Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Eleccions regionalas: victòria istorica del sobeiranisme en Corsega e malescasuda del Front Nacional dins totas las regions

Se debanèt ièr lo segond torn de las eleccions regionalas dins l’estat francés ont l’unitat contra lo Front Nacional a reüssit a empedir que lo partit ultradrechista atenga lo poder en cap de region. En mai d’aquò, cal soslinhar qu’en Corsega la lista unida dels autonomistas e independentistas a ganhat las eleccions.


Corsega: “rendètz-vos amb l’istòria”
 
“En decembre Corsega aurà rendètz-vos amb l’istòria”, çò diguèt Gilles Simeoni en octòbre passat. E ben, los mots del cap de la lista Pè a Corsica (Per Corsega), qu’amassa los autonomistas e los independentistas, foguèron profetics. Per lo primièr còp lo sobeiranisme còrs prendrà lo poder de l’Assemblada de l’illa amb un programa que compren l’oficialitat de la lenga còrsa e la consolidacion d’un poder legislatiu pròpri.
 
Lo resultat es estat recebut amb jòia e estrambòrd dins las principalas vilas de l’illa, ont de centenats de personas an pres las carrièras en brandant de drapèls còrses. A Aiacciu e a Bastia i a agut de manifestacions espontanèas.
 


 
 
Malescasuda del Front Nacional
 
L’aument de la participacion, amb lo repòrt de vòtes esquerristas cap a la drecha de Sarkozy an empedit tornarmai que lo Front Nacional empòrte cap de region, quitament pas en Provença ont lo drechista Christian Estrosi a ganhat per lo 52% fàcia al 47% de la lista ultradrechista de Marion Marechal-Le Pen. Los socialistas avián decidit de se retirar del segond torn.
 
La cap del partit xenofòb, Marine Le Pen, assegurèt que “politicament, aquela eleccion constituís una formidabla e benfasenta clarificacion; a mes al grand jorn la messòrga fondamentala sus la quala repausa dempuèi de decennis tot lo sistèma politic francés”. Sens reconéisser la desbranda, la cap ultradrechista mandèt un messatge trionfalista pr’amor qu’a triplat son nombre de vòtes.
 
De fach, es vertat que lo Front Nacional a pojat fòrça dins tot l’estat francés, en passant del 9% al 30% dels vòtes, per tant, lo primièr ministre Manuel Valls diguèt dins sa primièra compareissença publica, abans que se coneguèsson los resultats oficials, que “lo perilh de l’extrèma drecha es pas escartat”.
 
 
Victòria esquerrista dins la region occitanocatalana
 
Dins la region de Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus, que lo Front Nacional i aviá ganhat lo primièr torn, l’unitat dels socialistas amb los ecologistas sostenguts pel Partit Occitan a ganhat lo conselh regional amb un clar 43% dels vòtes, seguits pel Front Nacional amb lo 35%. La lista drechista de Dominique Reynié es restada amb lo 21% dels vòtes.
 
La lista Delga-Onesta a fach un 43,51% dins lo departament d’Aude, que presentava lo candidat occitanista Patric Roux e aqueste darrièr es estat elegit.

 

Amb Guilhèm Latrubesse a Tolosa ont venem d'aprener mon eleccion coma Conselher Regional. Sem astros de mantener la plaç...

Posted by Patric Roux on diumenge, 13 / desembre / 2015

 
 
Socialistas en Occitània occidentala, LR al nòrd-èst
 
A l'occident d’Occitània, al Bascoat Nòrd e en Aguiaina (Peitau, Aunís, Santonge e Engolmés), lo pache dels ecologistas e dels socialistas a gardat lo govèrn de la region a la lista d’Alain Rousset (PS) amb lo 43% dels vòtes, davant lo 34% d’LR e lo 23% del Front Nacional. Al nòrd-èst del país (Auvèrnhe, Borbonés, Velai, Vivarés e Dalfinat del sud-oèst) LR es en cap amb lo 41% dels vòtes, davant lo 35% dels socialistas e lo 24% dels ultradrechistas. Quant a la region Centre-Val de Léger, la drecha i empòrta lo 36% dels vòtes davant lo 34% dels socialistas e lo 30% del Front Nacional.
 
Los percentatges publicats dins aqueste article pòdon encara variar en foncion de l’escrutini. Podètz trobar los resultats definitius sul sit del Ministèri de l’Interior francés.
 
Occitània es concernida per cinc regions grandassas: lo Centre-Val de Léger que tòca una petita partida del nòrd del país; Auvèrnhe-Ròse-Alps que tòca Borbonés, Auvèrnhe, Velai, Vivarés e lo Dalfinat sud-oèst; Aquitània-Lemosin-Peitau-Charantas que tòca una partida de Gasconha, Agenés, Peiregòrd e Lemosin; Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus que tòca la partida orientala de Gasconha, l’occident de Provença, Lengadòc e una partida de Guiana; e Provença-Alps-Còsta d’Azur que tòca la rèsta de Provença amb lo Comtat de Niça e una granda partida dels Alps occitans.



Nicolau Rei Bètthvéder: Lo fracàs de l’occitanisme politic. Als conselh regionals occitans, l’occitanisme politic se desbranda

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Puput
8.

#7 Visca la novlenga ! Un tròç per aici, un tròç per ailà e te farlabican un "occitan estandard", apuèi, seràn espantats que los anti-occitanistas romeguèn contra l'occitan coma lenga qu'existis pas. Tant val melhor passar a l'occitan de comunicason de Cassinhac, i a pas cap de diferença.
Tè, que vau emmerçar aquela nòva diccion, ieu. Caldrà lèu un diccionari d'occitan jornaletonenc.
O vau far.

  • 0
  • 12
Casa
7.

En gascon, s'emplega fòrça "mauescaduda". Se deuriá inventar un mòt per lei cagants de ton espècia que parlan jamai dau fons mai de la fòrma deis articles. La vocabulïte aguda ?

  • 7
  • 3
francesc palma
6.

Visca Corsica! e Occitania!

  • 1
  • 0
Puput
5.

#4 Ont se ditz ? Sorsa ?

  • 0
  • 7
corrector
4.

#3 Avèm corregit "orient" en "occident".

#1 La "malescasuda" es un mot occitan qu'existís.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article