Actualitats
Robert Prevost, elegit nòu papa coma Leon XIV
Es lo primièr papa nascut als Estats Units mas serà pas un pontife comòde per Donald Trump ni per son agenda politica
Tèxte legit
Lo cardinal estatsunidenc Robert Francis Prevost, de 69 ans, es estat elegit uèi nòu papa e a pres lo nom de Leon XIV. Nascut a Chicago mas amb una prigond ligam amb l’America latina, mai que mai amb Peró, Prevost es conegut per son caractèr afable e discret e per una trajectòria marcada pel trabalh pastoral e la promocion de nòus lideratges.
Leon XIV es lo primièr papa nascut als Estats Units. Ça que la, serà pas un sobeiran pontife comòde per Donald Trump ni per son agenda politica. Estrechament pròche del papa Francés, ten una linha pastorala e sociala progressista. Amb una trajectòria internacionala e una prigonda experiéncia missionària en Peró, Leon XIV a un vejaire global e dobèrt, luènh de las politicas reaccionàrias de Trump. Son perfil de mediator prioriza lo dialòg e la justícia sociala.
Es agustinian de formacion, foguèt missionari evesque en Peró, e dempuèi 2023 èra prefècte del Dicastèri pels Evesques, un dels organismes clau del Vatican. Amb una solida formacion en matematicas, teologia e drech canonic, Leon XIV se presenta coma un cap de perfil moderat, pròche e dialogant.
Son eleccion sembla d’èsser en continuitat amb l’estil de governament de Francés, amb una atencion especiala als procèsses d’escota e a la reforma de la Glèisa.
Leon XIII
Sabèm pas encara perqué s’es causit lo nom de Leon, mas lo darrièr papa nomenat aital, Leon XIII (1878-1903), foguèt lo primièr papa a bastir una politica e un ret de relacions internacionalas sens dispausar dels Estats Pontificals, çò que marquèt decisivament son pontificat. Lo 10 d’abril de 1887, fondèt l’Universitat Catolica d’America en establissent l’universitat nacionala de la glèisa catolica als Estats Units. Aquela accion li valguèt de criticas de la premsa estatsunidenca, que l’acusava de voler contrarotlar las escòlas publicas.
Leon XIII foguèt lo promotor de la doctrina sociala de la glèisa catolica.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari