Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Agost de guèrra

| Maxence Lagalle
Miquèl Decòr es mai que mai conegut per poèta. A publicat mantun recuèlh, la màger part a las edicions Vendémias que son las de la seccion audenca de l’Institut d’Estudis Occitans. Un ostal editorial bailejat per Mirèlha Braç e Alan Roch de la Carrièra La Trivala, a Carcassona. Lo poèta Miquèl Decòr es subretot famós per aver escrich de tèxtes per de cantaires coma Patric, Martí, Eric Fraj o Pèire Brun. De cap de biais, fins ara, m’èra pas arribat coma prosator. Mas aquò rai, cal ben qu’un jorn carrièra comence.
 
Francament soi completament desvariat per aquel obratge. Relata de fachas de guèrra. Totes aquestes massacres e acrancatges militars se son produsits a l’entorn de la Montanha Negra e del País Bas que son los airals de vida de l’autor. Aquela unitat de luòc es benlèu, çò me sembla, la sola causa de coerenta de l’obratge. Per çò que vos cal saupre que trobèri pas dins lo debanar de l’òbra cap de coeréncia temporala. Los eveniments son descriches a l’azard Bautesar. Cada capítol a pas res a véser amb lo precedent nimai lo seguent. Mas aquò rai! Es normal, que se tracta pas d’un roman al sens estricte de l’objècte. Se tracta puslèu d’una cronica evenimenciala a posteriòri, valent a dire una cronica istorica. La cronica guerrièra d’una lesca donada de temps. Una temporada que lo fial conductor n’es la guèrra de 1939-1945.
 
Lo pretèxte de cada capítol sembla de n’èsser un personatge de la coneissença de l’autor, o de la coneissença de las coneissenças de l’autor. Disi plan “sembla” per çò qu’a la legida d’aqueste libre, òm pòt pas èsser segur de res. Almens per un esperit un pauc compartimentat coma lo meu. Disi aquò per prevenir los que son ja a m’afustar e que m’an ja dins lor visor. Pòt arribar que lo mitan de la literatura occitana siá sense pietat per los esperits critics... Ça que la, un còp de mai, disi pas que l’autor sàpie pas escriure, fau simplament lo resumit de mos sentits, un moment donat, aprèp lectura.
 
Alavetz, resumem-nos: pas d’unitat de luòc dins la sorgida dels eveniments; pas de cronologia dins lo debanar d’aquestes eveniments; aquò fa que nos retrobam dins una melassa emocionala de las pus malsanas. Me diretz que se tracta de relatar d’eveniments militars amb lor rèst d’orrors.
 
Per çò qu’es de l’engimbradura de l’òbra es una causa, mas i a tanben lo biais d’escriure que n’es una autra. Alara aquí, brave monde, siam dins la petega mai fosca. Miquèl Decòr causís d’escriure en puntilhat. Es sa causida. Mas aquel biais d’ensajar de produsir lo mai d’emocions possible amb lo pus bèl estalvi de mots que siague, es, çò me sembla, un biais estrictament poetic d’escriure. Daissar de blancs al legeire per li permetre de los emplenar quand se tracta de sentits a pro pena perceptibles e mai que mai de sentits interpretables a plaser, aquò rai! Far trabalhar l’imaginacion per l’inexistent en poesia, rai d’aquò qu’es sa foncion. Mas emplegar aquel biais de far per raportar d’eveniments istorics o fictius es, a mon vejaire, una error de las gròssas. D’ont mai qu’unes còps avèm quitament de mal a far la ligason, non pas entre un capítol e son seguent, mas entre un quiti paragraf e son seguent.
 
Es atal! Miquèl Decòr a cresegut bon d’estillar sa pròsa d’aquel biais. Al legeire puèi de se despatolhar amb aquò. Un moment donat balha una sequéncia de çò que poiriá èsser un eveniment qu’auriá agut una debuta e una fin. Al legeire de trapar o de se fargar una debuta a partir de çò que l’autor li a plan volgut balhar. A partir de çò que li a plan volgut balhar, al legeire de s’endevinar o de s’imaginar una fin. Vesètz un pauc l’exercici? Es an aquò que nos convidan l’autor e l’editor.
 
 
 
 
Sèrgi Viaule
 
 
 
 
 
_____
DECÒR, Miquèl. Agost de guèrra. Edicions de l’Institut d’Estudis Occitans. Colleccion “Atots” n° 179,  2007. 120 paginas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

artur quintana i font Speyer del Palatinat
2.

Que nos lo caldrà léger!

  • 2
  • 0
joanamalric Masamet
1.

Lo legiguèri fa unes meses e lo sentiguèri pas aital, ièu.
Aquela passejada dins un parçan temporal e geografic, entre Montanha Negra e Pirinèus, pendent la seconda guèrra mondiala, sona coma una passejada dins la memòria del mond.
Coma la memòria, de detalhs fòrt precís tornan, mas coma la memòria, las istòrias son de còps un brieu desfilfargadas.
Benlèu que l’autor èra lo dròlle qu’escotava los grands contar las istòrias de la guèrra, e qu’ara, a colcat aqueles remembres sul papèl.
Benlèu que l’autor a fait una collècta d’aquelas istòrias en anant questionar los vièlhs e saben plan que la memòria dels eveniments torna plan sovent ambe de traucs.
De tot biais, las annadas e vengudas dins la contrada e dins los recòrds d’unes e d’autres, se fan ambe fòrça poesia. Lo tèxt es mai d’evocacion que d’istòria fidèla.
De mai, per los que son del païs, los endreches, ja coneguts, prenon un novèl caratge, un relèu istoric, una consistancia memoriala tintada de glòria e l’esperit seguís l’autor dins aquela errànçia nostalgica a l’entorn d’actes de resistencia.
A mon vejeire, un fòrt bèl libre.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article