Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

L’empleguen mens deth 8 %

L’empleguen mens deth 8 %
L’empleguen mens deth 8 %
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Era menora preséncia der occitan ena Val d’Aran se produís ena franja d’edat de 30 a 44 ans. Era diferéncia der emplec e deth coneishement damb era rèsta dera poblacion ei fòrça grana. Aguesta franja ei era que mès persones incorpòre. Ei era edat deth trabalh. Eth percentatge der emplec abituau der occitan en aguesta edat, ei residuau, baishe peth dejós de 8 % e eth castelhan ei era lengua mès emplegada, peth dessús deth 70 %. Açò influís en estat generau dera lengua d’ua manèra significativa. Ei era franja qu’aglutine un major numèro d’immigrants  que provien de diuèrsi païsi (Romania, Magreb, Sudamerica...).

 

Era immigracion de païsi estrangèrs incrementèc eth numèro d’abitants dera Val d’Aran de 6500 a 10 000 persones en començar eth sègle XXI. Era poblacion creishec en mès deth 50 % en pògui ans. Açò provoquèc un tarambalh enes percentatges d’emplec dera lengua. Aguestes persones qu’arribauen ena Val d’Aran entà trabalhar èren ena edat d’auer hilhs, e donques produïen ua transformacion sociau importanta.

 

S’auem en compde qu’era Val d’Aran ei un país de fòrça moviments demografics laguens der Estat, de joeni qu’en acabar es estudis van a exercir enes ciutats, o en quinsevolh lòc deth mon, de persones provenentes de diuèrsi lòcs der Estat que vien a trabalhar en Aran, mos trobam que mens deth 30 % des persones que i viuen an neishut ena Val. Ei dificil de mantier un nivèu naut d’emplec dera lengua deth país, damb moviments atau, se non s’actue decididament en aguesti airaus.

 

Qu’era arribada d’immigrants a obligat a hèr politiques adaptades a passat tostemp, des des tempsi mès antics. Un exemple: en Sègle XVII en Arties en Conselh dera Vila tractauen de que “des de hè trenta ans s’an agregat maridant-se damb es hilhes dera Vila, gran numèro de francesi, que ja vien a igualar-se e superar as naturaus…”. Es francesi volien auer es madeishi drets qu’es auti vesins però actuauen damb formes que non corresponien as pròpies deth pòble e açò les preocupaue pr’amor que vedien transformar e pèrder es sues costums, e es sòns drets. Tanben s’auie precaucion per ua possibla guèrra entre Espanha e França; er elevat numèro de francesi podie actuar contra er Estat. Era decision deth govèrn dera Vila siguec que “...d’ara endeuant cap francés posque préner domicili e auer tèrme… e que siguen privats eri e es sòns hilhs d’èster en Conselh ne en cap cargue dera Vila…”. Heren arribar era queisha ath rei e era responsa siguec: “...es francesi, d’ara enlà non poderàn préner domicili ena Vila e se da facultat as jurats entà expelir-les e trèir-les dehòra e castigar-les en dotze escuts e se cau condemnar-les a èster presi en castèths. E non les serà permés d’entrar en Conselh ne en cap aute cargue; ne a eri ne as sòns hilhs”.

 

En aguest article non valoram era politica aplicada hè 400 ans, ne la comparam damb es que se hèn ena actualitat. Sonque destacam qu’es moviments de poblacion tostemp an creat ua preocupacion enes societats d’acuelhuda.

 

Ara er emplec der occitan ena Val d’Aran se ve afectat per aguest increment d’immigrants. Analisem: es persones qu’arriben vien a trabalhar, causa bona entada eri, que pòden progressar, e entath nòste país qu’ei capaç de generar riquesa, e de creisher e hèr-se gran. Cau apreciar coma bona era acuelhuda d’immigrants. Era desgràcia serie d’èster sonque un país d’emigrants. Imaginatz qu’en lòc de guanhar poblacion, perdéssem 100 abitants per an?

 

Bàsicament, es que vien a víuer aciu, vòlen trabalhar e progressar e non son contra es caracteristiques pròpries dera tèrra que les acuelh. Non son contra era lengua pròpria, ne contra era personalitat deth país, non son contra er occitan, vòlen qu’es sòns hilhs aprenguen era lengua, que s’intègren, que formen part dera comunitat. Eri tanben vòlen integrar-se. Però, non an eth temps, non pòden sacrificar es multiples obligacions qu’eth trabalh, era viuenda, era família... les impòse. E massa soent, tanben, an de lutar contra es reaccions dificiles dera poblacion d’arribada: òdis, mensprètz, limitacions… e eri tanben pequen en ocasions, d’actituds radicaus, extremes, que tot soent non son es mès desirables. Eth factor uman… tostemp complicat. Era gestion dera immigracion jamès a estat facila e tostemp dolorosa.

 

Quan parli dera solucion ara pèrta dera lengua coma efècte dera immigracion, tot soent senti díder: era escòla ac apariarà. Non ei atau. Eth professorat, ena Val d’Aran, ja ne hè pro, ja a aportat era contribucion mès importanta ath mon der occitan des darrèrs ans. Se non i a preséncia der aranés en mon deth trabalh e especiaument en des immigrants, era escòla non ac pòt solucionar.

 

A qui correspongue n’a d’assomir era responsabilitat. Cau actuar en encastre deth trabalh e dera immigracion se volem arturar era pèrta dera lengua. Ara non s’i hè arren.

 

Actuar lingüisticament en aguesta franja d’edat aurie efèctes en tota era societat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Bruno Sanchez-Arrazau Montauban de Luishon
1.

« Eth percentatge der emplec abituau der occitan en aguesta edat [de 30 a 40 ans], ei residuau, baishe peth dejós de 8 % » : abracar atau com hèt en titre d’aqueste arreticle qu’ei faus e de maishanta aunestat.
Qu’era situacion lingüistica non sié atau que desirada, arrés non ac pòt negar mès non cau pas tanpòc adorbiar-la.
Auèssem 8% d’emplec abituau deth gascon deth costat francés, be seriem hòrt urosi, que deu baishar jos 1%, e encara…

  • 2
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article