CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 23 de mai

Actualitats

Dijòus, 16 de mai de 2019, 03h00

Nòva Caledònia: a dos sètis de la majoritat al Congrès, l’independentisme avança

Lo leialisme se vira devèrs de posicions mai unionistas. Lo segond referendum d’independéncia, en 2020, es mai pròche


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Los partits independentistas an obtengut 26 sètis dels 54 que compren lo Congrès de la Nòva Caledònia a las eleccions que se son tengudas lo 12 de mai passat sus aquel territòri d’otramar francés. E mai ajan daverat un sèti de mai (fins ara, n’avián 25), son demorats a dos sètis la majoritat absoluda. Aquelas eleccions èran las primièras en Nòva Caledònia après lo referendum d’autodeterminacion de 2018, ont l’“òc” per l’independéncia obtenguèt lo 43% dels vòtes —plan mai dels previstes dins los sondatges.


Las fòrças independentistas esperavan que lo vam del resultat del referendum lor poiriá beneficiar, pel primièr còp de l’istòria, per aténher la majoritat al Congrès. Es pas estat aital, sustot perque dins la província del Sud —la pus poblada e ont i a una granda majoritat de votants contraris a l’independéncia— ni lo Front de Liberacion Nacional Canac e Socialista (FLNKS) ni lo Partit Trabalhista poguèron pas melhorar lor percentatge de vòtes, e demorèron amb los meteisses sètis qu’avián ja.
 
Per contra, dins las províncias del Nòrd e de las Illas de la Leialtat, la victòria  independentista foguèt aclapanta, coma d’abitud. Mas aquestas doas províncias elegisson mens de congressistas (15 e 7) que la del Sud (32) a causa de lor pes demografic pus flac: lo 74% de la populacion demòra dins la província del Sud.
 
Lo camp leialista daverèt, doncas, 28 sètis, mas ara amb una predominància mai granda dels partits mai centralistas. Fins ara, la fòrça majoritària dins lo leialisme èra Caledònia Ensems, un partit qu’aviá quitament definit lo territòri coma “una pichona nacion dins França” e qu’es dobèrt a estudiar de nòvas formas d’autogovèrn. Mas aquel partit es demorat amb sonque 7 deputats (dels 15 qu’aviá) e la granda venceira es la coalicion L’Avenir en Fisança (18 sètis), qu’es a la drecha de Caledònia Ensems, e refusa que París transferisca quina competéncia suplementària que siá.
 
De soslinhar tanben dins lo blòc leialista l’irrupcion pel primièr còp d’un nòu partit, L’Esvelh Oceanian (3 sètis), que representa los ciutadans de Nòva Caledònia originaris d’autras illas francesas de l’ocean Pacific: Wallis e Futuna. Lo partit, oficialament, ditz qu’a pas de posicion sus la question de l’independéncia, mas son cap, Milakulo Tukumuli, reconeis que lo 90% de sa comunautat es contra la secession e que per el, la question de l’apertenéncia a França “se pausa pas”.
 
 
Formacion de govèrn e nòu referendum en 2020
 
Lo Congrès es l’assemblada deliberativa de la Nòva Caledònia, ont s’apròva las dichas “leis de país”, que son de disposicions sus las competéncias que lo territòri oceanic exercís d’una faiçon autonòma. Elegís lo govèrn de la Nòva Caledònia, que deu incorporar de membres de partits independentistas e non independentistas a l’encòp, d’un biais similar a l’Irlanda del Nòrd.
 
A l’encòp, s’elegirà tanben las presidéncias de las tres províncias, que gerisson de budgets pus nauts, sustot la del Sud, e s’espèra que l’obtendrà la cap de L’Avenir en Fisança, Sonia Backès. Los independentistas mantendràn lo contraròtle de la província del Nòrd e de las Illas de la Leiautat.
 
Mas un dels aspèctes pus remarcats de la legislatura qu’ara comença serà, lèu, la plan probabla tenguda d’un segond referendum d’independéncia, en 2020. L’Acòrdi de Nouméa prevei que cal lo vòte favorable d’un tèrç dels membres del Congrès per que lo referendum se pòsca far. L’FLNKS diguèt ja a la fin del referendum de 2018 que voliá que se tornèsse téner, e ara L’Avenir en Fisança assegura que la coalicion leialista es tanben en favor de sa tenguda.
 
Perqué? Las rasons son, evidentament, desparièras en cada cas. L’FLNKS considèra qu’a pro de temps per arribar als sèt ponches percentuals que, l’an passat, separèron los independentistas de la victòria al referendum; se foguèsse pas lo cas, l’Acòrdi de Nouméa lor dona encara l’opcion de forçar un tresen plebiscit en 2022. Per L’Avenir en Fisança, s’agís de  “reduire lo tèrme d’incertitud que pesa sus la Nòva Caledònia” e tanben d’obténer, aquel còp, una victòria del “non” fòrça pus clara.

 
 
 


Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

18 de mai 23.43h

Canaquesos voste maire patrie es Françe, la forças armadas som aqui per protegir a la poblacion e vos explicar la istoria de Nova Caledonia que sempre ha estat francesa, e qu' es molt aprop de la vostra estimada capitala París, una setmana totafait per i anar en avion. Los paracaigudistas vos protegirem a la poblacion coma ferem en Algeria. Cridats fort : Algerie francese!!!!! .Caledonie francese!!!!!!!!!!. Indochine francès !!!!!!!!, Marroc francès!!!!!! Tunissie francès!!!!!!!! Libert... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

16 de mai 11.24h

Òsca Kanaky! Encara un pas endavant!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Per un jornal participatiu, viu e civilizat

Quand discutissèm amb qualqu’un, emplegam quicòm mai que de paraulas. Las expressions de la cara e los gèstes son fòrça importants per comunicar. Quand parlam al ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

“Avèm un molon de sorires que revenon a cada eveniment”

Rafèu Radreau Carnsaladièr e organizaire d'eveniments culturals a Peirafuec (Nauta Val de Var)

“Avèm un molon de sorires que revenon a cada eveniment”
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Viure al país.  Laurenç Revèst

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu. © Artusa Garavan

    Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Magasin novèl de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Gavotina maritima - Pelha. © Laurenç Revest

    Gavotina Maritima: Pelha (Comtat de Niça) © Laurenç Revèst

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Escrives normalament de comentaris dels articles que publica Jornalet?


10%



28%



8%



22%



32%




Vots 123 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)