Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Contunha l’enquista sul genocidi dels rohingyas

Facebook auriá pas liurat totas las donadas dels militars e de las paginas que fomentèron e difusèron l’òdi e la violéncia contra los rohingyas

| @AzadiTVNews
Après rebutar la sollicitacion presentada per Gàmbia de liurar las donadas restacadas amb lo genocidi dels rohingyas en Birmania, Facebook diguèt dimars passat a Reuters qu’aviá, enfin, liurat aquelas informacions. Son de donadas de paginas e comptes restacats amb l’armada de Birmania que lo ret social aviá eliminadas en 2018 per arrestar lo discors de l’òdi contra los rohingyas.
 
Birmania pòt ara èsser acusada de genocidi davant la Cort Internacionala de Justícia (CIJ) per un genocidi que tuèt environ 25 000 rohingyas e ne forcèt mai de 700 000 a viure refugiats dins los païses dels entorns.
 
Las autoritats de Gàmbia trabalhan amb l’ÒNU sus l’enquista d’aquel genocidi. Avián demandat al ret social de donadas e documents pertocant 17 oficièrs militars, doas unitats de l’armada e 12 paginas qu’an difusat e fomentat l’òdi e la violéncia contra los rohingyas e d’autras minoritats de Birmania. Semblariá que lo ret social aja pas fornit tota l’informacion.
 
 
L’ÒNU acusava Facebook de semenar l’òdi contra los rohingyas
 
Segon l’ÒNU, lo ret social èra vengut una “bèstia” en Birmania. De cercaires de las Nacions Unidas asseguravan que Facebook aviá jogat un ròtle determinant a l’ora de difusar e fomentar l’òdi e la violéncia contra los rohingyas e d’autras minoritats de Birmania. Se tracta d’un “netejatge etnic” segon l’ÒNU, qu’afirma que lo govèrn e los militars se serviguèron de Facebook per comunicar l’ofensiva militara contra los rohingyas.
 
Las recèrcas mòstran que qualques meses abans que comencèsse l’ofensiva militara dins l’estat de Rakhine, lo ret social enregistrèt un aument enòrme de publicacions plenas de prejutjats e d’estereotipes contra los rohingyas. Qualques unas afirmavan quitament que i aviá de mosquetas emplidas d’armas per cometre d’atemptats terroristas contra de pagòdas bodistas.
 
Facebook reconeis qu’a pas sauput arrestar los messatges d’òdi contra los rohingyas que se propagan sul ret social. La societat estatsunidenca demanda excusa e assegura que trabalha per empachar la difusion dels messatges d’òdi; afirma pereu qu’a barrat qualques comptes.
 
E mai aja pas cap de burèu en Birmania, Facebook i es a l’ora d’ara lo principal mejan de comunicacion, mai que cap de mèdia del país. A l’ora d’ara, los 14 milions d’usatgièrs d’aquel país considèran que lo ret social es la principala sorsa de las informacions en linha.
 
 
La minoritat mai secutada del Mond
 
Lo pòble rohingya, de fe musulmana dins un país de majoritat bodista, es objècte d’una persecucion sistematica dempuèi d’annadas. Lo sit Rohingya Vision ofrís d’informacions sul patiment d’aquel pòble e en causa d’aqueles faches, Amnestia Internacionala considèra los rohingyas coma la minoritat mai secutada del Mond.
 
E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas considèran que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, en provenença del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
 
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas normalament òm lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas accedir. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas intrar dins lo sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenats de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats dintre Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.


Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada per d’esclataments periodics de violéncia contra eles en provenença de la majoritat bodista de Birmania (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenats de milièrs de desplaçats), a provocat que fòrça d’eles fugiscan lo país: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i arribar. Dins las darrièras tres annadas soletas, l’Agéncia de l’ÒNU pels Refugiats calcula que mai de cent mila rohingyas an ensajat de pervenir dins aqueles païses.

 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article