Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Eleccions senatorialas de l’estat francés: Occitània manda dos senators FN al Palais de Luxemborg

| Jackintosh
Coma aquò èra previst après la revirada de las eleccions municipalas, pendent las eleccions senatorialas del 28 de setembre, per las qualas se deviá renovar la mitat de la cambra nauta parlamentària francesa, l’esquèrra a perduda sa majoritat al Palais de Luxemborg, sedença del Senat, e son president, l’occitan Jean-Pierre Bel, cessarà d’exercir aquesta foncion.
 
Sus l’ensemble del territòri concernit, l’UMP a ganhats 23 sètis mas n’a  perduts 11 (145 sètis), los centristas de l’UDI n’an ganhats 8 e perduts 2 (38 sètis), lo PS n’a ganhats 8 mas perduts 24 (112 sètis), lo grop de centresquèrra de l’RDSE n’a perduts 7 (12 sètis), los comunistas n’an perduts 3 (18 sètis) e enfin los ecologistas d’EELV an servats lors 10 sètis. Doncas l’UMP e l’UDI tendràn una majoritat absoluda de 183 sètis (i a 348 senators).
 
Per Occitània, la nòva mai espectaclosa es l’eleccion de dos senators de l’FN, qu’intra pel primièr còp al Senat. D’efièch, los electors grands —que representan los deputats, los senators, las municipalitats e las collectivitats territorialas— de las Bocas del Ròse e de Var an donat pro de vòtes per que sián elegits lo cònsol de Frejús, David Rachline, que serà, amb sonque 26 ans, lo senator mai jove de tota l’istòria de la cambra nauta, e lo cònsol del seten arredondiment de Marselha, Stéphane Ravier. 
 
Stéphane Ravier se faguèt remarcar dos còps. D’en primièr, en 2013, quand declarèt dins una emission de television que se podiá legalizar la violacion perque “fin finala, es una relacion amorosa qu’un dels dos desira; l’autre poiriá far un esfòrç”, comparason que se voliá absurda per illustrar son ostilitat a la legalizacion eventuala del cannabis per luchar contra los trafecs. Puèi ongan, après son eleccion coma cònsol d’arredondiment, quand volguèt enebir al personal municipal de parlar una autra lenga que lo francés.
 
Se confirma ara que l’FN espandís son influéncia en Provença.
 
 
 
 
GJB

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Terric Lausa Quilhan
1.

Ja aviam los partits francistas tradicionals d'expansion imperialistas en Occitània (UMP, PS, PdG, PRG).
A aquesta tièra de partits colonialistas demorava pas als "Grands Electors" (Sabètz, los "savis", la "Chambre Haute") que de nos cagar dos senators FN sus la clòsca.

Un pauc d'ultradreita E francista, aquò sentís lo formatge E dessèrt. Pas pus de retenguda. Perqué se privar?

L'alienacion d'Occitània va fins a colonizar lo cervèl de pro d'electors occitans del sindròme de la conariá electorala.

Mai generalament al delai d'aquesta eleccion senatoriala, s'espandís la rumor que ditz que mai d'un "occitanista" regularament votariá FN. Aquí i a quicòm que truca. Pòdi pas creire qu'aquò siá vertat, mas cal pas èsser susprés de res a l'ora d'ara.

Anarai alucar un ciri e pregarai per que l'occitanisme politic democratic e independentista se desvolope e prenga la dimension que cal per salvar Occitània de francisme, de la pèsta bruna en general e sustot de la pèsta bruna francista.

  • 14
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article