Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Parlar al país dins la lenga del país

| Guillem Sevilla
Al País Valencian, lo catalan es ara la lenga veïculara e preferenciala de l’administracion. Coma o raportàvem dimenge passat, 14 de mai, lo govèrn de la Generalitat Valenciana a aprovat un decret que regula l’usatge preferencial del catalan —dich localament valencian— a totes los nivèls de l’administracion. A la fin d’aquela informacion, podèm veire un vidèo amb un parladís de la vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra, ont confirma que los foncionaris devon començar las convèrsas en catalan. “Tu començas en valencian, e se la persona vòl perseguir en valencian te parlarà en valencian, e se vòl perseguir en castelhan te parlarà en castelhan, l’invèrs se fa pas normalament atal”.
 
Un comentari de Gerard Cairon remarca çò que ditz Oltra, convida los legeires a l’escotar e nos pausa una question. “E nosautres, cossí ensajariam pas de far començar las convèrsas amb de desconeguts en occitan?”, çò demanda Cairon. “E mai se, sovent, podèm pas començar d’abordar una persona en occitan (e encara!) que, al mens, ela sàpia que pòt parlar occitan amb l’interlocutor que li fa fàcia...”, çò precisa.
 
E mai s’es ultraminorizat en Occitània, l’occitan a absoludament la legitimitat de revendicar sa plaça dins la vida vidanta e nosautres avèm drech de parlar al país la lenga del país. Per aquela rason, dins aqueste editorial volèm saludar la proposicion de Cairon e encoratjar los legeires de Jornalet a abordar los desconeguts totjorn en occitan. Es pas complicat de començar una conversa dins la nòstra lenga. N’i a pro amb un simple “adieu-siatz”, o “adishatz” se i volètz portar un accent gascon. Malastrosament, dins la majoritat dels cases, nos respondràn dins la lenga dominanta, mas almens aurem donat a l’interlocutor l’escasença de comunicar dins la lenga del país.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
12.

Seria el mes normal, que a cada País es parlés de forma habitual en la llegua natural de cada País.
Això no passa perquè la gent no vol, sigui pel que sigui, però és com si tingués por de parlar la llengua, pròpia.
Tots sabem que no es cap humiliació, fer-ho, es mes en tenim el dret i l'obligació de fer-ho, i mes amb els temps que corren. La por no es un argument, ni l'educació tampoc, es la nostre llengua, per tant al nostre País la parlem i s'ha de parlar sempre, es l'única manera de defensar-la.
Fora pors i siguem llestos, que ho sabem fer.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Ali Verd Bram
11.

#1 Un (que non pas L') "accent gascon" es çò que vos entendi portar en boca quora vos escoti me parlar en occitan, vos, mon car ouxita.

Non i a pas d'un costat, una lenga que seriá LO gascon (e quin gascon ? lo de Manciet ? Lo de Larrada ? Lo de Pèire Bèc ? Lo J.L. Lavit ?) e de l'autra una autra lenga que seriá l'occitan (o qué sabi mai).

I a son que modalitats localas (mai o mens autenticas segon los locutors considerats) dins lo biais de parlar una sola lenga occitana. Fa mai d'un sègle qu'o avèm demostrat, aquò ; se caldriá despertar, benlèu…

E per çò d'un valencian que non seriá de catalan, es la meteissa istòria. Tot aquí es pas qu'orguèlh mal plaçat e divisions que fan la fòrça e lo jòc dels nòstres adversaris.

  • 4
  • 1
Gerard Cairon Florentin d Albigés
10.

Me cal precisar que, dins lo comentari que faguèri en seguida de l'article del 14-5 : "Pais Valencia : lo catalan ven lenga veiculara...", qualques causas:
Escotem la parladissa de Monica Oltra,
Tirem-ne de conclusions per nosautres e ensajem tanben, coma ela o preconisa ( rapèli çaquelà que parla sustot de las administracions e de preconisacions de caractèr reglamentari ) d'abordar lo monde en catalan-valencian. Nosautres, s'avèm pas, solide, la possibilitat d'exigir aquò dels sèrvicis publics, podem totjorn començar de saludar lo monde- sustot desconeguts- en occitan.
Parlavi tanben, dins aquel comentari, de la necessitat qu'avèm d'establir lo mai possible de conversacions en òc, emai ( o sustot) amb de desconeguts. La lenga estent tant pauc socializada, los que vòlon parlar, o tot simplament los qu'an enveja d'ausir la lenga, calria que nos posquèssem coneisser. D'aqui l'ideia d'una mena de pin's a agafar suls vestits, simple, vesedor pels interlocutors eventuals. En mai d'un convit a parlar, poiria ésser un biais de far veire la fiertat de sa lenga, tot aquò sens agressivitat. A condicion que l'expression causida siague educada- 2e persona del plural- per donar pas l'impression de s'adreiçar pas qu' als sòcis d' un pichon club folclòrica-occitanista ont tot lo monde se far "tu" e se tusta sus l'espatla-
(tornar veire al 14-5, l'article inicial e los comentaris)

  • 6
  • 0
Lo Muòl Carpan city
9.

#8 E ai doblidat de diser que nos cal sistematicament desquilhar tota argumentacion, amai las pus nècis a l'encontra de l'occitan.

Per çò fa cal recampar totas las argumentacions, las espepissa, i tornar responsas e demonstrar que son falsièras.

N'en escriure lo "mind mapping", segurament pòt èsser una documentacion interna.

En dos mos : èsser professionals !

  • 4
  • 1
Lo Muòl Carpan city
8.

#2 E es aqui que nos trachem que cal totjorn contunhar un trabalh fons e sens relambi sus çò qu’es l’occitan e explicar çò que fuguet la desoccitanizacion volguda e perqué.
Es un trabalh de cada jorn que deu èsser documentat de mai en mai. D’un punt de vista de la comunicacion, nos cal pas damorar estantísses a esperar lo monde, nos cal anar a l’encontra del monde enquèra e enquera, explicar e tornar explicar. Destimborlar los tabós. Convencer e tornar convencer.

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article