CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 22 de novembre

Actualitats

Diluns, 17 d'octòbre de 2016, 00h00 Societat,Politica,Istòria

Lengadòc > Lengadòc Naut > País d'Òlmes

“Cinc cents èran a Montsegur”

Succès public de la demanda de perdon de l’evesque de Pàmias per la Crosada contra los catars


Comentaris 15 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargar


Aperaquí cinc cents personas assistiguèron aqueste dimenge a Montsegur, a la ceremònia ont l’evesque de Pàmias, Coserans e Mirapeis, Jean-Marc Eychenne, demandèt perdon per la Crosada contra los catars. Lo public, nombrós, faguèt semblar petita la glèisa de Montsegur e quitament lo capitèl installat davant lo pòrge, e la molonada, que portava de bandièras d’Occitània, se recampava tanben sus la plaça e endacòm mai, çò rapòrtan France 3 e l’AFP.
 
La celebracion èra pas una messa mas una liturgia amb de presas de paraula. Es aquí que Jean-Marc Eychenne reconeguèt publicament que los bons òmes occitans “foguèron percaçats e condemnats a de penas duras qu’anavan de l’empresonament a la mesa a mòrt pel fuòc, del temps de lenhièrs terribles coma aicí, a Montsegur”. E mai precisèt: “En aquesta annada 2016 volguda pel Papa Francés coma annada de la misericòrdia, nosautres, cresents catolics en Arièja, podèm pas que las plànher e las condemnar”. Encara dins un autre discors, lo preire alonguèt sa demanda de perdon : “Primièr a Nòstre Senhor, mas tanben a totes aqueles que de membres de la nòstra Glèisa perseguiguèron alavetz”.

La cantaira Muriel Batbie Castell interpretèt divèrsas cançons en occitan, dont lo Pater Catar, çò que s’es pas jamai fach en de talas circonstàncias. 
 
Puèi, los participants marchèron fins a la Prada dels cremats, l’endrech ont lo 16 de març de 1244 de matin, l’armada francesa cremèt 225 personas dins un grand lenhièr. Aquí, Claudi Martí cantèt sa cançon. E ben, tanben “cinc cents èran a Montsegur, sabent çò que viure vòl dire”.
 




E puèi?
 
La demanda de l’evesque de Pàmias pòt pas anar mai luènh que sa diocèsi. Pasmens, poiriá ben èsser represa se trobèsse un resson al Vatican. Dins aquel sens Benaset Roux remarca dins loBlòg occitan de France 3 que lo contèxt actual es sens dobte favorable e que lo Papa Francés se poiriá interessar a aquela cambada venguda del País de Fois en demandant un perdon mai general a respècte de l’Inquisicion. Lo papa deu vesitar l’estat francés en 2017 o 2018.
 
En mai d’aquò, l’evesque de Pàmias serà present a Tolosa lo 19 de novembre que ven per un collòqui entitolat “Convivéncia, un novèl art de viure ensems”, amb de representants de totas las religions, d’atèus e d’animistas.
 
 
L’idèa vendriá de l’occitanisme
 
Segon nòstres confraires occitanofòns de France 3, l’idèa de demandar perdon nasquèt de diferentas convèrsas amb divèrsas personas crestianas de la memòria ferida per la crosada e per lo simple fach de tuar al nom de Dieu. Lo pòrtavotz episcopal, lo paire Edouard Laportalière, explicava que la cantaira Muriel Batbie Castell permetèt qu’aquelas personas se retrobèsson. A la prima passada, l’evesque Eychenne vesitèt Joan Francés Laffont a l’Ostal d’Occitània e puèi consultèt los Dominicans, car, a causa de lor participacion al masèl dels catars, son sensibles a l’eveniment. Puèi se decidiguèt la data del 16 d’octòbre.
 
 
La temptativa de 1998
 
Es lo primièr còp que se demanda perdon per aquel crime, e mai s’en 1998 i aguèt una temptativa amb lo “Manifèst per la reconciliacion”. S’agissiá d’una letra de tres paginas enviada al Papa Joan Pau II a l'iniciativa del cònsol de Tolosa Dominique Baudis, lo president de Convergéncia Occitana Joan Francés Laffont, l’abat Jòrdi Passerat, Bertran de La Farge, Patrick Lasseube e un vintenat d’occitanistas que volguèron interpelar la Glèisa per que reconeguèsse sas fautas.
 
Precisament en aquel moment cresèron trobar la despolha del comte Raimon VI de Tolosa dins un sarcofag, mòrt excomuniat e enterrat secretament dins la ciutat mondina, e se teniá una demanda de levada d’excomunicacion de son filh Raimon VII.
 
L’an 2000 lo Papa Joan Pau II aviá formulat una demanda de perdon dins un document entitolat “Memòria e reconciliacion”, mas èra una demanda tròp generica que fasiá pas cap de referéncia als catars.



