CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Diluns, 17 de novembre de 2014, 03h00 Societat,Politica,Internacional,Economia

An manifestat contra la barradura de la linha de trens Carcassona-Quilhan


Comentaris 17 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


Dissabte 15 de novembre en Plaça de la Gara de Quilhan, aperaquí tres cents personas s’acampèron per dire de non a la volontat de l’SNCF de barrar la gara de Quilhan e la linha Carcassona-Quilhan. Aquesta linha, obèrta en 1876 e 1878, fa partida del païsatge sòcioeconomic, non solament de la Val d’Aude, senon tanben dels parçans de l’entorn: País de Saut e Donasan.
 
Al motiu fallaciós de non-rendabilitat, la direccion de l’SNCF vòl tampar aquesta ligason, especialament dins sa partida Limós-Quilhan. Per aquò far, an acomolat tres decadas de negligéncias e de desengatjament dins lo mantenement d’aquesta linha, çò es:
 

— las garas segondàrias an tampat per daissar plaça a d’automatas de vendas
— lo nombre d’emplegats per la linha es estat baissat
— las vias ferradas son estadas mantengudas dins un estat marrit
— los oraris son mal adaptats a las necessitats dels viatjaires.
 
Ara l’SNCF es a deplorar lo marrit estat de la linha, que la siá filiala RFF (Réseaux Ferrés de France) n’es la responsabla, e se servís d’aqueste pretèxte per malmenar l’avenidor de la linha.
 
La region Lengadòc-Rosselhon, dempuèi plusors annadas, lucha per que contunhe de viure aquesta linha: an mes en plaça la bilheta a 1 èuro, quina que siá la distància percorreguda, e tanben se son engatjats a pagar lor part regionala dins la modernizacion de las vias vengudas vetustas. Mas l’estat refusa de pagar sa part. Dempuèi que fonciona lo sistèma de bilhetas a 1 èuro, la frequentacion a pujat del 150%, pròva que la linha es rendabla e utilizada.
 
Aquesta amenaça s’inscriu dins un encastre mai general de barraduras de las linhas ferroviàrias acusadas per l’estat francés d’èsser “non-rendablas”. Atal 25 barraduras son programadas, demièg las qualas, la màger part, 14 linhas, campan en Occitània. Se comparam aquesta chifra amb la densitat mai febla del malhum ferroviari en Occitània amb la rèsta de l’estat francés, se pòt dire qu’aquesta politica del transpòrt es una agression antioccitana.
 
La manifestacion èra convocada per l’associacion dicha ALF de defensa de la linha e pel sindicat CGT. Se las bandièras de la CGT èran fòrça visiblas, se remarcava tanben la preséncia del partit EELV e de l’FDG. Entre los movements occitanistas, Iniciativa per Occitània, presenta a la manifestacion, pòrta son sosten a l’acte, coma o fa tanben lo movement País Nòstre.
 
 
 
 
TL



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

18 de novembre 18.31h

#16 Òc-ben, l'unitat d'accion es tostemps desirabla.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 17.37h

15- Fiat lux ! Sí qu'enfin Gerard-Joan Barceló vei clar, coma Matiàs Gibèrt, qu'es domatge qu'Iniciativa per Occitatània e País Nòstre ajan pas ensajat de co-ordinar lor acte militant dins l'encastre de la gara de Quilhan !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 12.53h

#14 Compreni pas res a vòstre comentari, soi pas especialista d'ermeneutica... Cossí que siá, soi consent amb çò qu'escriu Matiàs Gibèrt.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 12.36h

#13- O veirem donc atal : lo comentari de Mathias Gibert : "L'occitanisme es mòrt ? Visca occitània !" es mai que jamai d'actualitat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 12.21h

#11 Si que polemicatz, en voler acusar IPO de biais gratuït. País Nòstre, dins son comunicat en francés, mençona pas nada autra formacion politica o sindicala, e perqué o deuriá far? Ven als jornalistas de precisar qual ven a una manifestacion, e aqueste article o fa.

Quand faguèrem l'omenatge a las victimas de la Guèrra Granda, fa una setmana, venguèron de militants del PNO, del Partit Occitan e d'occitanistas sens afiliacion particulara: IPO a pas de besonh de demostrar sa volonta... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 10.54h

#11-"polemiqui pas" O aurà rectificat tot occitanofòne de basa.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 de novembre 10.17h

#9- Jo polemica pas, debati.
Lo bofat omnicrititicisme, lo trapatz evocat dins la pensada de Nietzche, Friedrich pels intims : "çò que fai venir pec, es pas los dobtes, es las certituds."
E pel que fa a l'oblidat País Nòstre, partenari de luta ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 23.24h

La causida de la tecnologia especifica de l'estat francés de linha a plan auta velocitat que còsta plan mai car que las linhas auta velocitat estandard es a l'origina del deute catastrofic de RFF que enebís tot desvolopament de las linhas regionalas. Es una causida politica. Comparar los 8 miliards de la linha LGV entre Tolosa e Bordèu per 10 trens per jorn dins cada sens e lo 1 miliard d'euro de manlèu excepcional de Miègjorn-Pirenèus per lo plan tren regional. Amb las LGV, es Paris qu... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 19.01h

Volètz polemicar per pas res o volètz per far rire? Ai pas encara comprés. Nos esclairarètz segurament.

"A bon! los afogats discorses cridant a metre en comun los esfòrces de las organizacions occitanistas DINS LA LUTA, aquò es donc vent !" > E l'omnicrititicisme destructor vòstre, cossí lo qualificatz?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 de novembre 17.05h

Mon perpaus rejunh l'avís de Mathias Gibert, comentari de " L'occitanisme es mòrt ? Visca Occitània ! "


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 27
  • sol Aush 26
  • sol Bordèu 26
  • sol Briançon 18
  • sol Caors 26
  • sol Carcassona 20
  • sol Clarmont-Ferrand 27
  • sol Confolent 24
  • sol Gap 18
  • sol La Canau 26
  • sol La Gàrdia 25
  • sol Limòtges 25
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 22
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 20
  • sol Naut Aran 20
  • sol Niça 21
  • sol Nimes 22
  • sol Pau 25
  • sol Peireguers 27
  • sol Rodés 26
  • sol Tolon 26
  • sol Tolosa 25
  • sol Valença 25

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Hug de la Rosa

    Era vila de Les (Aran) a hestejat era declaracion de patrimòni dera umanitat des hèstes deth huec

  • Petugon de La Boal

    Conferéncia e dedicaça de l'artista Richard Cairaschi au Musèu municipau deis Arts e Tradicions populàrias de Grimaud (Mauras)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Senhaletica bilenga: las charrièras de Vèina (País de Buech). © Laurenç Revèst

    Senhaletica bilenga de las charrièras de Vèina (País de Buech)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Musèu de Terra Mata, Niça, mai anciana traça de fuec au monde

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)