Actualitats
Emmanuel Macron considèra los “pateses” coma “un instrument de division de la nacion”
Aquelas declaracions foguèron fachas pendent la presentacion de la novena edicion del diccionari de l’Acadèmia Francesa
Tèxte legit
Emmanuel Macron a tornarmai exprimida sa concepcion de la diversitat lingüistica. Pendent la presentacion de la novena edicion del diccionari de l’Acadèmia Francesa lo 14 de novembre passat, afirmèt (29’24) que las lengas autoctònas del territòri francés dichas regionalas èran “un instrument de division de la nacion”, çò rapòrta Mediabask. Segon el, la lenga francesa es estada lo factor clau de l’unitat del país, mentre que las lengas regionalas, talas coma los “pateses”, èran sorsa de division.
Aquel discors contraditz ça que la sas precedentas presas de posicion. En 2021, pendent la censura de l’ensenhament immersiu en lengas autoctònas non francesas pel Conselh Constitucional, Macron las defendiá en las qualificant de “tresaur nacional”. D’aquel meteis temps, soslinhava l’importància de lor preservacion e de lor ensenhament, en afirmant que res deviá pas entravar lor transmission e que las diferentas lengas del territòri francés, que foguèsson metropolitanas o ultramarinas, enriquissián la “cultura nacionala”.
Mas Macron a mostrat mantun còp qu’a una vision tras que personala de la realitat lingüistica de França. En 2023, pendent l’inauguracion de la Ciutat Internacionala de la Lenga Francesa a Villers-Cotterêts, afirmèt que cada francés aviá drech de revendicar mantuna apertenéncia lingüistica e de transmetre sas lengas d’una faiçon “non negociabla”, mas faguèt tanben d’afirmacions aproximativas e enganairas sus l’occitan dins un discors ont mesclèt las “lengas regionalas” amb de concèptes coma “patés” o “argòt”. En 2018, ignorant de la realitat occitana, pretendèt que sos rèiregrands bigordans parlavan sonque “lo pirenenc”, coma satisfach que sa mairegrand l’aguèsse abandonat per passar al sol francés per venir directritz d’escòla.
Ara, sas declaracions a l’Acadèmia Francesa suscitan de reaccions entre los defensors de la diversitat etnolingüistica. Lo jornalista Michel Feltin-Palas recòrda que, istoricament, França es totjorn estat un país multilingüe, e que las tensions i son pas principalament ligadas a las lengas, mas a las diferéncias religiosas o ideologicas. “En afirmant que las lengas regionalas devesirián la nacion, Emmanuel Macron repren una retorica centralizaira eiretada de la Revolucion Francesa, qu’aviá fach de la lenga francesa un esplech d’unificacion al detriment de las lengas localas. Pasmens, aquela posicion sembla d’ignorar los esfòrces desplegats dempuèi de decennis per preservar aquel patrimòni immaterial”, çò declara.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Emmanuel Macron considèra los “pateses” coma “un instrument de division de la nacion”. S'engana cap e tot, lo mariòl ! Las lengas son d'instruments fondamentals per distinguir las nacions. E sa nacion — imperialista, supremacista e genocidària culturala — non es la mieuna, nimai non o serà pas jamai, ges ni mica.
Èsser gloriós de la politica lingüistica istorica francesa es una vergonha ! Far nacion en esfaçant la pluralitat del país nos fa ausir que diferéncia = division. Es absoludament estupid
Segur es un dicha insolentaira que fai cagar, mas qu'a malaürosament res de novèl. Aquel Macron s'acontenta tot simplament d'enfonsar de portas dobèrta en repapiant tornamai la doctrina de la republica francimanda de Paris, comunament admesa coma una evidencia per la majoritat grandassa dels franceses e per TOTA la classa politica francesa, de drecha coma d'esquèrra. Saique pren pas grand risc amb un luèc comun coma aquel, lo drollet de l'Elisèu !
Es una declaracion de guèrra a las nòstras lengas.
Se sabiá que lo tipe a l'esperit formatat al jacobinisme, mas jamai èra estat tant clar. Deu èsser colèra pel pastís ont s'es mes tot sol per d'autras causas. D'aquí que siá mai canin dins sas declaracions.
Se pensava nos estonar, es mancat. Ara, i a la decepcion de las declaracions d'Amin Maalouf, lo secretari general de l'Academy, que s'auriá pogut esperar mai d'obertura de sa part après lo Fòrt Chabròl bailejat per la Carrèra-D'en Causse. Van dins lo meteis sens que las de l'inculte de l'Elisèu.
I a pas res a esperar d'aqueste mond. Nos cal comptar pas que sus nosautres.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari