Siguí en Madrid, presentant eth Quishòt (era prumèra part) en occitan aranés, deth que sò traductor amassa damb Antòni Nogués (eth traductor ei Nogués, però jo li e metut es detalhs finaus), qu’a publicat era Acadèmia aranesa dera lengua occitana, amassa damb er Institut d’Estudis Ilerdencs dera Deputacion de Lhèida. Era presentacion siguec organizada pera Direccion Generau deth libre, eth comic e era lectura, que dirigís Maria José Gálvez. Ei dependenta deth Ministèri de Cultura e ei eth prumèr viatge ena istòria qu’un libre en occitan ei presentat peth Govèrn der Estat, causa dera que mos cau felicitar. Semble que des de Madrid, de mès en mès, se daurissen pòrtes ara valoracion der occitan. Per segon an consecutiu aguesta Direccion Generau, entath dia del libre, elabòre cartèls en occitan aranés entà anonciar era celebracion.

Dilhèu i a un cèrt retard e podem considerar que ja ère ora, però quan actuaument enes administracions i a sectors que guarden era filiacion politica des escrivans e des creatius abans de promocionar eth sòn art e era sua literatura, quan i a protagonistes dera politica, representants publics, que meten peth deuant eth sòn autoòdi manifestat ena ignorància e negacion der emplec e dera proteccion lingüistica der occitan, quan reconéisher era creacion e potenciar-la se vò estacar as principis ideologics des creadors, era presentacion deth Quishòt en Madrid, peth govèrn der Estat ei, au mens, d’agraïr, e d’aprofitar entà sajar d’ajudar a qu’er aire corre entà toti, que non s’arture.

Ena presentacion i auie bèth curiós der occitan, bèth un que volie saber qué ei aguest exotisme, deth qu’en territòri der Estat en senten parlar de temps en temps e coma ei qué ei oficiau en Catalonha e cooficiau en Estat, però i auec subertot cervantistes, seguidors des mès des mil traduccions existentes deth Quishòt que s’interessauen pera forma en que parlen er occitan Dòn Quishòt e Sancho Pancha. Ei era òbra dera literatura internacionau mès traduïda, ath delà dera Bíblia però ei era prumèra traduccion que se hè ar occitan e es assistents auien qüestions vinculades ara tecnica seguida e se deishèren emportar pera curiositat, pera volontat de coneishement des caracteristiques lingüistiques e sociolingüistiques dera lengua romanica mès antica deth mon, er occitan. Dòn Quishòt ei qui mos a portat a hèr ua presentacion dera nòsta lengua a nivèu der Estat. Era vision der occitan, en Estat, ei assimilabla as visions extraordinàries de Dòn Quishòt. Però les podem aprofitar.

Açò passaue eth dimars dia 22 d’abriu, eth dia abans de Sant Jòrdi; eth dijaus, Dòn Quishòt, en occitan-aranés, siguec presentat en Institut d’Estudis Ilerdencs jos es auspicis de Joan Talarn, president dera Deputacion de Lhèida. Er IEA-AALO anaue representat per Ròsa Salgueiro vicepresidenta dera entitat e jo madeish podí explicar es caracteristiques dera traduccion. I auec interès pera lengua emplegada e se mostrèc era volontat de que gessesse era dusau part.

Era publicacion deth Quishòt a motivat que se parle der aranés ena premsa estatau (La Razón, El Mundo...) e enes hilats sociaus. I a comentaris de felicitacion, d’agraïment, de reconeishement e tanben d’atac per auer traduït era òbra per excelléncia der individu espanhòl, era imatge mès significada dera pàtria espanhòla. «No tenieu un altre llibre per traduïr?» mos ditz un navegant. A calut contestà’c e mos an vengut ara ajuda es paraules de Carme Riera, aquera malhorquina qu’amplic eth nòste mon de sensacions, hè 50 ans, damb «Te deix, amor, la mar com a penyora». Ditz Riera, membre dera Reiau Acadèmia Espanhòla, que «an estat fòrça es catalans qu’an considerat a Cervantes coma sòn, dilhèu pr’amor qu’era majoria sagèren de deishar de costat es interpretacions banaus o biaishades, casticistes o nacionalistes e veigueren un tèxte de qualitat inqüestionabla, seduïts, e non ei pòca causa, peth personatge mès important dera novèla occidentau». E continue Riera damb ua referéncia ara segona part d’Eth Quishòt, que trobaram ena publicacion, en occitan, qu’apareisherà lèu: «Barcelona ei era ciutat Cervantina per excelléncia, que [gràcies ath Quishòt] se convertís en ciutat literària e artenh, ath delà deth sègle XVII, ua fama e un renòm mès universau qu’eth qu’es Olimpiades li agen podut dar».

E se non ei pro prenem coma nòstes es paraules der ostalèr en Quishòt: «Balhatz aguest uas a un aute gosset! Coma se jo non sabessa guaire ei cinc e a on me sarre era sabata! Que non pense vòsta mercè balhar-me hariats, pr’amor que per Dieu que non sò bric blanc.»

Ua parada de libres, en Barcelona, apròp deth Born, damb predomini de libres en occitan, realizada peth CAOC, ua representacion de teatre composada per petites pèces, en Vielha, promoiguda per Lengua Viua, e es activitats escolars coma era lectura de condes en Vielha, er stand de libres en Salardú e d’autes, an conformat es actes deth Sant Jòrdi occitan, dera frontèra enjós.

Segurament a estat un des milhors Sant Jòrdi dera istòria aranesa!