CAPÇALERA OPLO

Opinion

Era identitat enes hèstes d’ ostiu

Eth debat siguec ric, eth mès ric d’aguest ostiu en Aran
Eth debat siguec ric, eth mès ric d’aguest ostiu en Aran | Perifèria Cultural
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

Er ostiu e eth torisme, en Aran, an hèt incrementar de forma notabla es espectacles, festivaus, corses… N’i a fòrça. I a hèires d’artesania, pujades a tucs, corses de bicicletes, corses pera montanha, festivaus de dances americanes e internacionaus, visites nocturnes, observacions dera natura … e tot açò en benefici economic des persones que les organizen e/o de fòrça d’auti que i son ath torn. S’an incrementat tanben aqueres que son mès identitàries, vinculades ara tradicion, hèstes d’arraïcsament però comparativament son ua minoria.

I a activitats de tot tipe, però falte era preséncia dera lengua nòsta. Es activitats que i an son majoritàriament, molt majoritàriament, en castelhan. Entre tot açò es representacions des grops de dances araneses o era Corsa pera lengua dan ua imatge de tradicion e de país. Hè ans, deth 1998 ath 2007, pendent 10 ans, eth Conselh Generau d’Aran, durant una setmana, organizaue es jornades occitanocatalanes enes que se tractaue tèmes de lengua occitana, d’istòria dera Val d’Aran, hèts juridics pròpis, se hègen espectacles musicaus occitans, se reflexionaue sus era identitat… però era volontat deth govèrn hec que se deishèssen de hèr; non se volien es causes de país.

E totun es hèstes populares an vist un cèrt floriment. Es haros en son ua expression. Pendent tota era vida cremar un “brandon” ena plaça deth pòble a estat ua activitat populara en “er haro de Les” e “eth taro d’Arties”. S’an convertit en patrimoni dera UNESCO e an devengut un atractiu toristic mès, però mantien ua grana participacion deth pòble. Hè cent ans èren visibles d’un pòble ar aute, per tota era Val. Ara ja i an dus pòbles mès, eth [Char] de Bausen e eth [Taro] de Betren, qu’enes darrèrs ans l’an plantat en ostiu, e le cremen tath Sant Joan següent, e peth moment, non son, encara, un atractiu toristic; son ua activitat des vesins que recupèren era sua tradicion e identitat.

Ath delà des quilhes de Tredòs o des moltes romeries qu’encara hèn a participar as vesins, mos cau destacar, enguan, era creacion der hestivau “Montanhes araneses” en Montgarri (per Amics de Montgarri e er Ajuntament de Naut Aran) damb era participacion der emblematic grop occitan “Lou Dalfin” (vengut d’Itàlia), que vò èster un lòc de trobada deth Pireneisme. E ena auta punta dera Val era realizacion dera tresau edicion der hestivau Pòble Viu en Bausen (realizat per Stereo Val e er Ajuntament de Bausen), que se presente coma ua hèsta des Pirenèus, damb trobada d’acordeons, debat sus projèctes culturaus pirenencs… Aguesti hestivaus pretenen difóner esperit de país e era lengua de comunicacion ei preferentament er occitan.

Ara ben, de toti aguesti eveniments estivaus de país n’i a agut un qu’a destacat peth son compromís identitari, pera sua aportacion a cambiar tendéncies e a consolidar era consciéncia de país: era hèsta populara d’Aran, celebrada en Sant Joan de Toran eth passat 17 de junh. Siguec ua hèsta complementària (tanben n’an dit alternativa) ara Hèsta d’Aran que ven celebrant-se de manèra formau (missa e aperitiu) des de hè mès de 30 ans. Organizada per Perifèria Culturau amassa damb Stereo Val se presentèc coma era prumèra Hèsta d’Aran populara. I auec mès de 800 persones, chicolatada, jòcs, tambors, danses tradicionaus (Corbilhuèrs), musica (Òc, Brigada Internacional e Lo Bal del Lop)… tot un succès. E subertot en cau destacar un collòqui, ua reflexion, sus era tematica “Era Val d’Aran laguens d’Occitània” damb participacions destacades: Núria Comas presidenta deth CAOC (parlèc dera vision excessivament reduccionista de quauques administracions); Marcelo Yuji, tecnic de supòrt ara investigacion e estudiant de doctorat en Madrid (s’adrecèc as assistents en un corrècte aranés e mos transmetec era sua experiéncia personau d’entrada ena lengua occitana); Marçal Girbau en nòm de Perifèria Culturau (aportèc eth besonh aranés dera occitanitat); Anna Geli, periodista (parlèc dera sua vision occitana a travès deth podcast Sons d’Occitània); Jèp de Montoya, President der IEA-AALO (reflexionèc sus era importanta aportacion dera Acadèmia dera Lengua); Anna Cuito, mèstra (transmetec era utilitat dera lengua pròpria); e Jan Moga e Ariadna Pedarròs, joeni estudiants a punt tara Universitat (aportèren era experiéncia deth trabalh pera lengua enes hilats sociaus). Toti eri participèren coordinats per Iñaki Delaurens qu’aportèc era sua experiéncia periodistica.

Eth debat siguec ric, eth mès ric d’aguest ostiu en Aran. S’i parlèc de consciéncia d’embarrament, de cultura civilizada, de pèrta d’identitat… Mos cau mès debats com aguest e mès hèstes populares, dera tradicion e jornades de reflexion que mos ajuden a frenar eth devastador panorama de convocatòries que sonque an coma finalitat eth consum toristic, sense mès. Enes actes e hèstes d’identitat tanben pòden participar es toristes. Se non i an mès actes identitaris, era culpa non ei deth torisme!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: Comuna de Tolosa

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article