Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Öcalan presenta un recors davant la CÈDU contra Grècia per son arrestacion en 1999

Considèra que se manquèt a son drech de sollicitar l’asil en 1999, quand foguèt arrestat dins l’ambaissada grèga en Kenya

Tèxte legit

Lo cap istoric del Partit dels Trabalhadors de Curdistan (PKK), Abdullah Öcalan, a presentat un recors davant la Cort Europèa dels Dreches Umans (CÈDU) contra Grècia perque considèra que se manquèt a son drech de sollicitar l’asil en 1999, quand foguèt arrestat dins l’ambaissada del país en Kenya. La CÈDU a acceptat lo recors.
 
En 1998, Öcalan fugissiá la persecucion turca e passèt per qualques païses dont Russia, Grècia, Itàlia e Kenya. Lo recors, que l’a acceptat la CÈDU, acusa los agents dels servicis secrets turcs de la “sequestracion” d’Öcalan a Nairòbi. Tanben acusa Grècia d’aver pas fach las cambadas de sa demanda d’asil, e afortís que son arrestacion foguèt illegala pr’amor qu’aguèt pas l’escasença de defendre sos dreches davant la justícia grèga, mas que foguèt liurat dirèctament a Turquia.
 
Segon los avocats, Grècia manquèt a la Convencion Europèa dels Dreches Umans.
 
 
L’Oncle
 
Abdullah Öcalan, conegut popularament amb l’escaisnom d’Apo (l’Oncle), es lo dirigent que simboliza la lucha del pòble curd. Nascut lo 4 d’abril de 1948, es lo cap istoric del PKK. Acusat de “terrorisme” e de “separatisme armat”, es encarcerat a perpetuitat . Aviá longtemps trabalhat, quitament de la preson estant, per una solucion negociada al conflicte armat entre lo PKK e Turquia, que desboquèsse a un acòrdi de patz e a la reconeissença de dreches politics, lingüistics e culturals pels curds. Totun, las autoritats l’isolèron del Mond.
 
Es embarrat dins una preson de l’illa d’İmralı, ont complís sa condemnacion a perpetuitat per “traïson e separatisme”. A pas drech de recebre de letras, de messatges o de telefonadas.
 
 

 
 
abonar los amics de Jornalet

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article