Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Brasil: la victòria de Bolsonaro menaça l’environament

Sembla que degun poirà pas arrestar la desforestacion de l’Amazonia dins un país governat per un president que revendica dobèrtament l’òdi dels pòbles indigènas

| Fábio Motta/Estadão
La victòria de Jair Bolsonaro a las eleccions presidencialas de Brasil es a confirmar una nòva nòrma de la politica internacionala: la nòva extrèma drecha es un vertadièr desastre environamental, çò rapòrta VilaWeb.
 
Lo nòu president brasilièr es un èx-militar ultradrechista, racista e omofòb que defend la tortura e la venda liura d’armas. En mai d’aquò, durant sa campanha a promés la sortida de Brasil de l’Acòrdi de París sul Cambiament Climatic e lo desmantelament total del Ministèri de l’Environament. Tanben s’es engatjat pel “desvolopament” de l’Amazonia, amb la bastison d’estradas e de restancas, la desforestacion, los coitius enòrmes de sòja OGM e, en consequéncia, la supression dels dreches dels pòbles originaris, diches indigènas, sus lors territòris.
 
 
Lo candidat dels “fazendeiros”
 
Los diches “fazendeiros” son de grands entrepreneires agricòlas e elevaires, que foguèron fòrça favorits pendent la dictatura militara de Brasil, quand desplacèron de milièrs d’indigènas de lor país. Quand la dictatura tombèt, en 1985, comencèt lo retorn, mas los indigènas rescontrèron la resisténcia armada dels quites fazendeiros e dels esbirros qu’aquestes engatjavan, los jagunços. La violéncia dura ja dempuèi d’ans.
 
Son l’1% de la populacion mas son proprietaris del 45% de l’espaci rural. Aquela enòrma minoritat entamenèt una campanha contra l’Acòrdi de París sul Clima car aqueste prevei de reduire las emissions de gases polluents, de tornar plantar dotze milions d’ectaras de bòsques, de protegir los territòris dels pòbles originaris e d’aplicar de politicas favorablas al mièg milion de familhas de païsans sens tèrras. Lo Partit dels Trabalhadors (de Rousseff e Lula da Silva) èra en favor d’aquel acòrdi.
 
Ara, la victòria de Bolsonaro nos mena devèrs la dominacion del lobby apelat BBB (Buòus, Balas e Bíblia) e sembla que degun poirà pas arrestar l’expansion dels semenaires de sòja OGM e dels grands elevaires, mai que mai dins un país governat per un president que revendica dobèrtament l’òdi dels pòbles indigènas, lo mesprètz dels païsans sens tèrras e lo desir de metre fin a l’activisme ecologista.
 
Segon de donadas del Ministèri de l’Agricultura de Brasil, los coitius de sòja OGM an crescut d’un 60% dins los darrièrs dètz ans. La sòja representa gaireben la mitat de la produccion agricòla del país, dont lo 30% se concentra dins l’estat amazonian de Mato Grosso. Tanben lo coitiu de la cana de sucre e l’elevatge an crescut d’un 60% dins aquel meteis periòde. Brasil es lo segond productor elevaire mondial e lo comèrci de la carn a aumentat biais fòl. Un bistèc sus cinc dels que se manjan sus la planeta proven de Brasil. L’elevatge es en creissença mai que mai en Amazonia.
 
 
Una tendéncia globala de l’extrèma drecha
 
Bolsonaro jonh una tièra de caps d’estat autoritaris e antiecologistas: Donald Trump cèrca de reviscolar lo carbon del temps que lucha contra “la burocracia environamentala”, las monarquias del golf Persic esplechan lo petròli, lo nòu regim polonés d’extrèma drecha defend las extraccions de las minas de carbon coma un afar nacional...
 
En mai d’aquò, lo sosten a las indústrias polluentas es sovent acompanhat de violéncias contra los activistas de l’environament. Dels 207 assassinats restacats a de questions environamentalas en 2017, mai de la mitat se faguèron en Brasil e a las Filipinas. La majoritat d’aquelas mòrts foguèron causadas per de milícias armadas irregularas.
 
A las Filipinas lo 90% dels assassinats d’activistas son atribuables al govèrn de Rodrigo Duterte. Dins los autres cases, lo govèrn autoriza e encoratja las indústrias agricòlas e minièras a menaçar e assassinar per mejan de la liberalizacion de la possession d’armas.
 
