Diluns, 17 d'octòbre de 2016, 00h00 Societat,Politica,Istòria
Lengadòc > Lengadòc Naut > País d'Òlmes
Aperaquí cinc cents personas assistiguèron aqueste dimenge a Montsegur, a la ceremònia ont l’evesque de Pàmias, Coserans e Mirapeis, Jean-Marc Eychenne, demandèt perdon per la Crosada contra los catars. Lo public, nombrós, faguèt semblar petita la glèisa de Montsegur e quitament lo capitèl installat davant lo pòrge, e la molonada, que portava de bandièras d’Occitània, se recampava tanben sus la plaça e endacòm mai, çò rapòrtan France 3 e l’AFP.
La celebracion èra pas una messa mas una liturgia amb de presas de paraula. Es aquí que Jean-Marc Eychenne reconeguèt publicament que los bons òmes occitans “foguèron percaçats e condemnats a de penas duras qu’anavan de l’empresonament a la mesa a mòrt pel fuòc, del temps de lenhièrs terribles coma aicí, a Montsegur”. E mai precisèt: “En aquesta annada 2016 volguda pel Papa Francés coma annada de la misericòrdia, nosautres, cresents catolics en Arièja, podèm pas que las plànher e las condemnar”. Encara dins un autre discors, lo preire alonguèt sa demanda de perdon : “Primièr a Nòstre Senhor, mas tanben a totes aqueles que de membres de la nòstra Glèisa perseguiguèron alavetz”.
La cantaira Muriel Batbie Castell interpretèt divèrsas cançons en occitan, dont lo Pater Catar, çò que s’es pas jamai fach en de talas circonstàncias.
Puèi, los participants marchèron fins a la Prada dels cremats, l’endrech ont lo 16 de març de 1244 de matin, l’armada francesa cremèt 225 personas dins un grand lenhièr. Aquí, Claudi Martí cantèt sa cançon. E ben, tanben “cinc cents èran a Montsegur, sabent çò que viure vòl dire”.
Instant de poésie improvisée sur le lieu du bûcher, autour de Claudi Martí, pour résister face à tous les Montségur d'aujourd'hui.#Alep pic.twitter.com/io9ZG98I4O
— Gérard Onesta (@OnestaGerard) 16 d’octubre de 2016
Cal no oblidar, que el que un dia fou una derrota esdevingui una victòria pel demà, que el seu sacrifici doni exemple a tothom del que no s'ha de fer, i del que mai s'ha de repetir.
Els de Cat conmemorem el 11S un dia que fou trist, però que ens don la força suficient, per encarar amb valentia el demà.
Visca Occitània lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Es impotant que los dominics tamben hi participassin en la decisió de demadar perdon amb l'evesque de Pàmies. Se l'inquisicion que funciona encara que sia de manera diferent i amb un altre nom, volgués demanar perdon. Seria un fait força important.
#10 As plan rason Franc: las asenadas sus Manes -qu'encara reabalan d'en pertot- quitan - ieu dirai: tot- interés al gèst del sénher Eychenne.
#11 O ai explicitat a doás represas, Manu. "Nosautres", l'ai mes sonque per « los que lor maca prigond la memòria collectiva lo masèl salvatge, brau e mespresós de las Bonas Femnas e dels Bons Òmes, los de "la gleisa dels amics de Dieu" que los borrèls disián catars o patarins…» e per « las gents que foncionan amb una sensibilitat metafisica pauc o pro vesina de e la del catarisme…» Ja sabi que i sèm plan mai d'un, dins aquela paura saqueta indefinibla e per sempre espiritalamen... Legir mai
#10 Polit tèxte, mas soi pas en acòrdi sus tot. Levat lo fach que sèm pas contents quand s'ignòra lo nòstre passat e que quand s'en trachan sèm totjorn pas contents sul biais d'ont se'n parla… i a quicòm que me geina sus ta frasa « An demandat perdon… a son dieu,[...]Nos an pas demandat perdon a nosautres. »
Qual es aquel « nosautres » ? Los occitans ? Los occitanistas ? Los que se reclaman ara del catarisme ? Los abitants de Montsegur ? E perqué l'avèsque ne seriá pa... Legir mai
I èri ieu tanben. Las cantas reculhidas e ferverosas de Muriel Batbie Castell e del grop Tèrra Maire èran de plan luènh çò mai espirital dins aqueste acamp.
Plan segur, un evèsque a demandat perdon. Aquò non me sembla, a priori un mal afar a priori.
Plan segur, un evèsque a demandat perdon a son dieu, mas non o a pas demandat a nosautres, los que lor maca prigond la memòria collectiva lo masèl salvatge, brau e mespresós de las Bonas Femnas e dels Bons Òmes, los de "la gleisa de... Legir mai
Los que fan los refastinhoses perque, per un còp, se demanda perdon de la punta dels pòts de qué devon dire d'Orador que se'n fa mencion mantun còps per an?
Ja era hora de que demanàs perdon la gleisa catòlica. Mas los que demanaran pas perdon seran los chovinistes del govern , e l'oposicion, que ho consideran una victòria militar francesa. És curiós qu' ara parlen tant de laicitat ,e lavors fossin aliats amb lo Papa per amassar als que cresian pas com la catolica apostolica e romana religion.
Condemnadas seran las religions qu'an separat Diu dau profane e que vos an dich qu'amont 'naut i a un diu que vos puni o vos recompensa. Condemnadas seran las scienças e las filosofias qu'an separats lòrs disciplinas dau profane e qu'an decopat, isolat, catalogat lòr ensenhament.
Condemnats seran los ocitanismes que separan la lenga de l'istòria, e de las realitats socialas.
Lo present es a l'unificacion. Dempuei 1980 ente descrubiguei l'occitanisme,es pas vist una organisacion occitan... Legir mai
Estatisticas INSEE departament d'arièja
http://www.insee.fr/fr/themes/comparateur.asp?codgeo=DEP-09#telechargement