es un pauc cortet davant aquel desplegament de fòrça.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de genièr 11.48h

Aquí un article interessant ambe plan de chifres. I manca pas qu'una causa, los de la demografia. Entre 1975 e uèi la populacion a doblat mas pas la superficia del país. La deforestacion comencèt plan abanç Bolsonaro. Cal noirir lo monde. Lo pus gròs problème de nòstra epòca es pas lo rescalfament climatique, coma voldrián o nos far engolar, mas siben la demografia explosiva. E Bolsonaro a pas la clau de las braguetas.
Los indigènes qu'an una demografia bassa, pas d'estat nacional pr... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

1 de genièr 07.12h

Lobby BBB
Bolsonaro, Trump... ambe'l sostèn decisiu del crestianisme fondamentalista...
La manipola de las masses d'ambe la Bíblia...aquell forraborra mitologic...
Extrèma dreita ? Non pas, se que de non radicalisme antisocial ...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

“Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • Julien Cazenave

    17.02.2019: manifestacion a Brussèlas en sosten als independentistas catalans

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

  • Nhèu d'abriu en Aran. © Xavi Gutiérrez Riu

    Nhèu d'abriu en Aran

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • Nhèu d'abriu en Aran. © Xavi Gutiérrez Riu

    Nhèu d'abriu en Aran

  • Los Arcs (Draguinhanenc): lei carrièras e la torre dau quartier dau Paratge d'ivèrn. © Catarin Seguran

    Los Arcs (Draguinhanenc)

  • Per camins sus a comuna de Pelha, marcai d'occitan en toponimia e vista sus a Baia dals àngels (Aquer d'Ongran)

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • © Maria Millan

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • La Primada de Montsegur 2013. © Bruno Sapena

    La Primada de Montsegur 2013

  • Mentan

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


42%



35%



23%



0%




Vots 117 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)