 
La menaça sus la forèst amazoniana
 
La victòria de Bolsonaro es mai enquietanta que cap d’autra a respècte del mal que pòt causar a la forèst amazoniana, l’espaci de preservar pus essencial de la planeta.
 
Aquela selva cobrís 5,5 milions de quilomètres cairats, çò es la mitat dels bòsques tropicals del Mond, aperaquí 29 còps la superfícia d’Occitània tota. Es lo sit de la biodiversitat pus grand del Mond, conten lo 15% de tota l’aiga doça del Mond, contribuís a la produccion del 20% de l’oxigèn e es un regulator natural de l’escalfament mondial.
 
Segon l’Organizacion de las Nacions Unidas per l’Agricultura e l’Alimentacion, l’Amazonia a una populacion de 33 milions de personas que dependon de sas ressorsas. Es tanben lo territòri de mai d’un centenat de milièrs d’indigènas. La Fondacion Nacionala de l’Indian (FUNAI) a 900 000 personas en Brasil, devesidas en 305 grops etnics qu’ocupan 594 territòris que representan lo 12% del país. Pasmens, lo Congrès pòt modificar l’usatge de las tèrras declaradas inalienablas dins la Constitucion de 1988.
 
Près del 65% de la forèst amazoniana se situa en Brasil. Mas aquel país es lo campion mondial de la desforestacion dins los darrièrs cinquanta ans, amb una destruccion de gaireben 780 000km², çò es mai de quatre còps l’extension d’Occitània. Pendent aquel periòde, l’Amazonia brasilièra perdèt lo 20% de sa superfícia. L’elevatge es la principala causa de la desforestacion, pr’amor que lo 65% de las tèrras desforestadas son emplegadas per l’elevatge. L’agricultura intensiva, pus concretament lo coitiu de la sòja e de la cana de sucre, a tanben una part de responsabilitat, mas representa solament entre lo 5% e lo 10%. Totun, dins lo cas de la sòja, o cal estudiar mai a fons car se consagra una granda part d’aquel coitiu a la produccion de mangisca pel bestial.
 
Fin finala, lo coitiu de sòja e de la cana de sucre son tanben de causas de desforestacion en rason de l’infrastructura estradièra que la requerís lo transpòrt dels coitius.
 
 
Quitar l’Acòrdi de París
 
Durant sa campanha, Bolsonaro diguèt que retirariá Brasil de l’Acòrdi de París sul Cambiament Climatic de l’an 2015. Sos arguments son que l’escalfament global seriá pas mai que “de faulas”. Esperem que son poder per inversar aquela situacion siá limitat, pr’amor que l’Acòrdi de París foguèt aprovat per l’assemblada dels deputats de Brasil, qu’a l’ora d’ara es compausat d’una trentena de partits.
 
 

 

 

 


 


abonar los amics de Jornalet
 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
3.

“Bolsonaro menaça l’environament…” Es per aquò que lo Pinocchio de l’Elisèu l’a felicitat de seguida, ara que i a pas Hulot per far la monha. Es pas lo militar de Brasília que protestarà quand Total cercarà de petròli davant Guyana e prèp de la boca d’Amazònes.

  • 4
  • 0
francesc palma
2.

Que li digan qu' han de far l'assaig de la presa de possession e quan surti per assajar la cerimonia, dos loquers li posen una camisa de força e s'el emporten al manicomi ben fermat.

  • 3
  • 0
t.
1.

Lo domau a començat ! mès ne se'n parla gaire.
Una dusau mar d'algas sargàs s' es formada au bocau de l'Amazòne e los corrents las escampan de tots costats, sus las aigas de l'ocean Atlantic, sus las costas d'Africa e d'America deu Sud .
De 6 annadas ençà, totas las tèrras e islas de la mar Cariba, dinc a Florida son envasidas per
aqueras algas sargàs, en bancs que se poirissen, en alargant gas toxics : estofan e tuan los peishs , las tortugas , lo coralh, sus las còstas las gents n'i poden pas damorar a costat > deishan los ostaus, las escòlas son barradas , los pescadors ne pòden pas trabalhar, e ne parlam pas deus toristas ( sola ressorça economica hòrt sovent) que se tiran e hugen .
Tot aquò per los hartaires de carn deus país rics . . . Praubes colhonàs ! que la carn los escana !

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article