 
De legir sul blòg occitan de France 3: Le laurier a bien reverdi à Montségur





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat



Comentaris

22 d'octòbre 10.36h

Cal no oblidar, que el que un dia fou una derrota esdevingui una victòria pel demà, que el seu sacrifici doni exemple a tothom del que no s'ha de fer, i del que mai s'ha de repetir.
Els de Cat conmemorem el 11S un dia que fou trist, però que ens don la força suficient, per encarar amb valentia el demà.
Visca Occitània lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 d'octòbre 21.19h

Es impotant que los dominics tamben hi participassin en la decisió de demadar perdon amb l'evesque de Pàmies. Se l'inquisicion que funciona encara que sia de manera diferent i amb un altre nom, volgués demanar perdon. Seria un fait força important.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

19 d'octòbre 03.02h

#10 As plan rason Franc: las asenadas sus Manes -qu'encara reabalan d'en pertot- quitan - ieu dirai: tot- interés al gèst del sénher Eychenne.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 23.20h

#11 O ai explicitat a doás represas, Manu. "Nosautres", l'ai mes sonque per « los que lor maca prigond la memòria collectiva lo masèl salvatge, brau e mespresós de las Bonas Femnas e dels Bons Òmes, los de "la gleisa dels amics de Dieu" que los borrèls disián catars o patarins…» e per « las gents que foncionan amb una sensibilitat metafisica pauc o pro vesina de e la del catarisme…» Ja sabi que i sèm plan mai d'un, dins aquela paura saqueta indefinibla e per sempre espiritalamen... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 19.48h

#10 Polit tèxte, mas soi pas en acòrdi sus tot. Levat lo fach que sèm pas contents quand s'ignòra lo nòstre passat e que quand s'en trachan sèm totjorn pas contents sul biais d'ont se'n parla… i a quicòm que me geina sus ta frasa « An demandat perdon… a son dieu,[...]Nos an pas demandat perdon a nosautres. »
Qual es aquel « nosautres » ? Los occitans ? Los occitanistas ? Los que se reclaman ara del catarisme ? Los abitants de Montsegur ? E perqué l'avèsque ne seriá pa... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 18.48h

I èri ieu tanben. Las cantas reculhidas e ferverosas de Muriel Batbie Castell e del grop Tèrra Maire èran de plan luènh çò mai espirital dins aqueste acamp.

Plan segur, un evèsque a demandat perdon. Aquò non me sembla, a priori un mal afar a priori.

Plan segur, un evèsque a demandat perdon a son dieu, mas non o a pas demandat a nosautres, los que lor maca prigond la memòria collectiva lo masèl salvatge, brau e mespresós de las Bonas Femnas e dels Bons Òmes, los de "la gleisa de... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

18 d'octòbre 06.43h

Los que fan los refastinhoses perque, per un còp, se demanda perdon de la punta dels pòts de qué devon dire d'Orador que se'n fa mencion mantun còps per an?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 23.18h

Ja era hora de que demanàs perdon la gleisa catòlica. Mas los que demanaran pas perdon seran los chovinistes del govern , e l'oposicion, que ho consideran una victòria militar francesa. És curiós qu' ara parlen tant de laicitat ,e lavors fossin aliats amb lo Papa per amassar als que cresian pas com la catolica apostolica e romana religion.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 11.07h

Condemnadas seran las religions qu'an separat Diu dau profane e que vos an dich qu'amont 'naut i a un diu que vos puni o vos recompensa. Condemnadas seran las scienças e las filosofias qu'an separats lòrs disciplinas dau profane e qu'an decopat, isolat, catalogat lòr ensenhament.

Condemnats seran los ocitanismes que separan la lenga de l'istòria, e de las realitats socialas.
Lo present es a l'unificacion. Dempuei 1980 ente descrubiguei l'occitanisme,es pas vist una organisacion occitan... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

17 d'octòbre 10.58h

Estatisticas INSEE departament d'arièja

http://www.insee.fr/fr/themes/comparateur.asp?codgeo=DEP-09#telechargement


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Editorial

Pagar una multa per aver pas parlat francés

Un ciutadan còrs es estat punit amb una multa de 135 èuros per aver parlat en còrs als gendarmas durant un contraròtle, çò publicàvem aqueste dissabte passat. ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 16 8
  • sol Aush 17 6
  • sol Bordèu 17 9
  • sol Briançon 11 -5
  • sol Caors 17 9
  • nuvols Carcassona 14 4
  • sol Clarmont-Ferrand 18 9
  • sol Confolent 14 8
  • sol Gap 14 3
  • sol La Canau 17 9
  • sol La Gàrdia 13 6
  • sol La Torre de Pèlitz 12 5
  • sol Limòtges 14 8
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 12 7
  • sol Lo Puèi de Velai 11 6
  • nuvols Marselha 18 11
  • nuvols Montpelhièr 16 14
  • sol Naut Aran 17 3
  • sol Niça 9 -2
  • nuvols Nimes 17 12
  • sol Pau 20 9
  • sol Peireguers 16 9
  • sol Rodés 17 9
  • nuvols Tolon 14 8
  • sol Tolosa 16 10
  • sol Valença 14 7



giny

giny

Entrevista

“Qu’ei totun ua fiertat d’anar cantar en gascon e d’amuishar la nosta cultura tan luenh”

Baptiste Labenne que pòt deishar lo costum de vinhèr e passar lo de musicaire!

“Qu’ei totun ua fiertat d’anar cantar en gascon e d’amuishar la nosta cultura tan luenh”
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu. © Artusa Garavan

    Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Arremassada de signatures pera independéncia. ANC Val d'Aran, Vielha 11-12 de gèr 2014

  • © Iñaki Delaurens

    Val d'Aran

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Castelar

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Parlaràs en occitan als gendarmas quand te pausaràn de questions?


24%



13%



42%



21%




Vots 84 vòtes

comentaris 3

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)