Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc BasFenolhedés

De comunas de Fenolhedés e Catalonha Nòrd defendon l’usatge de l’occitan o del catalan dins los conselhs municipals

L’iniciativa seguís una iniciativa del SIOCCAT e s’es concretizada qualques jorns abans que lo prefècte dels Pirenèus Orientals faga sa denóncia al Tribunal Administratiu contra la comuna d’Elna

Almens una quinzena de municipalitats an ja votat la mocion” que prepausava lo SIOCCAT dont las vilas de Trilhan en Fenolhedés
Almens una quinzena de municipalitats an ja votat la mocion” que prepausava lo SIOCCAT dont las vilas de Trilhan en Fenolhedés | Babsy / Wikimedia

Tèxte legit

En seguida de la draia dobèrta pel govèrn municipal d’Elna (Catalonha), un quinzenat de mai de comunas de Catalonha Nòrd e de Fenolhedés an aprovat durant las darrièras setmanas que s’autorize l’usatge del catalan o de l’occitan dins los conselhs municipals e dins los actes mandats a la prefectura, çò rapòrta Directa. L’iniciativa seguís una iniciativa del Sindicat Intercomunal per la promocion de las lengas catalana e occitana (SIOCCAT) e s’es concretizada qualques jorns abans que lo prefècte dels Pirenèus Orientals faga sa denóncia al Tribunal Administratiu contra la comuna d’Elna
 
Lo SIOCCAT es un sindicat de municipalitats que foguèt creat a iniciativa de l’Associacion de cònsols màgers e adjonches dels Pirenèus Orientals, e amassa 116 comunas del departament amb la tòca de promòure l’occitan en Fenolhedés e lo catalan dins la rèsta del departament.
 
Segon l’adjonch al cònsol d’Elna, Pere Manzanares, “almens una quinzena de municipalitats an ja votat la mocion” que la prepausava lo SIOCCAT, dont las vilas occitanas de Trilhan e la Tor de França. Per Manzanares s’agís d’una iniciativa “fòrça importanta perque permet de dobrir de nòvas pòrtas e de far de passes endavant per plaçar lo catalan [e l’occitan] delà lo ròtle de simple decòr”, totjorn segon Directa. A mai, assegura que “dins una societat ont la politica es de qualque biais sacralizada, se los politicians s’exprimisson en catalan publicament benlèu nos sarram mai  del fach que la lenga siá reconeguda per sortir de l’espaci privat”.
 
Iu Escape, conselhièr encargat de cultura a la comuna de Pesillà de la Ribera, presentèt lo passat 13 de setembre la mocion del SIOCCAT al conselh municipal: “A aquel moment çò que s’èra passat amb Elna se sabiá pas, e votèrem la mocion amb solament los tres conselhièrs de l’oposicion contraris dins un ambient fòrça tranquil. Sabèm que benlèu lo prefècte nos demandarà d'o retirar, mas sèm tranquils”, çò soslinha Escape, qu'explica egalament que “seriá fòrça positiu que d’autras comunas aprovèsson aquela mocion. Se sèm trenta, es fòrça mai malaisit d'èsser condemnats que se sèm un o dos. Se nos jonhèm, sèm inaplantables”. Per el, l'iniciativa es fòrça necessària “per rompre l’esquèma mental jacobin, qu'es un andicap terrible dins la societat francesa” e perque “lo monolingüisme es un fren pel desvolopament economic, cultural e uman dins un territòri coma lo nòstre”.
 
De seguir la reaccion dels servicis juridics de la prefectura quan recebràn los actes d’aqueles conselhs municipals en catalan e occitan, e mai sián acompanhats de la traduccion francesa.

 
 
 
 
De legir sus Directa: Revolta municipal en defensa de l'ús del català als plenaris de Catalunya Nord



 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gregòri
6.

#2
#3
Vòstra conversacion daissariá entendre que l’esquèrra en França es favorabla a la defensa e l’illustracion de las lengas regionalas ?
M’es avís que totes los partits republicans, d’un band coma de l’autre, an un ciment comun : son contra los dialèctes, car mantenián, un còp èra, lo pòble dins l’ignorància.
Las pichòtas concessions omeopaticas, que faguèron, son d’adobaments politics, donc calculats e ipocrits.
Es per aquò que l’occitanisme s’estaloira dins los extrèms. Per l’extrèma gaucha, dempuèi cinquanta ans, los regionalismes permeton d’aumentar lor cabal.
Los gauchistas se pòdon passar dels occitanistas, mas los occitanistas an besonh de l’extrèma gaucha.
Fa missant far per penjar son lum endacòm.
Los socialistas e los ecologistas intrumentalizan l’occitan, e sèm ben obligats de los mercejar plan, e de lor demandar de contunhar.
Los mèstres d’escòla que tustavan suls dets dels dròlles que parlavan patoès èran subretot d’esquèrra. Ara i a pas cap de dròlle occitanofòn, donc viva lo capes d’occitan-lenga d’òc ! (bivalent se per en cas).


  • 9
  • 0
Pitaluga
5.

#3
Mercé plan. Ara es mai clar.

  • 0
  • 0
Albert Puech Rodés
4.

#2 quand se parla de decision politica se mençona la color politica del(s) elegit(s) aqui i es pas.... Vese pas aquò que comprenètz pas dins ma demanda ? Me sembla un complement d'informacion important, sustot s'aquò fa partida d'una estrategia d'oposicion al R.N. !

  • 0
  • 0
Albert Puech Rodés
3.

#2 quand se parla de decision politica se mençona la color politica del(s) elegit(s) aqui i es pas.... Vese pas aquò que comprenètz pas dins ma demanda ? Me sembla un complement d'informacion important, sustot s'aquò fa partida d'una estrategia d'oposicion al R.N. !

  • 1
  • 0
Pitaluga
2.

#1 Perque los conses del RN son pel catalan al conselh municipal ? Pensatz benlèu que l'Allio ne fa partida ?
Enfin, compreni pas la demanda d'esclarziment tala coma es pausada.

  • 2
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article