CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 16 de setembre

Actualitats

Divendres, 4 d'abril de 2014, 03h00 Politica

Lo dialòg malaisit del catalan Manuel Valls amb las nacions sens estat de la Republica Francesa


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Lo nòu primièr ministre combina una timida dobertura a la Carta Europèa de las Lengas amb un fòrt engatjament per l’estatut del francés coma sola lenga oficiala. Valls manten Marylise Lebranchu al Ministèri de la Descentralizacion. Aquestes darrièrs ans, la ministra a refusat de far de passes endavant que se son demandats al Bascoat e en Corsega.


En seguida d’èsser nomenat primièr ministre de la Republica Francesa, Manuel Valls, d’origina catalana, a mantengut Marylise Lebranchu al Ministèri de la Descentralizacion e de las Reformas de l’Estat. Originària del nòrd de Bretanha, Lebranchu a refusat dirèctament de proposicions per l’autonomia e per las lengas minorizadas. E mai s’en 2012 disiá, per exemple, qu’ela seriá per una “reconeissença” del Bascoat Nòrd, pauc de temps après nuançava qu’en cap de cas seriá possible de crear una estructura administrativa basca. Arunan, e en responsa a una demanda formala de l’Assemblada de Corsega, negava que foguèsse possible d’autrejar al còrs l’estatut de lenga cooficiala e remembrava que se podiá pas tanpauc crear un estatut de resident pels còrses.
 
 
De l’actitud positiva...
 
En de declaracions a Ouest-France en genièr passat, quand encara èra ministre de l’interior, Manuel Valls disiá: “cal pas aver paur de las lengas minoritàrias”. “La ratificacion de la Carta [Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias, del Conselh d’Euròpa,] es un engatjament del President François Hollande”. Aquel meteis mes, lo Parlament francés començava un procediment long —qu’encara es a verificar s’existís una majoritat parlamentària o pas— per cambiar la constitucion francesa e i inserir una referéncia a la Carta. Valls disiá que, en tot cas, caliá “trobar una majoritat”.
 
Ajudariá segurament a crear un ambient propici se se donèsse “mai de poder a las regions. L’idèa d’aprigondir la regionalizacion es pas incompatibla amb las responsas a las questions que nos someton los ciutadans [...]. Ieu disi de òc a una regionalizacion refortida amb los experiments. Bretanha n’es pionièra”, çò explicava Valls.
 
 
...A l’actitud ostila
 
Aqueles mots contrastan amb los que lo quite Valls disiá en junh d’arunan en Corsega, tanben per rapòrt a la demanda de cooficializacion dels còrs e del francés, votada per l’Assemblada de l’illa. Coma Lebranchu, Valls refusava l’oficialitat dels còrs, en precisant qu’el èra dins la linha de çò que lo primièr ministre socialista francés Lionel Jospin aviá fach aprovar: los còrs deu ocupar sa plaça, mas aiçò vòl pas dire que cal tirar de sa plaça la lenga de la Republica, qu’es lo francés: “Es pas concebable que i aja, dins una partida del territòri, una segonda lenga oficiala”, çò disiá Valls.
 
Demest las reaccions a aquel vejaire, es simptomatica la del jornal còrs Info Rinnovu: Manuel Valls “parla catalan, mas s’avisa pas que la siá lenga pairala seriá estada menaçada per l’espanhòl se foguèsse pas estada oficializada? La meteissa oficializacion qu’el refusa per la lenga còrsa”.
 
Dins una linha similara s’exprimissiá François Alfonsi, l’eurodeputat del Partit de la Nacion Còrsa. Alfonsi negava que foguèsse “inconcebabla” la cooficialitat, en prenent en compte mai que mai que França es environada de païses que “son lo contrari exacte de l’afirmacion estrecha de las vistas de Valls”. L’eurodeputat mençonava los cases del Bascoat, Catalonha, Galícia, Galas, Sud-Tiròl, la Val d’Aosta, Luxemborg e Soïssa, entre d’autres.
 
 
 
 
 
 
Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de collaboracion.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

4 d'abril 20.34h

Si calia pas asperar a una reaccion positiva dau Valls, maudespièch li sieu declaracions sembla positivi d'un passat recent. Lo fach que sigue catalanofòne càmbia ren au problèma dei elegits francimands tancats e borricats darrier la cortina de la "lenga de la República", de l'unicitat dau pòble exagonau, dau perilh dau comunautarisme, e autri sansonhas que conoissèm de lònga. Pensatz a cen que ven de declarar lo Vairon (Bayrou) tocant lo movement "Bastir". Pòu pas e vòu pas acapir q... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 18
  • sol Aush 17
  • sol Bordèu 19
  • sol Briançon 16
  • sol Caors 17
  • sol Carcassona 16
  • sol Clarmont-Ferrand 17
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 16
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 17
  • sol Limòtges 18
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 16
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 17
  • sol Rodés 19
  • sol Tolon 20
  • sol Tolosa 17
  • sol Valença 17

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Mobilizacion a Brelh de Ròia per fin de sostenir lo mantenement de la linha Niça-Coni

    Mobilizacion lo diménegue 25 de mai a Brelh de Ròia per fin de sostenir lo mantenement de la linha Niça-Coni

  • © Laurenç Revèst

    A Gavotina marítima: O Castelar vielh, e faishe sota A Pena e vista de Sant Bernat de Castelar

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Chau Viva

    Qualques salas de classa d'occitan en collègi

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • © Adriana Díaz

    Canas 2019

  • © Maria Millan

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)