Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Recuperar los noms de las causas

| ACN
Après tròp de temps d'eufemismes per dire las causas, que nos i eriam ja abituats, son dos remirables occitans que nos venon d'ensenhar que cal apelar las causas per lor nom. O vegèrem dimars passat amb las paraulas de Mireia Boya davant lo jutge Pablo Llarena, e tanben sul D'Òc Show d'Òc Tèle amb l'entrevista de Claudi Alranq que li faguèt Dàvid Grosclaude.
 
 
Boya preferís la vertat a la paur
 
E mai se riscava la preson, Mireia Boya preferiguèt la vertat a la paur. Li diguèt que li semblava injust que lo jutge l'acussèsse a ela per "desobesissença" per aver prepausat un debat al Parlament sus l'independéncia, del temps que la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, èra en preson jos l’acusacion per "rebellion" solament pel fach d'aver permés lo debat. Alara lo jutge respondèt d'un biais que lo descreditèt completament: “Se volètz, vos fau perseguir tanben per rebellion”, çò diguèt.
 
Net e clar, Boya diguèt al jutge que dobtava de l’imparcialitat d'aquel procès, que l'interlocutòri sembla una senténcia ja escricha abans lo jutjament. Net e clar, li diguèt que, per ela, aquel procès èra de "teatre", una "pantomima politica" e que lo vertadièr jutjament deuriá aver luòc un jorn a las instàncias internacionalas.
 
 
Alranq remembra lo concèpte de "colonialisme interior"
 
Quant a el, Alranq trantalhèt per mostrar sa colèra contra la traïson de la dicha esquèrra francesa qu’en nom del progrès aviá empachat tot reviscolament occitan. Dins una entrevista animada per Dàvid Grosclaude sus Òc Tèle, Alranq expliquèt que cinquanta ans après aquel Mai de 68 lo centralisme èra totjorn vivent. Aquela “descentralizacion” que l’esquèrra francesa evocava es per el pas mai qu’una “desconcentracion”. “Aquela descentralizacion que quand avèm agut lo pè sus l’escala se son servits de la lei per nos enterrar”, çò precisèt.
 
En evocant l’esperit de la cauma dels carbonièrs de la Sala, Alranq contèt l’occitanisme qu’aviá atirat lo mond progressista. “Reconquistarem pas la lenga se reconquistam pas lo país”, çò diguèt en ramentant qu’”es per aquò que Lafont e qualques unes sortiguèron, tot en demorant, de l’IEO e creèron lo COEA perque concebèron aquel concèpte de colonialisme interior”, un concèpte que s’èra pas existit, “pas jamai de [sa] vida [auriá] rescontrat l’occitanisme”.
 
 
Recuperar lo nom de las causas
 
Dins aqueste editorial, la còla de Jornalet nos congostam que fin finala las causas se digan. Lo poder de la paraula es enòrme e per tant saludam las accions de Boya e d'Alranq, e convidam los legeires a nos ajudar a recuperar lo nom de las causas. Perqué cèrts govèrns son nomenats regims? Quina diferéncia i a entre un presonièr o un sequestrat? Perqué d'unes tuan o assassinan del temps que d'autres solament abaton? Perqué apelam democracia de votar al segond torn entre un candidat que nos agrada pas gens e un autre que nos agrada pas brica?
 
Dins aqueste editorial, convidam doncas nòstres legeires que nos ajuden a recuperar los noms de cèrtas causas, que sovent las nos fan nomenar amb d'eufemismes.


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pas sup
17.

#16 Estimi qu’es un brave platàs de micas que nos avetz escalcit e i avetz pas arancat la sal !

Malustrudament es bufèc e tinda cuc !

Se lo o jacobinisme fuguèc una ajuda bèla negativa entà nosaus, es pas solet e ten una part qu’es minora.
La mai granda responsabilitat es de nosaus occitans, nos fuguèc ensenhat lo mesprés de nòstre lenga, l’avem mespresada, avem estat creserèls, enjaurits, ninòis.

Al cap d’una estona, perda que perduressa, nos cal far pròva d’un troç de rigor se voletz damorar dins l’encastre de la credebilitat. Nos devèm far pas de cadèu e avem un dever de rigor d’en primièr a l’encontra de nosaus.
La tissa dels occitanistas es totjorn de raportar las faltas ençò dels autres, coma s’eron d’un perfectituda infinida, segur que cal atancar aquò.
La falta es d’en primièr ençò de nosaus !

L’autre jorn ai demandat 50 arguments per convencer un jove(a) de tornar aprene e de parlar sa lenga occitana……. Los espèri totjorn.
Se voletz enantir comencetz per aquò en plaça d’acusar los autres !
D'èsser d'un espaci mercant o pas ont tot se crompa e se vend, aquò rai, empacha pas de parlar occitan

  • 0
  • 1
Mèfi ! 31
16.

En Occitània e en França provinciala, i'a mai de collaboraires que de resisténcia a la situacion de concentracion umana e geografica del poder e de la moneda, e d'assimilacion nacionala.
Es un procès de desnaturacion general, que va dìnquia a supprìmer tota referéncia als territòris istorics, contradas, províncias, e ancianas regions administrativas.
Venèm de ciutadans fòra-sòl, agents d'un espaci mercant ont tot se vend e se crompa.

  • 5
  • 0
pas sup
15.

#14 Val mai coneisser sos enemics que los coneisser pas !

  • 0
  • 0
Pirolet
14.

#9 E ben!Amb un amic aital, avèm pas besonh d'enemic! Te disi!

  • 4
  • 0
pas sup
13.

Aquò dich..... Nos cal contunhar...

Avem vist somsizacion " engloutiment-absorption"

Ara nos cal recaçar las aisinas d'aquela somsizacion e anem destriar per l'ora Tres dralhas :


1- lo balhaire d'òrdre : la gleisia
2 Lo bras armat : lo rei de fransa
(cal destriar cada territòri amb son istòria e tanben totas las revòltas )

3-la lenga e lo cultural que son gaireben lo retrach l'un de l'autre dins totis los airals occitans.

cada dralha nos va menar sus mantun capitòl, per ara farem ambe mots claus, menimosament causits
atal aurem estructurat lo d'aquòs, damorarà a far la conexion ambe obratges ja excriches, benlèu d'autres a escriure. Atal anem bastir una trama argumentari estructurada. un mena de memento

Auriai pel mens esperat qualques collaboracions...

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article