Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Los fens

Los fens
Los fens | onepicnowords

Avant-perpaus: Queu texte escrich per Joan-Peire Pattelot en obrador d’escritura constituís un testimonhatge de la vita a la campanha après-guerra  dins la lenga tala coma se parla au nòrd de Limòtges, nos parla dau temps daus fens.

 

Un de mos bons sovenirs de mon enfanca a la ferma, qu’era la periòda daus fens.

Chas mos grands, nos fasiam quasiben tot a la man.

Mon grand-pair commencava per fauchar emb la faucheusa, tirada per duas vachas bien dreçadas, mas dins las pentas eu fauchava emb lo dalh.

Si qu’era un pauc espés ilhs commencavan per fenar l’erba còpsec copada. ‘Na vetz que l’era un pauc secha, mos grands ‘navan dins lo prat per la revirar ‘na prumiera vetz. Lo lendeman, si fasiá bon, ilhs tornavan per la virar ‘n autre còp.

‘Na vetz que lo fen era a pus près sec, la granda question ‘ribava: vai quò pleure? Mon grand-pair visava la pipa dau bac per far beure las vachas e si eu era un pauc molhada qu’era signe de plueia, ‘laidonc, faliá ‘nar barjar. E bien seür, lo lendeman desbarjar si lo solelh era tornat.

Una vetz sec, faliá laidonc far daus modelons per lo metre pus aisadament dins la char’ta. Qu’es a quau moment que entrava en accion, montava dins la char’ta per chauchar las forchadas que me balhava mon grand-pair. Era bien content perque ilhs me balhavan un “franc” per char’ta! Mas qu’era pas totjorn aisat surtot quant las vachas remudavan la testa per far partir las moschas e quand nos ‘ribavan dins las pentas, ‘laidonc mon grand-pair fasiá metre ‘na ròda de la char’ta dins la rigòla per la pas desvirar. Ma grand-mair rastelava darrier sens laissar un brin de fen dins lo prat, question d’onor!

‘Na vetz charjada, nos menavan la char’ta dins la granja per descharjar dins la barja.

Qu’era pas aisat per far recular las vachas emb la char’ta garnida, dins la pita penta per ‘ribar dins la granja.

Mon grand pair descharjava e ma mair e mon grand mair organizavan las forchadas dins la barja de maniera a poder n’en metre lo mai possible. Sovent ieu ‘nava los aidar, mas quò n’era pas tant plasent perque fasiá bien chaud dins quela barja e nos respiravan beucop de poussiera.

Urosadament entre duas char’tas, nos rentravan à la maison per nos refregir, minjar la trempina e a l’ora dau “Torn de França”, mon grand-pair ‘lumava lo pòste per saber si Poulidor aviá gagnat l’estapa!

Quela periòda daus fens representa lo mielhs quau bonur de viure dins la campanha, d’aver quela libertat de poder ‘nar pertot dins los champs e profitar dau brave temps e daus jorns longs.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gérard Robert François PIAUD BONNAC LA CÔTEquei
2.

Quei bien tourna .Quo mei rapello mon jeuné tein .

bounna nei
ROBERT

  • 0
  • 0
Gérard Robert François PIAUD BONNAC LA CÔTEquei
1.

Quei bien tourna .Quo mei rapello mon jeuné tein .

bounna nei
ROBERT

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article