CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

“Bilingüisme secret” en Africa

Lo Dr. Koffi Ganyo Agbefele, un cercaire del departament de francés de l’Universitat de Ghana, explica la situacion lingüistica de Tògo e Ghana, qu’es complèxa e plan singulara

Lo Doctor Koffi Ganyo Agbefele es un cercaire de l’Universitat de Ghana qu’explica la complèxa situacion lingüistica que la patisson son país e Tògo.
Lo Doctor Koffi Ganyo Agbefele es un cercaire de l’Universitat de Ghana qu’explica la complèxa situacion lingüistica que la patisson son país e Tògo. | Monato

Tògo es un país african amb una populacion de gaireben sèt milions d’abitants. Sa lenga oficiala es lo francés. S’estima que i a entre 30 e 42 lengas localas. Dos d’aquelas lengas, l’ewe e lo kabiyé, son reconegudas coma oficialas, e de fach, l’ewe es emplegat coma lenga franca.
 
Ghana es un autre estat del continent african ont vivon aperaquí 22 milions de personas. La lenga oficiala d’aquel país es tornarmai indoeuropèa: l’anglés. Las lengas localas atenhon lo nombre de 35-50, dont onze an l’estatut de lengas oficialas, del temps que lo twi es emplegat coma lenga franca.
 


La revista Monato rescontrèt lo Dr. Koffi Ganyo Agbefele, un cercaire del departament de francés de l’Universitat de Ghana, que son sèti es dins la vila de Legon (Accra). Dempuèi 2013, el es lo responsable de la recèrca de son especialitat universitària e lo coordinator del laboratòri DELLA (Didactica e Ensenhament de las Lengas e las Literaturas d’Africa). Agbefele mena a bon tèrme plusors recèrcas en Africa, Euròpa e Canadà. Dins aquel sens a escrich un vintenat d’articles scientifics publicats dins mai d’una revista internacionala. Sos domenis de recèrca mai comuns son lo lengatge, l’ensenhament del francés coma lenga estrangièra, la sociolingüistica del francés e de las lengas africanas, los dreches lingüistics e la diversitat culturala. En seguida, transcrivèm una adaptacion a l’occitan de l’entrevista que Monato publiquèt en esperanto en junh passat, ont lo scientific explica la situacion lingüistica dels dos païses mençonats, qu’es complèxa e plan singulara.
 
 
Se podètz presentar a nòstres legeires la situacion lingüistica actuala en Tògo e Ghana?
 
Tògo e Ghana son dos estats multilingües, ont oficialament predominan lo francés e l’anglés respectivament. Al costat d’aquelas lengas i a una tièra d’idiòmas locals que se lor reconeis l’estatut de lengas oficialas. Ça que la, la majoritat dels africans (o almens dels togoleses e dels ghaneses) voldrián un tractament melhor e pantaissan, de tot segur, d’un avenir mai polit per lors lengas nacionalas pròprias. D’efièch, las lengas dels “colonizaires” son totjorn “una arma potenta” qu’es de mal combatre car a la fin lor son fòrça utilas. Mas cal far quicòm per que las lengas africanas obtengan lo meteis estatut que las lengas europèas. Dich amb d’autres mots, las lengas africanas deurián pas èsser “de trepadors” per las lengas del vièlh continent, coma se passa a l’ora d’ara a las escòlas.
 
 
Quins son los problèmas màgers rescontrats?
 
En Tògo e en Ghana i a de politicas lingüisticas oficialas, que malaürosament mancan de detalhs e de clartat e, sustot, de volontat d’èsser menadas a bon tèrme. Per exemple, segon las leis del país, en Tògo l’ewe e lo kabiyé (ambedoas lengas nacionalas) deurián èsser teoricament ensenhadas dins totas las classas de las escòlas elementàrias, mas dins la practica aquò se passa pas. En mai d’aquò, pensi qu’aquelas politicas lingüisticas subisson la manca de mesas a jorn regularas e de recorses de sosten. Los abitants considèran que la situacion lingüistica es absurda, e darrièrament avèm remarcat tanben que se balha mai d’importància e prioritat a las lengas nacionalas localas, e atal òm las vòl emplegar dins de situacions formalas qu’abans èran inimaginablas. Aquel fenomèn es frequent en Tògo e se pòt descriure coma “refús lingüistic”: refús, evidentament, de l’esplech de comunicacion que dins son temps impausèron los colonizaires. Un exemple? Dins las escòlas primàrias e quitament dins las segondàrias se passa una mena de “bilingüisme secret” pr’amor que los ensenhaires e los escolans senton lo besonh d’una comunicacion mai fluida que la que permeton lo francés o l’anglés. Pasmens, se requerís oficialament que los ensenhaires fagan lors corses en anglés o francés. De donar una utilitat a las lengas nacionalas permetriá als escolans de comprene melhor las leiçons. Aquò es una mena de despossession lingüistica, non?
 
 
 
Massimo Ripani




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

Qu'es pot esperar de l'ensenhament de la francofonia e de sa francofolhia, res de bon, solament misèria e desgràcia per los paisos colonizats.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article