Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Tant que i a de vida i a d'espèr

Sèm lèstes per far verdejar lo laurièr?
Sèm lèstes per far verdejar lo laurièr? | Petar43
Los nòus usatges de l’occitan al sègle XXIn son mai que mai comercials. Nomenar un vin “Òpi d’aquí”, una bièrra “Trobairitz”, un vin rosat “Lo camin del còr” o de pastas “Camba de blat” es pas anodin mas son de “microactes glotopolitics” en responsa a la substitucion lingüistica que l’a patida lo país nòstre. Es çò que conclutz un estudi sociolingüstic que raportàvem dissabte. L’estudi conclutz que se nòta una evolucion positiva de la percepcion de l’occitan per la societat mentre que los usatgièrs natius son a desaparéisser. Poiriá semblar una bona nòva, e vist de cèrt biais o es. Es una pichona bona nòva dins l’encastre d’una realitat desastrosa.
 
L’usatge social de la lenga es bas en Aran e dins las Valadas. Dins la rèsta del país es nul e mai la transmission generacionala es gaireben escantida. Patissèm los simptòmas d’una futura lenga mòrta. Mas las actituds lingüisticas que rapòrta l’estudi en question e l’enjòc de cèrtas administracions per l’escòla e la preséncia de l’occitan dins lo païsatge lingüistic del país son d’afars portaires d’esperança. Ara, se volèm reversar la situacion per que la lenga nòstra torne èsser una lenga viva e sociala, amb dignitat, i a de trabalh politic a far, e aquò es la tòca de l’occitanisme.
 
Ara qu’avèm una cèrta volontat politica (pichona mas existenta), e que sabèm que i a una evolucion positiva de la percepcion de l’occitan, es ora de començar de bastir ensems una estrategia per far intrar la preséncia de la lenga dins los establiments comercials e n’assegurar sa preséncia dins los establiments publics en o revendicant e en prepausant tanben de servicis lingüistics. A mai, nos cal crear de mai en mai d’iniciativas interessantas de socializacion lingüstica pels occitanofòns, pels escolans, per las familhas dels escolans e per tot aquel mond que vòlon aprene o recuperar la lenga.
 
Una revendicacion a prene en compte es que las regions, los departaments, las comunas, la pòsta e las administracions publicas en general faciliten l’aprendissatge de l’occitan a lors salariats.
 
La còla de Jornalet sèm aquí, a vòstre servici, en prepausant e esperant una iniciativa transversala comuna per nos metre al trabalh. Sèm segurs qu’o son tanben los collectius que fan de premsa en occitan, de ràdio, de television, los que revendican mai d’occitan a la television publica, los que se baton per l’occitan a l’escòla, los que manifèstan per carrièras per la justícia sociala o per l’environament, los que publican de libres, los que fan de camisetas, los que cantan en la lenga del país...
 
A mai, i a cèrtas actituds lingüisticas individualas[1] que los occitanofòns poiriam aver e difusar per encoratjar lo mond de las seguir. Son de pichons gèstes que poirián aviar de cambiaments poderoses. Per exemple, al moment de registrar los estatuts d’una associacion, d’emplir un formulari o de presentar quin document que siá a l’administracion, o poiriam far en occitan. Sabèm qu’o nos refusaràn e que nos demandaràn d’o presentar en francés. O farem en precisant net e clar, a l’escrich, que s’agís d’un document presentat en francés après que lo primièr document presentat en occitan es estat refusat. Atal nos serem pas autoreprimits nosautres. Tanben, a l’ora de signar un contracte, podèm totjorn escriure al costat de la signatura qu’auriam preferit de signar aquel papièr en occitan en respècte de la Declaracion Universala dels Dreches Lingüistics.
 
Enfin, ara que sabèm que i a una evolucion positiva de la percepcion de l’occitan, e qu’encara i a un espèr de recobrar l’usatge social e la transmission generacionala per tornar far de l’occitan una lenga viva, nos deuriam metre al trabalh, tant al nivèl collectiu coma al nivèl individual.




 
 
[1] Fa longtemps, i aviá una banca bordalesa qu'aviá fach de chequièrs en occitan gràcias a la lucha individuala d'un ciutadan d'Auloron qu'o aviá revendicat en redigissent de chècs amb de papièr dels comuns. Tanben avèm raportat lo cas d'un ciutadan que cada an paga un èuro de mens a la redevença per l’abséncia de l’occitan dins los mèdias publics.



Un exemple d'una cèrta volontat politica de reviscolar la lenga lo trobam dins aqueste vidèo que l'a fach lo president del Conselh Departamental de Dordonha, Germinal Peiro, a l'iniciativa d'Òc Tèle:





abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Associacion Es Paums Vilamòs
3.

Mentre i a vinha i a esperança.

  • 2
  • 0
Mèfi! 31
2.

Vési pas qu'una solucion, que las darrièras mametas passen la lenga als pichons e als sos paires e maires.

  • 3
  • 0
Cioran
1.

Tant que i a de vida, i a de desespèr…

  • 7
  • 10

Escriu un comentari sus aqueste article