Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Se projectarà Bogre dins la Filmotèca Vaticana

Lo filme del realizaire occitan Fredo Valla se projectarà dijòus davant un public seleccionat de religioses, diplomatas, istorians, jornalistas

Tèxte legit

Lo filme Bogre, la granda eresia europèa, del realizaire Fredo Valla, se projectarà dijòus que ven, 5 de mai, a la Filmotèca Vaticana dins un eveniment reservat a un public seleccionat de religioses, diplomatas, istorians, jornalistas, etc. I an confirmat lor preséncia los diplomatas acreditats al Vatican de Bulgaria, Bòsnia, Croàcia e França, e tanben Monsénher Jean-Marc Eychenne, evesque de Pàmias, qu’en 2016 a Montsegur demandèt perdon per la crosada contra los catars. Lo realizaire Fredo Valla a convidat personalament a la projeccion lo papa Francés.
 
Dins la setmana passada, lo filme se projectèt tres còps a Barcelona dins l’encastre de doas jornadas universitàrias.
 
Bogre es un filme en cinc lengas (bulgar, francés, occitan, italian e bosnian) que se distributz amb de sostítols en quina que siá d’aquelas cinc lengas. Es produch per la Chambra d’Òc amb lo sosten del CIRDÒC, demest d’autres. Per las projeccions fachas en Catalonha, s’es ajustat de sostítols en catalan.
 
 
Un insulte per justificar un genocidi
 
En occitan, lo mot “bogre” significava originàriament “abitant de Bulgaria”. Puèi —çò ditz lo filme— venguèt un insulte adreiçat als catars d’Occitània. En occitan actual, “bogre” a pres un significat d’inapte, de coquin, de persona malfasenta qu’amaga la vertat. Aquel cambiament semantic se compren plan quand coneissèm las rasons per las qualas se decidiguèt de perseguir los catars. Fòrça d’elas an de coïncidéncias esfraiosas amb los arguments que menèron a la Shoah e tantes autres genocidis. A mai, los occitans suspèctes d’èsser catars o d’aver aculhit un catar èran marcats amb una crotz jauna cosuda sul pitre.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
5.

Veiretz que lo Vativan demandarà perdon pels massacres de la Crosada abans l'Estat francés.

  • 1
  • 0
Gael Puech ericon
4.

Ma mameta (ardecha) disia per cadun que ne l agradava pas " bogre de bordeu"
Mai jamai ne se n anet a bordeu. E dins la familia aquo se continua sin saber per que.
E mai disia bogre de molon d autres chosas que la morala reprova de dire e d escriure.

  • 2
  • 1
Faidit
3.

L’ai pas vist. Sabi qu’es un filme de 2020. Lo projectèron a Besièrs en novembre de 2021, a París tanben en septembre de 2021.
L’article çai-sus daissariá entendre que lo filme a una version occitana tanplan coma una autra en italian. Mas d’apuèi çò qu’ai legit endacòm mai, cresi pas. Es un filme en italian semblariá, amb una causida de sostitolatges.
Qualque Besierenc que l’aguèsse vist no’n poiriá dire mai.
Mas finalament, se lo projèctan subretot en defòra d’Occitània, los sostitolatges en òc son pas necessaris.

  • 1
  • 0
Franc Bardòu
2.

Coneissèm efectivament las rasons complètament dessenadas e pas brica crestianas per las qualas la glèisa de Roma decidiguèt de perseguir los bons crestians que tractava de 'rètges, de catars (adorators del gat !!!) o de bolgres (que tanben a agut significat sodomita, çò portant tanben insulta contra los omo-sexuals, al passatge). Fòrça d’aquelas "rasons" an efectivament de coïncidéncias esfraiosas amb los arguments que menèron a la Shoah e tantes autres genocidis. Mas non i a pas agut cap de genocidis tant eficacis coma aqueste : exterminacion totala e definitva !

E l'autre, de Pàmias, que demanda tranquillament perdon dins son canton, al plan sonque local, mentre son patron continua de dormir tranquillament coma un que sa botiga de cresesnças non a res de se reprochar d'aqueste costat !

  • 9
  • 2
pierre lachaud
1.

Esser marcat d'una crotz jaune, quò tòrna o vai tornar si Macron tròba una majoritat a l'Amassada Generala e l'esquerre es presta a lo sostener.
Mesfiatz-vos d'aquò en anar votar. Los non-vaccinats, los medecins, los suenhants, los scientifics e autres que contestan lo regime son deja dins lo colimator.

  • 4
  • 24

Escriu un comentari sus aqueste article