CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 18 de julhet

Actualitats

Dijòus, 16 de mai de 2019, 03h00

Nòva Caledònia: a dos sètis de la majoritat al Congrès, l’independentisme avança

Lo leialisme se vira devèrs de posicions mai unionistas. Lo segond referendum d’independéncia, en 2020, es mai pròche


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Los partits independentistas an obtengut 26 sètis dels 54 que compren lo Congrès de la Nòva Caledònia a las eleccions que se son tengudas lo 12 de mai passat sus aquel territòri d’otramar francés. E mai ajan daverat un sèti de mai (fins ara, n’avián 25), son demorats a dos sètis la majoritat absoluda. Aquelas eleccions èran las primièras en Nòva Caledònia après lo referendum d’autodeterminacion de 2018, ont l’“òc” per l’independéncia obtenguèt lo 43% dels vòtes —plan mai dels previstes dins los sondatges.


Las fòrças independentistas esperavan que lo vam del resultat del referendum lor poiriá beneficiar, pel primièr còp de l’istòria, per aténher la majoritat al Congrès. Es pas estat aital, sustot perque dins la província del Sud —la pus poblada e ont i a una granda majoritat de votants contraris a l’independéncia— ni lo Front de Liberacion Nacional Canac e Socialista (FLNKS) ni lo Partit Trabalhista poguèron pas melhorar lor percentatge de vòtes, e demorèron amb los meteisses sètis qu’avián ja.
 
Per contra, dins las províncias del Nòrd e de las Illas de la Leialtat, la victòria  independentista foguèt aclapanta, coma d’abitud. Mas aquestas doas províncias elegisson mens de congressistas (15 e 7) que la del Sud (32) a causa de lor pes demografic pus flac: lo 74% de la populacion demòra dins la província del Sud.
 
Lo camp leialista daverèt, doncas, 28 sètis, mas ara amb una predominància mai granda dels partits mai centralistas. Fins ara, la fòrça majoritària dins lo leialisme èra Caledònia Ensems, un partit qu’aviá quitament definit lo territòri coma “una pichona nacion dins França” e qu’es dobèrt a estudiar de nòvas formas d’autogovèrn. Mas aquel partit es demorat amb sonque 7 deputats (dels 15 qu’aviá) e la granda venceira es la coalicion L’Avenir en Fisança (18 sètis), qu’es a la drecha de Caledònia Ensems, e refusa que París transferisca quina competéncia suplementària que siá.
 
De soslinhar tanben dins lo blòc leialista l’irrupcion pel primièr còp d’un nòu partit, L’Esvelh Oceanian (3 sètis), que representa los ciutadans de Nòva Caledònia originaris d’autras illas francesas de l’ocean Pacific: Wallis e Futuna. Lo partit, oficialament, ditz qu’a pas de posicion sus la question de l’independéncia, mas son cap, Milakulo Tukumuli, reconeis que lo 90% de sa comunautat es contra la secession e que per el, la question de l’apertenéncia a França “se pausa pas”.
 
 
Formacion de govèrn e nòu referendum en 2020
 
Lo Congrès es l’assemblada deliberativa de la Nòva Caledònia, ont s’apròva las dichas “leis de país”, que son de disposicions sus las competéncias que lo territòri oceanic exercís d’una faiçon autonòma. Elegís lo govèrn de la Nòva Caledònia, que deu incorporar de membres de partits independentistas e non independentistas a l’encòp, d’un biais similar a l’Irlanda del Nòrd.
 
A l’encòp, s’elegirà tanben las presidéncias de las tres províncias, que gerisson de budgets pus nauts, sustot la del Sud, e s’espèra que l’obtendrà la cap de L’Avenir en Fisança, Sonia Backès. Los independentistas mantendràn lo contraròtle de la província del Nòrd e de las Illas de la Leiautat.
 
Mas un dels aspèctes pus remarcats de la legislatura qu’ara comença serà, lèu, la plan probabla tenguda d’un segond referendum d’independéncia, en 2020. L’Acòrdi de Nouméa prevei que cal lo vòte favorable d’un tèrç dels membres del Congrès per que lo referendum se pòsca far. L’FLNKS diguèt ja a la fin del referendum de 2018 que voliá que se tornèsse téner, e ara L’Avenir en Fisança assegura que la coalicion leialista es tanben en favor de sa tenguda.
 
Perqué? Las rasons son, evidentament, desparièras en cada cas. L’FLNKS considèra qu’a pro de temps per arribar als sèt ponches percentuals que, l’an passat, separèron los independentistas de la victòria al referendum; se foguèsse pas lo cas, l’Acòrdi de Nouméa lor dona encara l’opcion de forçar un tresen plebiscit en 2022. Per L’Avenir en Fisança, s’agís de  “reduire lo tèrme d’incertitud que pesa sus la Nòva Caledònia” e tanben d’obténer, aquel còp, una victòria del “non” fòrça pus clara.

 
 
 


Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

18 de mai 23.43h

Canaquesos voste maire patrie es Françe, la forças armadas som aqui per protegir a la poblacion e vos explicar la istoria de Nova Caledonia que sempre ha estat francesa, e qu' es molt aprop de la vostra estimada capitala París, una setmana totafait per i anar en avion. Los paracaigudistas vos protegirem a la poblacion coma ferem en Algeria. Cridats fort : Algerie francese!!!!! .Caledonie francese!!!!!!!!!!. Indochine francès !!!!!!!!, Marroc francès!!!!!! Tunissie francès!!!!!!!! Libert... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de mai 11.24h

Òsca Kanaky! Encara un pas endavant!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Una data negra

Es lo 14 de julhet e los franceses festejan lor fèsta nacionala.  De fach, gaireben totes los païses del Mond festejan un jorn nacional. E mai la majoritat sián pas de nacions mas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Arremassada de signatures pera independéncia. ANC Val d'Aran, Vielha 11-12 de gèr 2014

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Tardor dins lo País de Saut lengadocian. © Terric Lausa

    Tardor dins lo País de Saut lengadocian

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    A Gavotina marítima: O Castelar vielh, e faishe sota A Pena e vista de Sant Bernat de Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per tu, lo 14 de julhet...


25%



31%



43%



1%




Vots 121 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)